Vés al contingut

Sarn Helen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula carreteraSarn Helen

Modifica el valor a Wikidata
Tipuscarretera, jaciment arqueològic i via romana Modifica el valor a Wikidata
Recorregut
Estat
Llocs que travessa
Vista de la calçada a Coed i Rhaiadr, prop de Glynneath, entre Brecon i Swansea.[1]

Sarn Helen és una calçada romana de 260 km, construïda a la província romana de Britànnia a Gal·les que connecta Gal·les del Nord amb Carmarthen, al sud-oest del país. Podria correspondre,[2] en part, o íntegrament, a la Via Occidentalis, que recorria el país sencer de nord a sud.[3]

Entre els possibles orígens del nom de la calçada (sarn és calçada en gal·lès[4]), es pensa que podria provenir d'Elena de Caernarfon, una santa d'origen cèltic del segle IV que va ser esposa de l'emperador de la pars occidentalis (Britànnia i Gàl·lia) de l'Imperi Romà, Magne Màxim, nascut a la província romana de Gal·lècia, i qui, segons la llegenda, havia demanat al seu futur marit la construcció de tres castra a Segontium (Caernarfon), Caerleon i Carmarthen amb calçades connectant-les.[5]

Un altre possible origen del nom podria ser Sarn Lleon[2] o sarn i Lleng, el terme en gaèlic per referir a la «calçada de la legió».[6]

Referències[modifica]

  1. Ubicació exacta.
  2. 2,0 2,1 Lewis, Samuel (en anglès). A Topographical Dictionary of Wales. Lewis and Company, 1833. En Google Books. Consultat el 8 de maig de 2016
  3. Cathrall, William i Andrew Crombie Ramsay (en anglès). A guide through North Wales..., pág. 307. En Google Books. Consultat el 8 de maig de 2016.
  4. Maud, Ralph (en anglès). Guide to Welsh Wales, pág. 39. Y Lolfa, 1994. En Google Books. Consultat el 8 de maig de 2016.
  5. Davies, Andrew y David Whittaker (en anglès). 'Walking on the Brecon Beacons, pág. 137. Cicerone Press Limited, 2010. En Google Books. Consultat el 8 de maig de 2016.
  6. The Roman Itinera connected with the Principality of Wales (en anglès). pág. 118. Journal of the British Archaeological Association, Volumen 24. British Archaeological Association, 1868. En Google Books. Consultat el 8 de maig de 2016

Enllaços externs[modifica]