Sarakhs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mausoleu de Loghman Baba a Sarakhs

Sarakhs (en persa سرخس) fou una important vila de Khorasan a la part oriental de les muntanyes de Köpet Dagh, a la riba del riu Tadjant o Tedjen; era a la ruta entre Nixapur i Merv.

La tradició diu que fou fundada pel riu turc llegendari Afrasiyab, però la seva primera menció a la història és del 643 en un reconeixement dels àrabs; el 651/652 fou ocupada per Abd Allah ibn Amir. És esmentada en els combats lliurats en el govern de Nasr ibn Sayyar al-Kinani (738-748). El 801 la ciutat es va revoltar contra el governador Ali ibn Isa ibn Mahan (796-808), sota la direcció del mawla Abu l-Khasib Wuhayb ibn Abd Allah (revoltat ja el 799 i que va lluitar fins al 802).

Al segle XI els turcmans van envair el Khorasan: Mahmud de Gazni va autoritzar el 1025 a 400 famílies oghuz a creuar el Oxus i instal·lar-se prop de Farawa, Abiward i Sarakhs; el 1036 aquestos oghuz reclamaven subvencions amb càrrec als ingressos de Merv, Abiward i Sarakhs. La ciutat fou atacada per grups turcmans i el 1040, quan Mahmud de Gazni va anar a la zona, els ciutadans de Sarakhs, li va refusar l'entrada, i Mahmud va haver de conquerir la població per la força. Des de Sarakhs Mahmud va marxar a lluitar a la que seria la batalla de Dandankan contra els seljúcides: Dandakan estava situada entre Sarakhs i Merv.

Al segle XII, a la mort del sultà Sandjar, Sarakhs va caure en mans del cap oghuz Malik Dinar, i poc després del pretendent khwarizm Sultan Shah ibn Il Arslan. Va quedar en mans de Khwarizm fins a la invasió mongola quan Tului la va ocupar el 1221 igual que la resta de les poblacions del Khorasan. Un shihna (governador militar) mongol es va establir a la ciutat; al circular rumors sobre els èxits de Djalal al-Din Manguberti es va revoltar efímerament. Es va recuperar lentament de la devastació mongola. Ibn Battuta la va visitar al segle següent i no la descriu, però Mustawfi a la meitat del segle XIV diu que tenia una muralla de 5000 passos de circumferència i la seva agricultura era pròspera (produïa melons i raïm).

En el conflicte entre safàvides i uzbeks, Sarakhs ocupava una posició fronterera entre els dos poders. Ubayd Allah Sultan la va ocupar temporalment el 1526 en la seva campanya contra Mashhad i Tus. Posteriorment va patir atacs dels turcmans Teketekke des de Merv, atacs que van durar fins al 1850 quan els perses van construir una fortalesa poderosa a Sarakhs a la riba oriental del riu. Els russos van aparèixer uns anys després i van instal·lar una posició fortificada a la vella Sarakhs, a la riba dreta del riu.

La ciutat moderna de Sarakhs és capçalera d'un districte i d'un comtat de la província de Razavi Khorasan. Gran part de l'antiga ciutat està a l'altre costat del riu un territori de Turkmenistan i s'anomena Saraghs. La població del districte iranià el 2001 era de 87.442 habitants i la superfície era de 8.407 km². La població de la ciutat era de 5.000 persones el 1950.

Referència[modifica | modifica el codi]

  • C. E. Yate, Khorasan and Sistan, Londres, 1900

Coord.: 36° 32′ 41″ N, 61° 09′ 27″ E / 36.544722222222°N,61.1575°E / 36.544722222222; 61.1575