Sardana obligada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La sardana obligada és una sardana escrita per al lluïment d'un, o més, dels músics de la cobla.

Història[modifica | modifica el codi]

Ja des dels inicis, la sardana obligada ha estat una forma perquè els sardanistes jutgessin el nivell d'un instrumentista o d'una cobla; ha estat força usual que els organitzadors d'aplecs de sardanes programessin una roda d'obligades a càrrec de les diverses cobles participants per comparar-les i, d'alguna manera, intentar enfrontar-les entre elles, per obtenir-ne les millors interpretacions. El públic també les acostuma a demanar perquè són considerades com a sardanes balladores.

Inicialment, a principis del segle XX, la sardana obligada acostumava a estar composta per llargues tirallongues de notes curtes per a cobla i un instrument solista i amb sosteniment de cant de forma ininterrompuda (sense pausa per respirar). Modernament, a més, hom prima el "pinyol", acabar el cant sostenint força estona una nota alta.

Moltes d'aquestes sardanes foren escrites per a ús d'una determinada cobla i perquè fossin executades per un instrumentista; esdevenien així un actiu de cada formació en concret. Eren peces escrites aposta perquè un músic determinat pogués mostrar les seves facultats: En Cacaliu, per al contrabaixista Josep Juncà, Sa Roncadora, per a lluïment de Ricard Viladesau, El "Moreno" i el "Rosset", per a lluïment d'en Josep Puig "Moreno" i d'en Joan Parés, Tenores flamejants, dedicada als tenores Jordi Molina i Martí Camós.

Des del punt de vista musical, moltes de les sardanes obligades, especialment les més antigues, no passen de ser exercicis acrobàtics o de resistència física, que usualment no fan prou insistència en la sensibilitat musical. Darrerament, diversos compositors han elevat el nivell del gènere amb composicions espectaculars i de difícil interpretació, escrites alhora amb gran domini musical.

Obligades amb variacions[modifica | modifica el codi]

Algunes obligades estan escrites "amb variacions". Això significa que la partitura del solista té músiques diferents per a diverses tirades; la resta de la cobla toca la mateixa música a cada repetició de tirada. Exemples d'obligades amb variacions: La clavellina i La juguetona, per a flabiol, Geni, per a contrabaix, Cap d'estopa per a dos fiscorns.

Obligades per a un instrument (selecció)[modifica | modifica el codi]

Flabiol[modifica | modifica el codi]

Tible[modifica | modifica el codi]

Tenora[modifica | modifica el codi]

Trompeta[modifica | modifica el codi]

Trombó[modifica | modifica el codi]

  • La pecadora, de Pere Rigau
  • El rellotge de l'avi (1948), d'Agustí Borgunyó (dos trombons)
  • Trombonada (1983), de Francesc Camps

Fiscorn[modifica | modifica el codi]

Contrabaix[modifica | modifica el codi]

Obligades per a dos o més instruments[modifica | modifica el codi]

  • Collblanc (1964), de Francesc Mas i Ros (tenora i fiscorn)
  • De la gresca (1929), de Josep Serra (2 tibles i 2 tenores)
  • Dos solistes (1981), de Josep Auferil (trompeta i tenora)
  • El Foc de Calonge, de Ricard Viladesau (tenora, tible i fiscorn)
  • El "Moreno" i el "Rosset", de Pau Marons, pseudònim d'Emili Saló (fiscorn i tible)
  • Els de ca la Gràcia (1963), de Florenci Mauné (tenora i tible)
  • Oca amb naps (1955), de Ricard Viladesau (tenora i tible)
  • Pic, repic i repicó (1956), de Ricard Viladesau (trompeta i fiscorn)
  • Pim, pam, pum (2005), de Marcel Artiaga (tenora, tible i fiscorn)
  • Santi Coll (1971), de Francesc Mas i Ros (tenora, trompeta i flabiol)
  • Tap i carabassa (1989), de Ricard Viladesau (flabiol i contrabaix)

Obligades de cobla[modifica | modifica el codi]

Categoria especial de sardanes obligades, de gran dificultat d'execució per al conjunt de la cobla. El compositor que més s'hi vincula és el mestre Emili Saló, amb el seu nom o signant amb el pseudònim Pau Marons.

  • Al·legoria (1949), de Josep Albertí
  • L'amic Homar (1969), de Francesc Mas i Ros
  • Maltempsada a les Roquestes (1986), d'Emili Saló
  • Palau del Vent (1977), de Pau Marons
  • Tramuntanada (1948), d'Emili Saló
  • Ventada de març (1959), d'Emili Saló [1]

Gravacions en disc compacte[modifica | modifica el codi]

  • Cobla Selvatana, Josep Farrès tenora Al·legoria i 11 sardanes obligades de tenora Banyoles: Foment de la Sardana, 2000
  • Cobla La Principal de la Bisbal, Josep Riumalló i Salagran fiscorn El fiscorn i la cobla Barcelona: Àudiovisuals de Sarrià, 2003
  • Cobla La Principal de la Bisbal Sardanes d'or 16: obligades Barcelona: Àudiovisuals de Sarrià, 1999
  • Cobla La Principal de la Bisbal Sardanes d'or 20: obligades Barcelona: Àudiovisuals de Sarrià, 2004
  • Cobla Ciutat d'Igualada, Jordi Tarrida tible Sardanes obligades de tible Barcelona: Àudiovisuals de Sarrià, 1998
  • Cobla Montgrins Sempre Sardanes, àlbum 4, Els nostres solistes Barcelona: Discmedi, 2001

Referències[modifica | modifica el codi]