Saqueig de Torreblanca

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgSaqueig de Torreblanca
Guerra entre la Corona d'Aragó i els Abdalwadites
Data 1396 o 1397
Localitat Torreblanca
Resultat Victòria abdalwadita
Saqueig de Torreblanca (Països Catalans)
Saqueig de Torreblanca
Saqueig de Torreblanca
Coord.: 40° 13′ 14″ N, 0° 11′ 43″ E / 40.22056°N,0.19528°E / 40.22056; 0.19528

El saqueig de Torreblanca fou un dels episodis de la lluita entre la Corona d'Aragó i els Abdalwadites a finals del segle XIV.

El saqueig[modifica | modifica el codi]

El 1396[1] o 1397, Torreblanca fou saquejada[2] per una flota de quetre galeres pirates berberiscos de Bugia, que van passar per les Balears i les Columbretes,[3] que es van endur una custòdia amb l'Hòstia Consagrada[4] i 108 presoners.[5]

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Article principal: Croada de Tedelis

Martí l'Humà, després de rebutjar la invasió de Mateu I de Foix ordenà l'atac a Tedelis,[6] noliejant una flota capitanejades per Joan Gascó[7] i tropa comandada per Jaume de Pertusa.[8] La flota s'aplegà Eivissa, reunint 70 naus i 7.500 croats,[5] salpant a l'agost i saquejant Tedelis, on moriren 1000 vilatans. Després d'atacar les costes africanes, l'expedició es va dirigir a continuació a Avinyó per mirar d'alliberar Benet XIII del setge al que el tenia sotmès Geoffrey Boucicaut al seu palau després que un concili de l'Església de França el 1398 es manifestà contrari a Benet XIII i posà l'Església a França sota control del poder reial i el rei de França retirés l'obediència al Papa.[9] La flota no pogué remuntar el Roine pel poc cabal que duia el riu, però aconseguí que es concedís una treva de tres mesos als assetjats.[7]

El rei va negociar la recuperació de la custòdia a canvi[4] d'alguns dels 300 presoners. L'any següent, el rei va Martí l'Humà va ordenar repetir la campanya, aquest cop contra Bona (Bône).[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ferrer i Mallol, Maria Teresa. «El Piero da Rabat cartelano, corsaro crudelíssimo». A: La cultura catalana en projecció de futur: homenatge a Josep Massot i Muntaner. Universitat Jaume I, 2004, p. 218. ISBN 8480215003. 
  2. 2,0 2,1 Martínez Romero, Tomàs. La cultura catalana en projecció de futur: homenatge a Josep Massot i Muntaner. Universitat Jaume I, 2004, p.219. ISBN 8480215003. 
  3. Díaz Borrás, Andrés. Los orígenes de la piratería islámica en Valencia: la ofensiva musulmana trecentista y la reacción cristiana. Editorial CSIC, 1993, p. 148. ISBN 8400071239. 
  4. 4,0 4,1 Insa Montava, Josep. La Costa Daurada arran de mar. Cossetània Edicions, 2006, p. 90. ISBN 8497911733. 
  5. 5,0 5,1 Sanchis, Antonio. Historia del Grau (en castellà). Carena Editors, 2005, p. 45. ISBN 8496419118. 
  6. Ximeno, Vicente. Escritores del reyno de Valencia, chronologicamente ordenados desde el año M.CC.XXXVIII hasta el de M.DCC.XLVII. Joseph Estevan Dolz, 1747, p.129. 
  7. 7,0 7,1 Jornades sobre el Cisma d'Occident a Catalunya, les Illes i el País Valencià. Institut d'Estudis Catalans, 1986, p. 67. ISBN 8472830888. 
  8. Ximeno, Vicente. La Costa Daurada arran de mar. Cossetània Edicions, 2006, p.88. ISBN 8497911733. 
  9. Waugh, William Templeton. A history of Europe from 1378 to 1494 (en anglès). Methuen & co, 1932, p. 138.