Santuari d'Apol·lo Maleata
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic i santuari grec  | |||
| Dedicat a | Apol·lo | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Epidavros Municipality (Grècia) (en)  | |||
| Lloc | Asclepeion d'Epidaure | |||
| ||||
El Santuari d'Apol·lo Maleata era un antic santuari dedicat a Apol·lo a Argòlida, a Grècia. Era a prop del Santuari d'Asclepi d'Epidaure.[1][2]
Història
[modifica]
L'emplaçament del Santuari d'Apol·lo Maleata ha estat habitat i utilitzat com a lloc de culte des de principis del període hel·làdic, molt abans que el més famós Asclepièon. Es va mantenir com a lloc de culte fins al període micènic i durant tota l'Antiguitat.[1] Allí es retia culte originalment als herois locals Maleata, que més tard es va associar amb l'epítet pangrec d'Apol·lo Maleata.[3]
El Temple d'Apol·lo es va construir a la fi del període clàssic, cap al 350 abans de la nostra era, i la propera estoa o sala amb columnes hel·lenística, cap al 300-280 ae.[1][4][5]
Descripció
[modifica]
El Santuari d'Apol·lo Maleata era al vessant de la muntanya Cinortios, a un quilòmetre a l'est d'Asclepeion. Els principals edificis de la zona del santuari eren el Temple d'Apol·lo i l'estoa a la banda nord-est. El temple feia uns 16 m de llarg i uns nou d'ample. Contenia un naos obert a l'est i un pronaos amb dues columnes al davant. A l'extrem occidental del naos hi havia un àditon. Una rampa duia al pronaos.[4] L'altar del temple es posava tradicionalment al costat oriental. L'estoa feia uns 44,5 m de llarg i 10,2 m d'ample. Constava d'una única paret i era d'estil dòric.[5]
En la zona del santuari hi havia també una casa sacerdotal o skana, amb cambres i situada al sud-est de l'estoa; el naiskos o petit temple d'Asclepi; un gran dipòsit d'aigua rectangular del període romà; i un nimfeu, una construcció per a excavar fonts amb un nínxol gairebé circular a la part posterior per a la font d'aigua pròpiament dita.[7][8][9][10][11] Una mica al sud del santuari hi havia unes termes romanes.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 ; MacDonald, William L.; McAllister, Marian Holland (ed.); Stillwell «EPIDAUROS Peloponnesos, Greece» (en anglés). The Princeton Encyclopedia of Classical Sites. Princeton University Press [Princeton, N. J.], 1976 [Consulta: 12 juliol 2024].
- ↑ «Apollo Maleatas sanct. (Argolid) 3 Asklipeio» (en anglés). ToposText. [Consulta: 12 juliol 2024].
- ↑ Aho, Laura. Asklepiokselle omistetut votiivipiirtokirjoitukset (en finés), 2013.01-21.
- ↑ 4,0 4,1 «Epidauros, Temple of Apollo (Building)» (en anglés). Projecte Perseus. [Consulta: 12 juliol 2024].
- ↑ 5,0 5,1 «Epidauros, Stoa of Apollo Maleatas (Building)» (en anglés). Perseus. [Consulta: 12 juliol 2024].
- ↑ Truemper, Monika: ”Bathing in the Sanctuaries of Asklepios and Apollo Maleatas at Epidauros”. Teoksessa; Avramidou Approaching the Ancient Artifact. Representation, Narrative, and Function (en anglés). Berlín: [Walter de Gruyter, 2014, p. 211–231.
- ↑ 7,0 7,1 Truemper, Monika: ”Bathing in the Sanctuaries of Asklepios and Apollo Maleatas at Epidauros”. Teoksessa ; Avramidou Approaching the Ancient Artifact. Representation, Narrative, and Function (en anglès). Berlin: De Gruyter, 2014, p. 211–231.
- ↑ «Epidauros, Priests' House (Building)» (en anglés). Perseus. [Consulta: 12 juliol 2024].
- ↑ «Epidauros, Roman Cistern (Building)» (en anglés). Perseus. [Consulta: 12 juliol 2024].
- ↑ ; MacDonald, William L.; McAllister, Marian Holland (ed.); Stillwell «EPIDAUROS Peloponnesos, Greece» (en anglès). The Princeton Encyclopedia of Classical Sites. Princeton University Press [Princeton, N. J.], 1976 [Consulta: 12 juliol 2024].
- ↑ «Epidauros, Fountainhouse (Building)» (en anglés). Perseus. [Consulta: 12 juliol 2024].