Sara Berenguer Laosa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSara Berenguer Laosa

(1937) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r gener 1919 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort8 juny 2010 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Dades personals
Es coneix perMembre de Mujeres Libres
Activitat
Ocupacióanarcosindicalista, sindicalista Modifica el valor a Wikidata
PartitMujeres Libres Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Localització dels arxius

Sara Berenguer Lahosa (Barcelona, 1 de gener de 1919 - Montadin, 8 de juny de 2010) fou una militant anarcosindicalista i feminista llibertària catalana, activa en el moviment de les Mujeres Libres.

Joventut[modifica]

Va néixer en una modesta família de classe treballadora. El seu pare era paleta i activista llibertari.[1] Va deixar l'escola als 12 anys, i als tretze va començar a treballar en una carnisseria, però es va rebel·lar a causa de l'explotació i del masclisme, i fou posteriorment despatxada de moltes feines.[2] Treballà de costurera en una fàbrica i, després, continuà sent-ho pel seu compte fins al juliol de 1936.[3] Quan esclatà la guerra civil espanyola tenia 16 anys. El seu pare va morir lluitant al front.[3]

Ella participà en el Comitè revolucionari del barri de Les Corts fins al juny de 1937, al Comitè revolucionari del sindicat de la fusta al costat d'Antonio Santamaria, per a qui va fer tasques de mecanògrafa i comptable.[3] Així un dia fou nomenada responsable de la distribució de les armes.[1]

Paral·lelament, va exercir càrrecs de responsabilitat al comitè local de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) i al secretariat de l’Ateneu Llibertari on va fer de mestra dels nens del carrer. Va conèixer Sol Ferrer, la filla de Francesc Ferrer i Guàrdia, de qui va aprendre francès.[4]

Durant els fets de maig de 1937 va participar ens els enfrontaments armats contra els comunistes,[3] defensant el Casal (casa de les dones obreres) dirigit per la militant llibertària Amparo Poch y Gascón.[1] A començament de 1937 fou nomenada membre del comitè central de la Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) amb Ángel Aransaez i va fer nombroses visites al front front.

En octubre de 1938 es va unir al moviment Mujeres Libres i ocupà el secretariat regional de l'associació. Va lluitar contra la ignorància i s'implicà en "educar socialment i culturalment les dones perquè puguin construir i defensar-se a si mateixos com a éssers humans lliures i conscients".[4]

Exili i resistència[modifica]

El gener del 1939, durant la Retirada, l'èxode a França, va continuar el seu treball de SIA a Perpinyà i Besiers, on tractà de rescatar els presoners dels camps, incloent al seu company Jesús Guillén Bertolín.

Durant l'ocupació nazi fou membre del grup de la CNT de Bram i serví d'enllaç amb la Resistència francesa a l'Aude, Arieja, Erau i l'Alta Garona.[3] Després de l'Alliberament, amb Jesús, continuà el seu treball en la CNT a l'exili. El 1947 fou responsable dels cursos de taquigrafia organitzats per la CNT per als refugiats i participa activament en els grups de teatre organitzades pel moviment llibertari. Mantingué contactes estrets amb grups d'activistes anarquistes, incloent al voltant d'Octavio Alberola Suriñach i Cipriano Mera. El 1965, va participar en les activitats de grup, que publica el diari Frente Libertario.[3]

De 1972 a 1976, va reprendre amb Suceso Portales la redacció i la publicació de la revista Mujeres Libres (47 números de 1964 a 1976).[4]

De toda la vida[modifica]

La seva casa, prop de Besiers, segueix sent un lloc de trobada dels llibertaris. Va ser allà on es va rodar gran part de la pel·lícula De toda la vida en 1986, amb Pepita Carpeña, Dolores Prat, Frederica Montseny, Suceso Portales, Mercè Comaposada i Guillén i Conxa Perez.[2]

Sara Berenguer ha col·laborat, a més de Mujeres Libres, a un gran nombre de premsa llibertària i diverses antologies de poesia. També participa en la redacció del llibre Mujeres libres : luchadoras libertarias (éditions FAL, 1999). Va guanyar diversos premis de poesia i va morir el 18 de juny, 2010.

Obres[modifica]

Memòries
Poesies
  • (castellà) Cardos y flores silvestres, 1982.
  • (castellà) Jardin de Esencias, 1982,
  • (castellà) El lenguaje de las flores, Barcelone, Amarantos, 1992, OCLC 81489318.
  • (català) Sentiments, Vic Emboscall, 2004, OCLC 433333110.
Obres col·lectives
  • (anglès) Amb Laura Ruiz, Free women (Mujeres Libres) : voices and memories for a libertarian future, Rotterdam, Boston, Sense, 2011, OCLC 668182876.

Bibliografia[modifica]

Filmografia[modifica]

Notícies[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 L'Éphéméride anarchiste: notice biographique.
  2. 2,0 2,1 2,2 Smolny : notice biographique Arxivat 2014-08-14 a Wayback Machine.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Dictionnaire international des militants anarchistes: notice biographique.
  4. 4,0 4,1 4,2 Hélène Hernandez, Sara Berenguer : hasta luego compañera !, Le Monde libertaire, núm. 1601, 24 juin 2010, texte intégral.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]