Sards

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de grup humàSards
Sards abillats amb el vestit tradicional
Sards abillats amb el vestit tradicional.
Tipus ètnia
Població total 1.661.521[1]
Llengua Sard, Italià
També Cors, Català, Lígur
Religió Cristianisme (Catolicisme),[2] agnosticisme i ateisme
Grups relacionats Europeus del Neolític[3][4][5][6][7][8][9][10]
catalans, bascos[11] i castellans, italians, corsos[12][13]
Regions amb poblacions significatives
Itàlia Itàlia: ?
Sardenya Sardenya: 1.661.521
Modifica les dades a Wikidata

Els sards[14] són un poble d'Europa meridional que habita en Sardenya, illa del Mediterrani occidental i regió autònoma de l'estat italià.[15][16]

Etimologia[modifica]

Representació del Sardus Pater en una moneda romana (59 aC)

El etnònim "S(a)rd" pertany al substrat lingüístic pre-indoeuropeu. El nom fa la seva primera aparició en la estela de Nora, on la paraula Šrdn[17] testifica l'existència del nom quan van arribar per primera vegada els comerciants fenicis. D'acord amb el Timeu, un dels diàlegs de Plató, Sardenya i la seva gent, els "Sardonioi" (Σαρδονιοι), podrien haver estat nomenats en honor de Sardó (Σαρδώ), una llegendària dona nascuda a Sardes (Σάρδεις), capital de l'antic regne de Lidia en Anatòlia.[18][19] Pausanias i Sal·lusti diuen que era un heroi líbic i fill d'Hèrcules, reverenciat com Sardus Pater Babai ("Pare Sardo"), el qual va donar a l'illa el seu nom.[20] També se creu que els antics Sards foren associats amb els Sherden (šrdn en egipci), un dels Pobles del mar.[21][22][23][24] L'etnònim va ser després romanitzat com sardus (sarda en femení).

Llengua[modifica]

La llengua pròpia de la major part del sards és el sard,[14][25] llengua romànica que es considera una de les més conservadores, si no la més conservadora, de les llengües derivades del llatí.[26][27][28][29] També es troben illes lingüístiques on es parla un dialecte del català (a L'Alguer) i el lígur (a Carloforte i Calasetta). Les llengües autòctones del territori estan sent substituïdes per l'italià en les noves generacions, per la italianització recent de l'illa.[30][31]

Home ultra nonagenari de Ulassai (anys 50)

Esperança de vida i longevitat[modifica]

