Sao (satèl·lit)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicSao
Sao VLT-FORS1 2002-09-03 annotated.gif
Designació provisionalS/2002 N 2 Modifica el valor a Wikidata
Tipussatèl·lit de Neptú Modifica el valor a Wikidata
Descobert perMatthew J. Holman
John J. Kavelaars
Dan Milisavljevic Modifica el valor a Wikidata
Data descobriment23 juliol 2002 Modifica el valor a Wikidata
EpònimSao Modifica el valor a Wikidata
Cos pareNeptú Modifica el valor a Wikidata
Època10 de juny del 2003
Dades orbitals
Semieix major a22.422.000 km Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,1365 Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P2.912,72 d Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i53,483 ° Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Diàmetre44 km Modifica el valor a Wikidata
Massa67 Eg[1] Modifica el valor a Wikidata
Albedo0,04 Modifica el valor a Wikidata

Sao, també conegut com a Neptú XI (designació provisional S/2002 N 2), és un satèl·lit natural prògrad de Neptú. Va ser descobert el 14 d'agost del 2002 per Matthew J. Holman et al..[2]

Satèl·lits irregulars de Neptú.

Sao orbita Neptú en una distància d'uns 22,4 milions de quilòmetres i té uns 44 quilòmetres de diàmetre (assumint una albedo de 0,04).[3] Té una òrbita excepcionalment inclinada i moderadament excèntrica tal com s'il·lustra en el diagrama de l'esquerra: els satèl·lits sobre l'eix horitzontal són prògrads i els de sota retrògrads. Els segments grocs s'estenen des del pericentre a l'apocentre mostrant l'excentricitat.

Sao està en ressonància de Kozai, és a dir, la seva inclinació i excentricitat estan acoblades (la inclinació de l'òrbita decreix mentre l'excentricitat creix i viceversa).[2]

Sao, com molts altres satèl·lits exteriors de Neptú, va ser anomenat —el 3 de febrer del 2007— en honor d'una de les Nereides.

Referències[modifica]

  1. URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.
  2. 2,0 2,1 M. Holman, JJ Kavelaars, B. Gladman, T. Grav, W. Fraser, D. Milisavljevic, P. Nicholson, J. Burns, V. Carruba, J.-M. Petit, P. Rousselot, O. Mousis, B. Marsden; R. Jacobson; Discovery of five irregular moons of Neptune, Nature, 430 (2004), pp. 865-867. Final preprint Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF (anglès)
  3. S. Sheppard, D. Jewitt and J. Kleyna A Survey for "Normal" Irregular Satellites Around Neptune: Limits to Completeness, The Astronomical Journal, 132 (2006), pp. 171–176. Preprint. (anglès)

Enllaços externs[modifica]