Santiago Pey i Estrany

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSantiago Pey i Estrany
Biografia
Naixement 1917
Barcelona
Mort 2001 (83/84 anys)
Activitat
Ocupació Dissenyador
Modifica les dades a Wikidata

Santiago Pey Estrany (Barcelona, 1917 - 2001) és un dissenyador i filòleg català.

La seva formació en l'àmbit del disseny industrial és autodidacta. Al final dels anys quaranta obre una botiga de moble modern, s'introdueix en el camp de la decoració i es forma com a projectista i dissenyador d'interiors. El 1959 s'inicia en el disseny industrial amb el projecte i producció de dues cadires. Posteriorment ampliarà el seu àmbit d'actuació dissenyant ràdios, televisors, rajoles, etc. Més endavant es dedicarà també a l'assessorament a empreses en temes de disseny. Altres vessants importants de la seva activitat són la difusió i la pedagogia del disseny industrial. El 1960 publica Introducció al disseny industrial i a partir del 1964 organitza les especialitats de disseny industrial i interiorisme a l'Escola Massana de Barcelona, on va ser director d'aquesta secció i on va impartir classes de projectes, materials, producció, etc. La seva vinculació amb l'Escola encara es perllongarà fins al 1973.

La seva tasca en la pedagogia i difusió del bricolatge també va ser molt important. Sobre aquest tema va impartir nombrosos cursos i conferències per tot l'estat espanyol. Va recollir tota la seva experiència i coneixements en els cinc volums d'Enciclopedia del bricolage. Va col·laborar en l'edició de nombrosos vocabularis tècnics i preparava un vocabulari sistemàtic d'eines i d'accions de treball. També és l'autor del conegut Diccionari de sinònims, idees afins i antònims (1970). Membre del FAD, va ser vocal (1961) de la junta presidida per Alfons Serrahima.

Entre els seus dissenys cal citar les cadires Posets (1956) i Aneto (1956), la planxa Gina (1962).[1]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]