L'esperança mitjana de vida és de 81,9 anys (84,9 per a les dones i de 78,9 per als homes). La Sardenya és la primera “zona blava” (blue zone) descoberta, és a dir una zona demogràfica i / o geogràfica del món on la gent viu una vida sensiblement més llarga.[32] Els sards, al costat de la gent d'Okinawa (Japó),[33] són un dels pobles més longeus en el món (22 centenaris / 100.000 habitants). Els factors clau d'una alta contentració de centenaris s'identifiquen en la genètica de la població de l'illa,[34][35] però sobretot en l'estructura social.[36]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Statistiche demografiche ISTAT
  2. Sardinia, Lonely Planet, Damien Simonis
  3. Keller at al 2011, Nature
  4. Mathieson et al 2015, Nature
  5. supp. info (p.16)
  6. A Common Genetic Origin for Early Farmers from Mediterranean Cardial and Central European LBK Cultures, Olalde et al 2015, Molecular Biology and Evolution
  7. Gamba et al 2014, Genome flux and stasis in a five millennium transect of European prehistory, Nature
  8. Omrak et al 2016, Genomic Evidence Establishes Anatolia as the Source of the European Neolithic Gene Pool, Current Biology, Volume 26, Issue 2, p270–275, 25 January 2016
  9. Haak et al 2015, Massive migration from the steppe was a source for Indo-European languages in Europe
  10. supp. info (p.120)
  11. Arnaiz-Villena A, Rodriguez de Córdoba S, Vela F, Pascual JC, Cerveró J, Bootello A. – HLA antigens in a sample of the Spanish population: common features among Spaniards, Basques, and Sardinians. – Hum Genet. 1981;58(3):344-8.
  12. G. Vona, P. Moral, M. Memmì, M.E. Ghiani and L. Varesi, Genetic structure and affinities of the Corsican population (France): Classical genetic markers analysis, American Journal of Human Biology; Volume 15, Issue 2, pages 151–163, March/April 2003
  13. Grimaldi MC, Crouau-Roy B, Amoros JP, Cambon-Thomsen A, Carcassi C, Orru S, Viader C, Contu L. - West Mediterranean islands (Corsica, Balearic islands, Sardinia) and the Basque population: contribution of HLA class I molecular markers to their evolutionary history.
  14. 14,0 14,1 Sardinians – World Directory of Minorities
  15. Edelsward, Lisa-Marlene; Salzman, Philip (1996). Sardinians - Encyclopedia of World Cultures
  16. Cole, Jeffrey. Ethnic Groups of Europe: An Encyclopedia, pp.321-325
  17. La stele di Nora contiene la lingua sarda delle origini, Salvatore Dedola
  18. Platonis dialogi, scholia in Timaeum (edit. C. F. Hermann, Lipsia 1877), 25 B, pag. 368
  19. M. Pittau, La Lingua dei Sardi Nuragici e degli Etruschi, Sassari 1981, pag. 57
  20. Personaggi: Sardo
  21. Sardi in Dizionario di Storia (2011), Treccani
  22. Sardi in Enciclopedia Italiana (1936), Giacomo Devoto, Treccani
  23. Nuovo studio dell’archeologo Ugas: “È certo, i nuragici erano gli Shardana”
  24. Shardana, sardi nuragici: erano lo stesso popolo?, Intervista con Giovanni Ugas
  25. Danver, Steven. Native peoples of the world - An Encyclopedia of Groups, Cultures, and Contemporary Issues
  26. Contini, Michel; Tuttle, Edward. «Sardinian». A: John Green. Trends in Romance Linguistics and Philology 3. Mouton, 1982, p. 171–188. 
  27. Pei, Mario. Story of Language, 1949. ISBN 03-9700-400-1. 
  28. The Romance languages, Martin Harris and Nigel Vincent (eds.), Oxford University Press, pp.314
  29. Romance Languages: A Historical Introduction, Cambridge University Press
  30. Roberto Bolognesi, The phonology of Campidanian Sardinian : a unitary account of a self-organizing structure, The Hague : Holland Academic Graphics
  31. Amos Cardia, S'italianu in Sardìnnia, Iskra
  32. Sardinia, Italy – Blue Zones
  33. Okinawa Exploration Backgrounds – Blue Zones
  34. Francesco Cucca: “Caratteri immutati da diecimila anni, ecco perché la Sardegna è speciale” (di Elena Dusi) - Sardegna Soprattutto
  35. Sardinia Exploration Backgrounds – Blue Zones
  36. Susan Pinker: why face-to-face contact matters in our digital age – The Guardian

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sards Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Historia de la isla de Cerdeña, por el caballero G. de Gregory, traducida al castellano por una sociedad literaria (1840). Barcelona: Imprenta de Guardia Nacional.
  • Gonen, Amiram. Diccionario de los pueblos del mundo. Anaya&Mario Muchnik, 1996. 
  • Casula, Francesco Cesare. La Storia di Sardegna. Sassari: Carlo Delfino Editore, 1994. 
  • Brigaglia, Manlio; Giuseppina Fois; Laura Galoppini; Attilio Mastino; Antonello Mattone. Storia della Sardegna. Sassari: Soter Editore, 1995. 
  • Ugas, Giovanni. L'Alba dei Nuraghi. Cagliari: Fabula Editore, 2006. ISBN 978-88-89661-00-0. 
  • Cole, Jeffrey. Ethnic Groups of Europe: an Encyclopedia. ABC-CLIO, 2011. ISBN 978-1-59884-302-6. 
  • Contu, Ercole. I sardi sono diversi. Carlo Delfino Editore, 2014. 
  • Onnis, Omar. La Sardegna e i sardi nel tempo. Arkadia Editore, 2015. 
  • Danver, Steven. Native peoples of the world - An Encyclopedia of Groups, Cultures, and Contemporary Issues.