Santiago Soler i Pla
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 12 març 1839  Barcelona | ||
| Mort | 1r juliol 1888 (49 anys) Barcelona | ||
 Ministre d'Ultramar | |||
| 8 setembre 1873 – 3 gener 1874 ← Eduardo Palanca Asensi – Víctor Balaguer i Cirera → | |||
| Ministre d'Estat | |||
| 19 juliol 1873 – 4 setembre 1873 ← Eleuterio Maisonnave Cutayar – José Carvajal Hué → | |||
| Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic | |||
| 29 abril 1872 – 8 gener 1874 ← Blas Pierrad Alcedar – Emilio Castelar y Ripoll → Circumscripció electoral: Cinquè districte electoral de Barcelona | |||
| Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic | |||
| 19 febrer 1869 – 2 gener 1871 Circumscripció electoral: Districte electoral de Barcelona | |||
 Batlle de Barcelona | |||
| 3 febrer 1869 – 30 setembre 1869 ← Francesc Sunyer i Capdevila | |||
| Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | diplomàtic, jurista, polític, advocat | ||
| Partit | Partit Republicà Democràtic Federal | ||
| Família | |||
| Germans | Lluís Soler i Pla | ||
Santiago Soler i Pla (català: Santiago Soler) (Barcelona, 12 de març de 1839 - Barcelona, 1 de juliol de 1888) fou un advocat i polític català, diputat i ministre durant la Primera República Espanyola.
Biografia
[modifica]Llicenciat en dret, va exercir com a advocat i dirigí el diari republicà El Constitucional. Participà en la revolta de 1867 i s'hagué d'exiliar un temps a França. Després de la revolució de 1868 va tornar i formà part del nou Partit Republicà Democràtic Federal, amb el que fou alcalde de Barcelona (febrer- setembre de 1869) i posteriorment elegit diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1869, abril de 1872, agost de 1872 i 1873.
Durant la Primera República Espanyola fou ministre d'Estat (19 de juliol - 4 de setembre de 1873) durant la presidència de Nicolás Salmerón i Ministre d'Ultramar (8 de setembre de 1873 - 4 de gener de 1874) durant el govern d'Emilio Castelar.
En produir-se la restauració borbònica tornà a dedicar-se a exercir d'advocat. Alineat amb el sector d'Emilio Castelar, fou candidat del Partit Republicà Possibilista a les eleccions generals espanyoles de 1876, però no fou escollit. El 1885 fou regidor republicà de l'Ajuntament de Barcelona i en 1886 fou també vicepresident de l'Ateneu Barcelonès.
Referències
[modifica]
- (català) Santiago Soler i Pla a enciclopedia.cat
- (castellà) Santiago Soler i Pla a xtec.es
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
.jpg)
 Diputats pels districtes de Barcelona (1871 - 1878) | ||
|---|---|---|
| Primer districte | | |
| Segon districte | Estanislau Figueras i Moragas (1871/1872) · Pacià Masadas i Teixidó (1872) · Pere Bosch i Labrús (1876) · Joan Jover i Serra (1876) | |
| Tercer districte | Josep Ferrer i Vidal (1871) · Antoni Castell de Pons (1871) · Rafael Boet i Moreu (1872) · José María Orense (1872) · Josep Anselm Clavé i Camps (1873) · Francesc de Paula Rius i Taulet (1876) | |
| Quart districte | ||
| Cinquè districte | ||