Sao (satèl·lit)
 Podeu contribuir afegint-hi una imatge (fotografia, dibuix, esquema, diagrama, etc.) que il·lustri l'article. Si en coneixeu cap de llicència lliure o en teniu una de vostra, la podeu carregar a Wikimedia Commons per tal d'enllaçar-la aquí. |
|
| Descoberta [1] | |
|---|---|
| Descobert per | M.Holman JJ Kavelaars T. Grav, W. Fraser D. Milisavljevic |
| Descobert el | 14 d'agost del 2002 |
| Elements orbitals mitjans [2] | |
| Època 10 de juny del 2003 | |
| Semieix major | 22,228 Gm |
| Excentricitat | 0,1365 |
| Inclinació | 53,483° * |
| Període orbital | 2912,72 d (7,97 anys) |
| Característiques físiques | |
| Diàmetre mitjà | 44 km[3] ** |
| Període de rotació | ? |
| Albedo | 0,04 assumit[3] |
| Color | ? |
| Tipus espectral | ? |
|
*respecte a l'eclíptica **basat en l'albedo |
|
 |
|
Sao, també conegut com Neptú XI (designació provisional S/2002 N 2), és un satèl·lit natural prògrad de Neptú. Va ser descober tel 14 d'agost del 2002 per Matthew J. Holman et al..[4]
Sao orbita Neptú en una distància d'uns 22,4 milions de quilòmetres i té uns 44 quilòmetres de diàmetre (assumint una albedo de 0,04).[3] Té una òrbita excepcionalment inclinada i moderadament excèntrica tal com s'il·lustra en el diagrama de l'esquerra: els satèl·lits sobre l'eix horitzontal són prògrads i els de sota retrògrads. Els segments grocs s'estenen des del pericentre a l'apocentre mostrant l'excentricitat.
Sao està en ressonància de Kozai, és a dir, la seva inclinació i excentricitat estan acoblades (la inclinació de l'òrbita decreix mentre l'excentricitat creix i viceversa).[4]
Sao, com molts altres satèl·lits exteriors de Neptú, va ser anomenat —el 3 de febrer del 2007— en honor a una de les Nereides.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Discovery Circumstances from JPL
- ↑ Jacobson, R.A. (2008) NEP078 - Efemèrides (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 S. Sheppard, D. Jewitt and J. Kleyna A Survey for "Normal" Irregular Satellites Around Neptune: Limits to Completeness, The Astronomical Journal, 132 (2006), pp. 171–176. Preprint. (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 M. Holman, JJ Kavelaars, B. Gladman, T. Grav, W. Fraser, D. Milisavljevic, P. Nicholson, J. Burns, V. Carruba, J.-M. Petit, P. Rousselot, O. Mousis, B. Marsden; R. Jacobson; Discovery of five irregular moons of Neptune, Nature, 430 (2004), pp. 865-867. Final preprint
PDF (anglès)
PDFEnllaços externs[modifica | modifica el codi]
- Matthew Holman's Neptune's page (anglès)
- David Jewitt's pages (anglès)
- Scott Sheppard's pages (anglès)
|
|||||||||||||||||
