Santiago Brouard Pérez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSantiago Brouard Pérez
Santi Brouard.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Santiago Brouard Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 abril 1919 Modifica el valor a Wikidata
Lekeitio (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 novembre 1984 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Bilbao (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Ferida d'arma de foc Modifica el valor a Wikidata)
Escudo del Pais Vasco.svg Diputat al Parlament Basc
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Valladolid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMetge i polític Modifica el valor a Wikidata
PartitHerri Batasuna
Euskal Herriko Alderdi Sozialista Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsEdurne Brouard (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Santiago Brouard Pérez (Lekeitio, Biscaia, Espanya, 19 d'abril de 1919 - Bilbao, 20 de novembre de 1984) va ser un metge i polític d'ideologia nacionalista basca. Va ser metge pediatre i dirigent de l'esquerra abertzale, tinent alcalde de Bilbao, i escollit al Senat espanyol, com a membre d'Herri Batasuna.

Biografia[modifica]

Va estudiar medicina a la Universitat de Valladolid, segons confessaria després per influència de la defunció sobtada en poc temps de dues de les seves germanes. Una vegada va acabar la carrera va tornar a Bilbao per a realitzar l'especialització en pediatria a l'Hospital de Basurto. Rondant els quaranta anys va contreure matrimoni amb Teresa Aldamiz, amb la qual tindria tres fills. En aquest moment es comença a acostar al nacionalisme basc, participant en la fundació de les primeres ikastolak (escoles on s'imparteix docència en euskera) de Biscaia. Va fugir a França en 1974 després de ser perseguit per atendre a un militant d'ETA ferit de bala per la policia. A Iparralde entrà en contacte amb històrics d'ETA com Argala, amb el qual, en les acaballes de la dictadura franquista, va participar en l'elaboració de l'Alternativa KAS, la qual era un programa de mínims al que s'adherien diferents organitzacions de l'esquerra nacionalista basca.

Brouard va ser un dels fundadors d'Euskal Herriko Alderdi Sozialista (EHAS) que, posteriorment, va passar a denominar-se Herri Alderdi Sozialista Iraultzailea (HASI) el 1977. Va ser president de HASI i dirigent d'Herri Batasuna fins al seu assassinat. Havent tornat de l'exili, Santiago Brouard va seguir implicat en la política alhora que atenia la seva consulta de pediatria a Bilbao. Va ser empresonat en 1983 pels successos de la Casa de Juntes de Guernica que un grup de diputats d'Herri Batasuna va cantar el Eusko gudariak (himne al soldat basc) durant la visita del rei Joan Carles I. Va formar part de la Taula Nacional d'Herri Batasuna i va ser triat parlamentari nacional i autonòmic per Biscaia en diverses ocasions, també va ser tinent d'alcalde de Bilbao durant una legislatura.

Assassinat[modifica]

El 20 de novembre de 1984 va ser assassinat en la seva consulta de pediatria. Els autors materials del crim van ser Luis Morcillo i Rafael López Ocaña, sicaris contractats pels GAL. Segons el testimoniatge de López Ocaña, aquest va cobrar 3 milions de pessetes de mans de Morcillo per l'assassinat. Morcillo els hauria rebut de Rafael Masa, per aquell temps comandant de la Guàrdia Civil. Segons aquesta declaració d'Ocaña, els diners provenia de Julián Sancristóbal, en aquella època era el director General de Seguretat de l'Estat.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santiago Brouard Pérez
  1. Julio Muley, Un ex mercenario del GAL desvela cómo asesinó al dirigente de HB Santiago Brouard, a Informativos Telecinco, 22-11-2006