Saqueig de Lisboa (798)
| Conquesta feudal hispànica | |||
|---|---|---|---|
 Estàtua d'Alfons II d'Astúries per Víctor Hevia Granda | |||
| Tipus | Saqueig | ||
| Data | 798 | ||
| Lloc | Lisboa, Emirat de Qúrtuba | ||
| Resultat | Victòria asturiana[1][2] | ||
| Conseqüència | Lisboa saqueada | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
Batalles del Regne d'Astúries | |
|---|---|
Expansió inicial i resistència del Regne d'Astúries | |
Expansió i apogeu del Regne d'Astúries | |
El saqueig de Lisboa va ser una expedició a Lisboa dirigida per Alfons II d'Astúries.[4][2] L'expedició va tenir èxit i va assegurar Galícia fins al Minho.[5][6] No obstant això, va abandonar la ciutat el mateix dia.[7] Segons Mariano Torrente, va ser una venjança per les incursions militars enviades per l'emir de Qúrtuba contra el Regne d'Astúries durant la batalla de Lutos.[3]
L'expedició
[modifica]Alfons II d'Astúries, ja que tenia una aliança amb el Regne Franc, va decidir envair la part occidental de la península per distreure les forces morisques, ja trencades per la seva guerra civil.[8] Va creuar el Duero, va arribar al Tajo i, després d'una certa resistència, va capturar i saquejar la ciutat.[4][2][9][10][11][7] No obstant això, va abandonar la ciutat el mateix dia.[7]
Conseqüències
[modifica]Després del saqueig, Alfons II va enviar a Carlemany cotes de malla, mules, captius moriscos i una tenda d'un cap sarraí.[12][13] Lisboa va poder romandre abandonada durant una dècada fins que Tumlus va començar una rebel·lió i va ser executada pel Emirat de Qúrtuba l'any 808.[14]
Referències
[modifica]- ↑ Comte de Ségur, 1835, p. 50.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Rábade Obradó, 2005, p. 21.
- ↑ 3,0 3,1 Torrente, 1847, p. 98.
- ↑ 4,0 4,1 Cavanah Murphy, 1797, p. 154.
- ↑ J. Hüffer, 1933, p. 9.
- ↑ Iradiel Murugarren, 2009, p. 32.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Collins, 1989, p. 212.
- ↑ Comte de Ségur, 1835, p. 49.
- ↑ Rivero, 1982, p. 70.
- ↑ Calvo y Madroño, 2006, p. 125.
- ↑ Fletcher, 1852, p. 281.
- ↑ Paolella, 2020, p. 85.
- ↑ Louis Ganshof, 1971, p. 176.
- ↑ Livermore, 1971, p. 379.
Bibliografia
[modifica]- Comte de Ségur, Philippe-Paul. Historia moderna: Historia de España (en castellà). Imprenta de la Real Compañia, 1835.
- Livermore, H. V.. The Origins of Spain and Portugal (en anglès). Allen and Unwin, 1971. ISBN 9780049460058.
- Paolella, Christopher. Human Trafficking in Medieval Europe (en anglès). Amsterdam University Press, 2020. ISBN 9789048551552.
- Torrente, Mariano. Geografía universal física, política é histórica (en castellà), 1847.
- Cavanah Murphy, James. Voyage en Portugal (en francès). Denné, 1797.
- Rábade Obradó, María del Pilar. La dinámica política (en castellà). Ediciones AKAL, 2005. ISBN 978-84-7090-433-2.
- Rivero, Isabel. Compendio de historia medieval española (en castellà). Ediciones AKAL, 1982. ISBN 9788470901256.
- Calvo y Madroño, Ismael. DESCRIPCION GEOGRAFICA, HISTORICA Y ESTADISTICA DE LA PROVINCIA DE ZAMORA (en castellà). Editorial MAXTOR, 2006. ISBN 9788497612968.
- Fletcher, John. Studies on Slavery (en anglès). J. Warner, 1852.
- Collins, Roger. The Arab Conquest of Spain: 710 - 797 (en anglès). John Wiley & Sons, 1989. ISBN 9780631194057.
- Ganshof, François Louis. The Carolingians and the Frankish Monarchy: Studies in Carolingian History (en anglès). Cornell University Press, 1971. ISBN 9780801406355.
- J. Hüffer, Hermann. La idea imperial española (en castellà). Centro de Intercambio Intelectual Germano-Español, 1933.
- Iradiel Murugarren, Paulino. Historia medieval de la España cristiana (en castellà), 2009. ISBN 9788437625560.