Vés al contingut

Sassolita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralSassolita

Sassolita groga de l'illa Vulcano, Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaH₃BO₃
EpònimSasso Pisano (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusSasso Pisano (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaborats
Nickel-Strunz 10a ed.06.AA.05
Nickel-Strunz 9a ed.6.AA.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/F.01 Modifica el valor a Wikidata
Dana24.3.1.1 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Hàbit cristal·lícristalls pseudohexagonals escalats; incrustations; tabular; pot ser estalactític
Estructura cristal·linaa = 7.02 Å, b = 7.06 Å, c = 6.59 Å; α = 103.65°, β = 101.11°, γ = 59.98°; Z = 4
Grup puntualtriclínica 1
Colorincolor, blanc, gris, groc
Maclescomunes sobre l'eix [001]
Exfoliació{001} perfecta, micàcia
Tenacitatsèctil
Duresa (Mohs)1
Lluïssorvítria, nacrada
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent
Gravetat específica1,46 a 1,50
Densitat1,45
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.340 nβ = 1.456 nγ = 1.459
Birefringènciaδ = 0,119
Angle 2Vmesurat: 5°, calculat: 16°
Solubilitatsoluble en aigua
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolSso Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La sassolita és un mineral de la classe dels borats que rep el seu nom del jaciment italià de Sasso, on va ser descoberta.

Característiques

[modifica]

La sassolita és la forma mineral de l'àcid bòric (H₃BO₃). És de color clar, blanc o gris si no té impureses, tot i que també pot ser de color groc si conté sofre o de color marró a causa de la presència d'òxids de ferro. A més de ser flexible, és un dels minerals més tous, de duresa 1 a l'escala de Mohs, sent tan tou com el talc. Mostra una brillantor nacarada, és grassa al tacte i posseeix un gust amarg. És soluble en aigua calenta i es fon fàcilment. Produeix aigua quan es guarda en un tub tancat. És luminescent, presentant una coloració blava sota llum ultraviolada de longitud d'ona curta. Es fa servir a la indústria química, del vidre i a medicina.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sassolita pertany a «06.AA - Monoborats, BO₃, sense anions addicionals; 1(D).» juntament amb els següents minerals: nordenskiöldina, tusionita, jimboïta, kotoïta i takedaïta.

Formació i jaciments

[modifica]

Es forma als volcans i a les fonts termals, presentant-se com a evaporita o sublimat al voltant de les fumaroles volcàniques. També se'n pot trobar com a dipòsit sedimentari de borat. Pot aparèixer associada a larderellita, santita, ginorita, probertita, searlesita, mirabilita, hieratita i glauberita. A més del jaciment de Sasso Pisano, que constitueix el jaciment tipus, a Itàlia hi ha dipòsits al Vesuvi i a l'illa Vulcano (Sicília). Als Estats Units hi ha jaciments al Parc Nacional de la Vall de la Mort (Califòrnia) i a Steamboat Springs (Nevada).

Referències

[modifica]
  1. «Sassolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 gener 2015].