Santiago Albertí i Gubern
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1930  Barcelona |
| Mort | 1997 (66/67 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, traductor, editor, lexicògraf |
| Família | |
| Fills | Elisenda Albertí i Casas |
| Parents | Santiago Gubern i Fàbregas (avi) |
Santiago Albertí i Gubern (Barcelona, 1930 - 1997) fou un filòleg i editor català que dedicà la seva vida a la seva obra.[1] Traduí, entre d'altres autors, Antoine de Saint-Exupéry, Antonio Tabucchi i Michel Tournier.[2] També fou un dels impulsors de la instal·lació de la parada que agrupava tots els editors de llibres en català a la rambla de Canaletes per la Diada de Sant Jordi durant el franquisme.[3]
Biografia[modifica]
Acabada la Guerra Civil espanyola, va haver d'exiliar-se amb la seva família a Marsella, on al cap de molt poc temps ja parlava francès. Aprengué tanmateix de manera autodidacta portuguès, italià i anglès.[3]
Albertí era llicenciat en Dret. Molt actiu a la postguerra i amb una enorme capacitat de treball, podia estar-s'hi 48 hores seguides, fundà Albert Editor el 1954, i del 1954 al 1962 edità seixanta-vuit títols en la «Nova Col·lecció Lletres», que incorporà força autors inèdits a les lletres catalanes, i el 1957, la publicació miscel·lània «Quart Creixent» (quatre números).[2]
Publicà un Diccionari castellà-català, català-castellà (1961), reeditat nombroses vegades, un important Diccionari biogràfic (1966-70) en quatre volums, els estudis historicopolítics L'Onze de Setembre (1964) i El republicanisme català i la restauració monàrquica (1875-1923) (1972), i un Diccionari de la llengua catalana (1975).[2] I pòstumament, el 2004, Perill de bombardeig! Barcelona sota les bombes (1936-1939), escrit en col·laboració amb la seva filla, en què descriu com va viure el seu jo infant el bombardeig de la Gran Via de les Corts Catalanes, el 17 de març de 1938, des de la seva cambra al número 593, just al costat del cinema Coliseum. En aquell bombardeig van morir-hi 979 persones, d'entre les quals 118 infants.[3]
Dedicat a la investigació en el camp de la ceràmica, fou un dels promotors de la Societat Catalana de Ceràmica Decorada i Terrissa (fundada el 1980).[2] La seva col·lecció de rajola de mostra (formada per 1.287 peces) va ser adquirida per l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat l'any 2005,[4] a fi de donar continuïtat i complementar la col·lecció de Salvador Miquel, i es troba al Museu Can Tinturé.[4]
Diccionari de la llengua catalana[modifica]
Darrere la creació del Diccionari de la llengua catalana hi hagué l'amor d'Albertí per la llengua catalana i un neguit personal perquè la gent parlés bé en una època en què la situació del català era molt precària, situant-lo al mateix nivell que les altres llengües. En un temps en què no existien ordinadors, a la feina ingent de tipus intel·lectual d'elaborar un diccionari s'hi afegia que aquesta s'havia de fer de manera manual. El procés d'elaboració d'un diccionari va començar el 1961 i es va realitzar per mitjà de milers de fitxes, una per a cada paraula, escrites a mà i guardades en un gran arxivador de fusta, amb una capsa arxivador per a cada lletra. Albertí feia les correccions i modificacions amb bolígrafs de diferents colors per així poder fer-ne el seguiment. La versió final la va fer amb màquina d'escriure, descrivint un mot rere l'altre i fent-ne sempre la còpia amb paper carbó per raons de seguretat. Tot seguit se'n feia la fotomecànica i després arribaven les galerades per fer-hi les correccions, i cap a impremta.[3]
En la concepció del diccionari Albertí tenia en ment el públic escolar, en concret la franja d'edat que s'estenia entre els vuit i els dotze anys. Per aquesta raó es va concebre com un llibre en rústica, per tal que pesés poc i els infants el poguessin dur a la motxilla. Albertí es decidí per la coberta groga perquè fos vistosa, sòbria en el disseny però cridanera pel que fa al color. Durant el període de l'esclat de l'escola catalana, El Diccionari de la llengua catalana va ser tal èxit editorial que generava en els seus millors anys una tirada cada mes de setembre d'entre 80.000 i 90.000 exemplars.[3]
| « | Així com els infants xinesos tenien el Llibre Roig de Mao sota el braç, els infants catalans, el diccionari groc Albertí. | » |
Referències[modifica]
- ↑ Figueres i Artigues, Josep Maria «Santiago Albertí». Sàpiens, 01-02-2014.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Santiago Albertí i Gubern». Diccionari de la literatura catalana. Enciclopèdia.cat. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Terrones Suárez, Montserrat. «El llibre groc de la revolució catalana» (en catalan). La Mira, 15-06-2020. [Consulta: 23 juny 2022].
- ↑ 4,0 4,1 «Fons i col·leccions». Museus d'Esplugues de llobregat. Arxivat de l'original el 2020-05-24. [Consulta: 20 abril 2020].