Sarah Josepha Hale

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaSara Josepha Hale
Sarah Hale in Godeys Cropped.jpg
Sara Josepha Hale
Dades biogràfiques
Naixement Sara Josepha Buell
24 d'octubre de 1788
Newport
Mort 30 d'abril de 1879
Filadelfia
Sepultura Laurel Hill Cemetery
Residència Boston
Nacionalitat EUA
Educació autodidacta
Es coneix per primera dona nord-americana a ser editora d'una important revista femenina. Autora de la cançó infantil "Mary had a Little Lamb i promotora de la campanya a favor de la creació de la festa del Dia d'Acció de Gràcies
Activitat professional
Camp de treball Assaig
Ocupació Escriptora i editora de revista
Període en actiu 1828-1877
Gènere Novel·la i poesia
Va influir a
Dades familiars
Cònjuge David Hale
Fills
Pares Gordon Buell i Martha Whittlesay
Modifica dades a Wikidata

Sarah Josepha Buell Hale (Newport, 24 d'octubre de 1788 – Filadèlfia, 30 d'abril de 1879) fou una escriptora en llengua anglesa i la primera dona nord-americana a ser editora d'una important revista femenina. És l'autora de la cançó infantil "Mary had a Little Lamb". També va ser coneguda per iniciar la campanya a favor de la creació de la festa del Dia d'Acció de Gràcies dels EUA

Primers anys[modifica]

Sarah Josepha Buell va néixer a Newport, Nova Hampshire.  Els seus pares Gordon Buell i Martha Whittlesay creien en l'educació igual per ambdós gèneres,[1] i davant la impossibilitat de rebre estudis superiors per ser una dona, va ser educada a casa per la seva mare i el seu germà gran  Horatio qui hi havia assistit a la Universitat de Dartmouth, va completar la seva formació autodidàcticament fins a esdevenir mestra de primària. El 1811 va conèixer l'advocat David Hale amb qui es va casar el 23 d'octubre de 1813 i va tenir cinc fills: David (1815), Horaci (1817), Frances (1819), Sarah (1820) i William (1822).[2] David Hale va morir el 1822, i a partir d'aleshores va vestir de negre la resta de la seva vida com a signe de dol.[3]

Carrera[modifica]

Primera pàgina de la novel·la Nortwoods publicada als EUA

El 1823 va publicar una col·lecció dels seus poemes amb el títol The Genius of Oblivion. Quatre anys més tard, el 1827, va publicar  la seva primera novel·la, als  EUA amb  el títol Northwood: Life North and South i a Anglaterra amb el títol A New England Tale. Va ser una de les primeres novel·les que tractaven el tema de l'esclavitud i a la vegada mostrava les virtuts de la Nova Anglaterra la qual havia de ser el model a seguir per a la prosperitat nacional.[4] La novel·la va tenir un èxit immediat i va donar suport a reubicar els esclaus afroestadounidenses alliberats a Libèria.

Va esdevenir una escriptora afamada i es va traslladar a Boston per ocupar el càrrec d'editora de la revista Ladies'Magazine.[2] on hi va treballar del 1828 fins al 1836. Mentre, el 1830 va publicar la col·lecció de Poems for Our Children la qual incloïa el poema "Mary Had a Little Lamb" [5][6] que va esdevenir famós arran que el 1877 Thomas Edison el va utilitzar per fer la seva primera gravació en el seu fonògraf recentment inventat.[2][3]

Partitura del poema musicat 'Mary Had a Little Lamb'

Paral·lelament, el 1833 va fundar la Seaman's Aid Society (Societat d'Ajuda als Mariners) que donava suport a les famílies de mariners de Boston que morien en el mar.[7]

El 1837  va ser l'editora de la revista Godey's Lady's Book  fins al 1877[8][2] en les seves pàgines va donar veu a diverses escriptores en prosa i poesia com Lydia SigourneyCaroline Lee HentzElizabeth F. ElletFrances Sargent Osgood[9]  i també a autors importants de l'època com Nathaniel HawthorneOliver Wendell HolmesWashington IrvingJames Kirke PauldingWilliam Gilmore SimmsNathaniel Parker Willis. Durant aquest temps, la revista va esdevenir una de les més important i influents i no va tenir competidores significatives. La revista marcava tendències en la moda, però no només per la roba de les dones, sinó també en la decoració de la llar, l'arquitectura, per exemple s'hi van publicar plànols de cases que van ser copiats per constructors d'habitatges de tot el país. Durant aquest temps, va escriure moltes novel·les i poemes, publicant gairebé cinquanta volums fins al final de la seva vida. 

Mort i anys finals[modifica]

Hale es va retirar 1877 a l'edat de 89. Va morir el 30 d'abril de 1879 a Filadèlfia [10] i està enterrada al Laurel Hill Cemetery.

