Sapere aude

Aquest article tracta sobre la locució llatina. Si cerqueu la sèrie derivada de Merlí, vegeu «Merlí: Sapere aude».

Sapere aude (en català, «atreveix-te a saber») és una locució llatina que prové originalment de l'Epístola II del Epistularum liber primus del poeta romà Horaci:

• Dimidium facti qui coepit habet: sapere aude, incipe. («Qui ha començat, ja ha fet la meitat: atreveix-te a saber, comença!»)

La frase es troba en una epístola d'Horaci adreçada al seu amic Lollius Maximus, i publicada l'any 20 aC al Epistularum liber primus («Primer llibre de cartes»). La carta tracta de les estratègies que Ulisses va idear durant el retorn de Troia per a superar els diferents obstacles amb què es va trobar, de manera que la frase pot entendre's com "tingues el valor de fer servir les teves habilitats per a pensar". Hi ha també qui ho tradueix simplement com "atreveix-te a pensar".

És citada sobretot en la interpretació del filòsof alemany Immanuel Kant, que el 1784 la va divulgar al cèlebre assaig Què és la Il·lustració?, convertint-lo en el lema de la Il·lustració: “Sapere aude! Habe Muth dich deines eigenen Verstandes zu bedienen! Ist also der Wahlspruch der Aufklärung.” («Sapere aude! Tingues el coratge d'utilitzar el teu propi enteniment! Aquest és el lema de la Il·lustració.»)