Santiago Fernández Negrete

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSantiago Fernández Negrete
Biografia
Naixement 11 de febrer de 1799
Viḷḷatresmil Tinéu
Mort 1875
Barcelona
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Comerç, Instrucció i Obres Públiques
14 de gener de 1851 – 5 d'abril de 1851
President Juan Bravo Murillo
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Justícia
2 de juliol de 1858 – 17 de gener de 1863
President Leopoldo O'Donnell
Activitat
Ocupació Polític
Partit Unió Liberal
Modifica les dades a Wikidata

Santiago Fernández Negrete (Viḷḷatresmil, Tinéu, 11 de febrer de 1799Barcelona, 1875) va ser un polític espanyol, ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Biografia[modifica]

Va estudiar en la Universitat d'Oviedo Cànons i Jurisprudència i va concloure Dret en la Universitat Complutense de Madrid, a Alcalá de Henares. En 1843 va ser elegit diputat per Badajoz[1][2] i la seva activitat parlamentària va durar sense amb prou feines interrupció fins a les legislatura de 1864-1865.

Liberal convençut i represaliat en el regnat de Ferran VII d'Espanya, en 1865 és nomenat Senador vitalici,[3] i en 1851, ministre de Comerç, Instrucció i Obres Públiques en el govern de Juan Bravo Murillo. Més tard, des de 1859 al 1863 seria ministre de Gracia i Justícia, al govern de Leopoldo O'Donnell. En aquest càrrec, va tenir una molt important participació en l'elaboració de la llei hipotecària.[4] A més, en el seu mandat el Ministeri va comprar, en 1862, el Palau de Camposagrado, a Oviedo, habilitant-ho com a Audiència Territorial. Va ser retratat per l'artista sevillà Rafael Díaz de Benjumea.

Referències[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Saturnino Calderón Collantes
Ministre de Comerç, Instrucció i Obres Públiques
Escudo de España 1874-1931.svg

(gener-abril) 1851
Succeït per:
Fermín Arteta Sesma
Precedit per:
José María Fernández de la Hoz Gómez
Ministre de Gràcia i Justícia
Escudo de España 1874-1931.svg

1858-1863
Succeït per:
Nicómedes Pastor Díaz