Creences[modifica]

Làpida de Sarah Josepha Hale en Laurel Hill Cemetery

Hale, va ser una  editora que va tenir molt d'èxit i va ser molt popular, respectada com a consellera per a dones de classe mitjana en assumptes de moda, cuina, literatura, i moralitat.[1]Va reforçar els estereotips de gènere, concretament pel que fa a les funcions domèstiques de les dones i no va donar suport el sufragi de les dones.[2] Tanmateix, des de les pàgines de la revista  va publicar articles i editorials sobre l'educació de les dones, va defensar la necessitat que rebessin una educació superior, i va advocar per la fundació d'universitat només per a dones, motiu pel qual va ajudar a fundar la  Vassar Universitat.[11][12] El 1860 la Baltimore Female College li va atorgar una medalla "per serveis prestats en la causa de l'educació femenina.[2]  També va publicar les obres de Catharine BeecherEmma Willard i altres que defensaven de l'educació de les dones.

Hale també va ser una gran defensora  de la nació americana i va utilitzar les pàgines de la seva revista per fer campanya per una cultura americana unificada.

Llegat[modifica]

1863 carta de Hale a Lincoln sobre el Dia d'Acció de Gràcies

Hale va ser la major responsable que el  Dia d'acció de Gràcies esdevingués la festa  nacional dels Estats Units, ja que anteriorment només se celebrava a Nova Anglaterra,[13] i cada estat tenia la seva festa nacional pròpia, en gran manera inexistent en els estat dels sud, i les úniques festes nacionals que se celebraven en el conjunt dels Estats Units eren el naixement de George Washington i el Dia de la Independència.[14][15]La seva proposta d'unificar la festa nacional va començar el 1846 i va durar 17 anys abans que ho aconseguís.[16] Per trobar suport a aquesta proposta  va escriure cartes a cinc presidents dels Estats UnitsZachary TaylorMillard FillmoreFranklin PierceJames Buchanan, i Abraham Lincoln. Les cartes inicials no van aconseguir persuadir a cap president, però la carta que va escriure a Lincoln el va convèncer per donar suport i finalment el 1863 s'establí [6] la nova festa nacional que va ser considerada un dia d'unió després de la Guerra Civil americana.[16]

En el calendari litúrgic de l'Església Episcopal dels EUA, el 30 d'abril és un dia festiu en honor seu en què es commemora el llegat Patrimonial de les Dones de Boston.[17]

Obres selectes[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Daniel Walker Howe. What Hath God Wrought: The Transformation of America, 1815-1848. Oxford University Press, 29 octubre 2007. ISBN 978-0-19-974379-7. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Gail Underwood Parker. More than Petticoats: Remarkable New Hampshire Women. Globe Pequot Press, 10 de febrer 2009, p. 2–. ISBN 978-1-4617-4759-8. 
  3. 3,0 3,1 Ann Douglas. The Feminization of American Culture. Farrar, Straus and Giroux, 1977. ISBN 978-0-374-52558-3. 
  4. Barry Hankins. The Second Great Awakening and the Transcendentalists. Greenwood Publishing Group, 2004, p. 193–. ISBN 978-0-313-31848-1. 
  5. Jean Elizabeth Ward. James R. Lowell: Remembered. Lulu.com, 3 març 2009, p. 78–. ISBN 978-1-4357-3242-1. 
  6. 6,0 6,1 Susan Carolyn Wilson. Literary Trail of Greater Boston. Houghton Mifflin Company, 2000. ISBN 978-0-618-05013-0. 
  7. Thomas H. O'Connor. Civil War Boston: Home Front and Battlefield. University Press of New England, 6 maig 2014. ISBN 978-1-61168-564-0. 
  8. Ellis Paxson Oberholtzer. The Literary History of Philadelphia. G. W. Jacobs & Company, 1906. 
  9. Frank Luther Mott. A history of American magazines, 1741-1930. Harvard University Press, 1968. 
  10. Eugene Ehrlich; Gorton Carruth The Oxford illustrated literary guide to the United States. Oxford University Press, 2 desembre1982. ISBN 978-0-19-503186-7. 
  11. Joan Von Mehren. Minerva and the Muse: A Life of Margaret Fuller. Univ of Massachusetts Press, 1 març 1996. ISBN 1-55849-015-9. 
  12. Vassar Female College and Sarah Josepha Hale - Vassar College Encyclopedia
  13. Diana Karter Appelbaum. Thanksgiving: An American Holiday, an American History. Facts On File, 1984. ISBN 978-0-87196-974-3. 
  14. Oberholtzer, Ellis Paxson. (1906) The Literary History of Philadelphia.
  15. Abby Goodnough, "Living History at National Landmarks: Championing An Unsung Hero", New York Times, National Section p. 10, diumenge, 4 de juliol, 2010.
  16. 16,0 16,1 Laura Schenone. A Thousand Years Over a Hot Stove: A History of American Women Told Through Food, Recipes, and Remembrances. W. W. Norton, 31 octubre 2004. ISBN 978-0-393-32627-7. 
  17. «Sara Josepha Hale» (en anglès). [Consulta: 31 març 2016].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]