Sara Llorens Carreres

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSara Llorens Carreres
Biografia
Naixementoctubre 1881 Modifica el valor a Wikidata
Lobos (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mortabril 1954 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Perpinyà (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de l'Alt Vernet (Perpinyà) 
Activitat
OcupacióPedagoga, etnòloga i escriptora Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeManuel Serra i Moret Modifica el valor a Wikidata

Sara Llorens Carreres (Lobos, Argentina, novembre de 1881 - Perpinyà, abril de 1954) fou una mestra, escriptora, folklorista catalana. Va estar casada amb el polític Manuel Serra i Moret.[1]

Biografia[modifica]

Neix l'any 1881 a Lobos (Argentina) on la seva família havia emigrat. L'any 1885 la família Llorens torna d'Argentina a Pineda de Mar, d'on era originària.Sara Llorens estudià Magisteri a l'Escola Normal de Barcelona i acabà la carrera el 1897. Amplia estudis a l'Escola d'Institutrius i Altres Carreres per a la Dona, on donarà classes ella mateixa el curs 1903-04. S'introduí a l'estudi del folklore de la mà de Rossend Serra i Pagès i fruit dels seus estudis és el Cançoner de Pineda de 1931, que recull 238 cançons i 210 tonades. L'ajudaren en aquesta tasca Masó i Goula i Josep Budí.[1]

L'any 1902 contrau la tuberculosi per la qual cosa passà una temporada a Tenerife, però la malaltia ja no la va abandonar.[1]

Participà en els Jocs Florals de Santa Coloma de Farners l'any 1904 on va obtenir el primer premi de composició literària per Maternal.[1]

Es casa l'any 1908 amb el polític de la Unió Socialista de Catalunya Manuel Serra i Moret a Trenque Luquén (Buenos Aires) on la seva família tenia propietats. El seu marit va ser alcalde de Pineda durant molts anys i per la seva influència directa es va inaugurar la Biblioteca Popular de Pineda l'any 1922. Més tard Serra i Moret serà vicepresident segon del Parlament de Catalunya i l'any 1946 formà part del Govern de la Generalitat a l'exili.[1]

L'any 1938 Sara Llorens s'exilia amb la seva germana a la hisenda familiar argentina fins al 1948, en què s'estableix amb el seu marit a Perpinyà on mor el 17 d'abril de 1954. El seu marit publicà pòstumament el Llibre del cor que ella havia redactat el 1916.[1]

Al maig del 2006 s'inaugurà a Pineda de Mar un monòlit en memòria seva.[1]

El seu fons personal es troba dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de correspondència rebuda o/i escrita per Sara Llorens, escrits d'ella, documents diversos, escrits diversos i recull de premsa.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Diccionari biogràfic de dones. «Sara Llorens Carreres». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 5 octubre 2015].

Enllaços externs[modifica]