Santuari de la Verge de l'Estrella
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Localitat  | |||
| Construcció | 1230 o 1240 | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Mosquerola (província de Terol) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Categoria | Santuari | |||
| Festivitat | Mare de Déu de l'Estrella | |||
El Santuari de la Verge de la Estrella es troba dins del municipi de Mosquerola, molt a prop dels municipis de Vilafranca i de Vistabella del Maestrat enmig de la Serra de Gúdar, entre les comarques del Maestrat aragonès, de Gúdar-Javalambre, de l'Alt Maestrat i de l'Alcalatén.
Història
[modifica]El territori de Mosquerola fou reconquerit el 1181 per Alfons II.[1] La seva posició estratègica disposa que fou utilitzada per Jaume el Conqueridor per a la conquesta de l'Emirat de Balànsiya.
En el seu terme s'erigí el Castell del Majo, que estigué sota el domini musulmà fins al 1234. En continua disputa amb la localitat veïna de Vilafranca, el rei Alfons II, concedí a la vila el castell junt amb totes les terres limítrofs amb el Santuari. La comarca va gaudir d'un fur similar al de Daroca, fins que Pere IV la va incloure en la Comunitat de Terol.
El santuari
[modifica]El santuari actual es va construir entre el 1720 i el 1730,[2] al lloc on hi havia un temple anterior.[3] L'església presenta una planta de tres naus. La nau central està coberta amb volta de canó amb llunetes, mentre que les naus laterals ho estan amb casquets esfèrics. Al creuer s'alça una cúpula sobre petxines i la capçalera presenta una volta de canó sobre trompes. Als peus, la façana mostra tres cossos amb coberta de perfil mixtilini. La portada és de dos cossos: el primer amb columnes d'ordre corrent i porta de llinda, i el segon amb columnes salomòniques.[4][5] El conjunt mostra influències de l'arquitectura religiosa llevantina, amb trets propis de la primera meitat del segle XVIII. Tot i que s'han perdut molts dels retaules originals,[2] encara es conserven algunes pintures murals d'iconografia mariana.
A la banda dreta del santuari es conserven les restes d'alguns habitatges, desaparegudes durant una riuada del 9 d'octubre del 1883.[3] Aquest desastre natural va arrasar el barri i causà la mort de 26 persones, així com la destrucció de 17 cases.[2][6]
Tradicionalment es celebraven dues romeries al santuari: una el primer diumenge de maig (actualment traslladada a l'últim diumenge del mes), i una altra al mes de novembre, ja desapareguda, coneguda com la romeria de Sant Martí o del Patrocini de la Verge. Aquesta última romeria, que es considerava la festa patronal del barri, també era compartida amb els habitants de Mosquerola i coincidia amb la fi de la verema.[2][7] [8]
Referències
[modifica]- ↑ «Santuari de la Verge de l'Estrella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Santuari de l'Estrella». Ajuntament de Vistabella del Maestrat. Arxivat de l'original el 2025-09-11. [Consulta: 11 setembre 2025].
- ↑ 3,0 3,1 «Història» (en castellà). Confraria Mare de Déu de l'Estrella. Arxivat de l'original el 2025-09-11. [Consulta: 11 setembre 2025].
- ↑ «Mosqueruela tiene la estrella» (en castellà). Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 2 gener 2012].
- ↑ «Santuario de la Virgen de la Estrella» (en castellà). SIPCA - Sistema de Información del Patrimonio Cultural Aragonés. [Consulta: 11 setembre 2025].
- ↑ «La gran riada del barrio de la Estrella» (en castellà). Diario de Teruel. [Consulta: 11 setembre 2025].
- ↑ «La gran riada del barrio de La Estrella» (en castellà). Cazarabet. [Consulta: 11 setembre 2025].
- ↑ «Mosqueruela tiene la estrella» (en castellà). Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 2 gener 2012].
Enllaços externs
[modifica]- Informació sobre el Santuari Arxivat 2008-09-06 a Wayback Machine.