Santiago Rusiñol i Arbúcies

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

El pintor, escriptor i artista Santiago Rusiñol va estar relacionat amb el poble d'Arbúcies i l'entorn del Montseny des de ben jove, ja que els seus pares sovintejaven aquest territori seguint el costum de les famílies burgeses de l'època. Més endavant, com a membre de l'Associació d'Excursions Catalana (1878) i de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1881), Rusiñol freqüentà la zona del Montseny i les Guilleries ja per interessos personals. El Balneari de la Font Picant, situat a Sant Hilari Sacalm, fou una referència en la relació de l'artista amb aquesta part de la geografia catalana. Gràcies al treball de catalogació del monjo Josep C. Laplana, director del Museu de Montserrat,[1] s'ha pogut descobrir que, al llarg de quatre estades estiuenques, del 1927 al 1930, Rusiñol pintà a Arbúcies un total de 28 quadres, la majoria als jardins de Can Badés, l'actual Parc Mongé. Derivada d'aquesta investigació del montserratí, el Museu Etnològic del Montseny La Gabella d'Arbúcies va poder accedir als negatius de les fotografies dels quadres pintats a la població, amb algunes de les quals es va dissenyar l'Itinerari Rusiñol, al passeig del Gorg Nou que ressegueix una part del recorregut de la riera d'Arbúcies.

Com afirma l'estudiosa M. Àngels Bartés -experta en la relació entre Rusiñol i el Montseny-, "malauradament, la majoria d'aquests quadres es troben actualment en lloc desconegut i només uns pocs poden localitzar-se en col·leccions particulars".[2] Tanmateix, molts d'ells foren exposats a la Sala Parés de Barcelona, juntament amb d'altres de Ramon Casas i Enric Clarasó. Bartés fa referència a un fet particular en relació amb aquests quadres: davant de la impressió que els jardins de Can Badés causaren en l'esperit de Rusiñol, el propietari de la finca accedí a la petició de l'artista de pintar-los, "amb la condició que aquest mantingués el lloc en l'anonimat per preservar la finca de l'interès d'altres artistes de l'època", afirma l'estudiosa. I així fou: Rusiñol signà els quadres pintats a Can Badés com si fossin part de la sèrie sobre els jardins d'Aranjuez. D'una banda, així preservava l'anonimat i, de l'altra, els quadres li serien més valorats.

La producció artística derivada de la relació entre Rusiñol i Arbúcies fou, sobretot, pictòrica. Tanmateix, com afirma Bartés, no podem descartar que el llibret d'aforismes Màximes i mals pensaments (1927) fos escrit, en bona part, a la població gironina. Alguns d'aquests aforismes s'inclouen en els plafons informatius que acompanyen l'Itinerari Rusiñol que recorre actualment part de la riera d'Arbúcies.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Laplana, J. de C.. Santiago Rusiñol. El pintor, l'home. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995. 
  2. Bartés, M. Àngels «Rusiñol, Arbúcies i el Montseny». Revista de Girona, núm. 243, juliol-agost 2007, pàg. 82-85.