Saqueig de Gibraltar (1540)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Battle icon gladii.svgSaqueig de Gibraltar (1540)
Guerres otomanes
Data 1 d'octubre, 1540
Localitat Gibraltar
Resultat Victòria otomana
Saqueig de Gibraltar (1540) (Espanya)
Saqueig de Gibraltar (1540)
Saqueig de Gibraltar (1540)
Saqueig de Gibraltar (1540)
Coord.: 36° 9′ 0″ N, 5° 21′ 0″ O / 36.15000°N,5.35000°O / 36.15000; -5.35000
Bàndols
Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668) Espanyes Imperi Otomà Imperi Otomà
Comandants en cap
Imperi Otomà Piali Hamet
Imperi Otomà Caramaní
Forces
16 naus
2.000 soldats
Baixes
73 presoners
40 vaixells desballestats

Antecedents[modifica]

Khair ed-Din Barba-rossa formà en Alger el 1540 una armada de tres galeres, cinc galiots, sis fustes i dos bergantins, amb 900 remers captius, i 2.000 soldats turcs i moriscos valencians comandada per Piali Hamet,[1] renegat sard, i el general de les tropes de desembarcament és Caramaní, que havia estat esclau a les galeres espanyoles. L'estol salpà l'agost, dirigint-se a l'oest, en saber que les galeres imperials de Bernardino de Mendoza estaven a les Balears.

El saqueig[modifica]

L'estol otomà entrà a la platja de Gibraltar portant banderes imperials, i desembarquen més de 1.000 homes. Prenen les portes però en veure que al castell hi havia vigilants, reembarquen emportant-se 73 presoners. Al port desballesten 40 vaixells i cremen una galera en construcció propietat d'Álvaro de Bazán. Es queden uns dies al port, regatejant fins a aconseguir 7.000 ducats per cada presoner.

Conseqüències[modifica]

Article principal: Batalla de l'illa d'Alboran

De retorn, la flota fou encalçada per catorze galeres del Regne de Sicília comandades per Bernardino de Mendoza, els otomans foren derrotats a la batalla de l'illa d'Alboran i els presoners supervivents alliberats[2] i els atacants, morts o capturats.

A causa de l'atac, l'emperador Carles V va fer fortificar Gibraltar[3] per fer-la inexpugnable, encàrrec que va rebre l'enginyer alsacià Daniel Specklin.[4]

Referències[modifica]

  1. (anglès) Sir William Godfrey Fothergill The Rock of the Gibraltarians; A History of Gibraltar, p.73–75. Fairleigh Dickinson University Press, 1987. Londres i Toronto. ISBN 0-8386-3237-8
  2. (anglès) John Drinkwater, A history of the siege of Gibraltar, 1779-1783, p.4
  3. Manel Güell, Expugnare Oppidum: El penyal de Gibraltar. A Carn, n. 0, febrer 2006
  4. (anglès) Robert Montgomery Martin