Sapotàcia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Sapotàcia
Pouteria sapota
Pouteria sapota

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiosperms
Clade: Asteridae
Ordre: Ericales
Família: Sapotaceae
Subfamílies

Chrysophylloideae
Sapotoideae
Sarcospermatoidae

Gènere tipus
Manilkara Adans.[1]
Madhuca longifolia var. latifolia a Narsapur, Índia.

Sapotàcia (Sapotaceae) és una família de plantes amb flors. Inclou unes 800 espècies d'arbres i arbustos de fulles persistents, agrupades en uns 65 gèneres (35-75, depenent de les definicions de gèneres). La distribució actual és pantropical, però fins al plistocè mitjà també ocupaven el nord-oest de la regió mediterrània incloent els Països Catalans[2]

Moltes espècies tenen fruits comestibles i/o tenen usos econòmics. Entre les de fruit comestible hi ha Manilkara zapota (Sapodilla, Sapota), Manilkara chicle (xiclet), Chrysophyllum cainito (Chrysophyllum cainito, Pouteria (Abiu, Canistel, Lúcuma etc.

Els arbres del gènere Palaquium (Gutaperxa) produeixen un important làtex amb molts usos.

Les llavors de l'arbre Argania spinosa (L.) Skeels produeixen un oli comestible, tradicionalment utilitzat al Marroc.

El nom de la família deriva del nom vernacle mexicà zapote, que deriva del nàhuatl "tzapotl", llatinitzat com a sapota.

Gèneres[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sapotàcia

References[modifica | modifica el codi]

  1. «Sapotaceae Juss., nom. cons.». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture, 2003-01-17. [Consulta: 2009-04-06].
  2. Pollen records and climatic cycles in the North Mediterranean region since 2.7 Ma JEAN-PIERRE SUC & SPERANTA-MARIA POPESCU Laboratoire Paléo Environnements et PaléobioSphère (UMR 5125 CNRS), Université Claude Bernard – Lyon 1, 27–43 boulevard du 11 Novembre, 69622Villeurbanne Cedex France.