Satánico pandemonium

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaSatánico pandemonium
Satánico Pandemónium: La Sexorcista Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióGilberto Martínez Solares Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJorge Barragán
GuióJorge Barragán
Adolfo Martínez Solares
Gilberto Martínez Solares
MúsicaGustavo César Carrión
FotografiaJorge Stahl Jr. Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJosé W. Bustos Modifica el valor a Wikidata
ProductoraCompañía Cinematográfica de Baja California
Hollywood Films
Promoción Turística Mexicana
DistribuïdorWea-des Moines Video
Dades i xifres
País d'origenMèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena26 juny 1975 Modifica el valor a Wikidata
Durada87 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
RodatgeMèxic Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènerePel·lícula d'explotació, cinema de terror, cinema LGBT i nunsploitation (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMèxic Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0070636 Filmaffinity: 500025 Modifica el valor a Wikidata

Satánico Pandemónium (La Sexorcista) és una pel·lícula d'horror mexicana de 1975 dirigida per Gilberto Martínez Solares, i basada en el guió escrit per Jorge Barragán Elizondo i Adolfo Martínez Solares. Està protagonitzada per Cecilia Pezet, Enrique Rocha, Delia Magaña, Clemencia Colín i Daniel Albertos. La cinta relata els fatídics fets d'una jove monja del segle XVIII que és posseïda pel dimoni. Al moment de la seva estrena va provocar gran renou ja que incloïa temàtiques eròtiques i notòriament anti-catòliques. Va ser ben rebuda a Europa, Japó i Estats Units d'Amèrica, i seria el precedent d’Alucarda, la hija de las tinieblas (1978). Després de la seva estrena, va romandre relegada durant molts anys, i actualment és considerada com a part del cinema de culte mexicà, i una de les pel·lícules de terror més importants d'aquest país.[1]

Trama[modifica]

Luzbel (Enrique Rocha) ofereix una poma a Sor María (Cecilia Pezet)

Un matí caminant pel bosc, la germana María, una jove monja que viu en el convent fent obres de caritat, és sorpresa per un home nu. Espaordida fuig i es troba amb el jove pastor Marcelo. De nou apareix davant ella el mateix home oferint-li una poma. María espantada corre a refugiar-se al convent, on continuaria sent assetjada per aquell misteriós home. El mateix que es fa passar per una de les monges per a seduir-la, resultant ser Llucifer i llavors ja no és propietària dels seus actes, portant conseqüentment desgràcia i fatalitat al convent.

Repartiment[modifica]

Pel paper de la protagonista es va seleccionar a la jove actriu Cecilia Pezet, qui reunia les característiques que el director buscava.[2] Pezet comptava amb experiència en el cinema juvenil i dramàtic mexicà, ja que havia participat en algunes pel·lícules com Elena y Raquel (1971), Fuga en la noche (1972) i El cielo y tú (1973).[3] Adolfo Martínez Solares va escriure el guió pensant per endavant en Enrique Rocha per a interpretar a Llucifer; Rocha ja gaudia de fama per la seva participació en telenovel·les i en el teatre, comptava en el seu haver cinematogràfic com Jesucrist a El Proceso de Cristo (1966) i Andrés a El monasterio de los buitres (1973).[4] L'experimentada Delia Magaña seria l'encarregada de donar-li vida a la Mare Superiora. Clemencia Colín, actriu debutant d'origen argentí, seria qui interpretaria a Sor Clemència, i el jove actor Daniel Albertos, qui ja havia estat part de l'elenc de la comèdia El águila descalza (1971), encarnaria al pastor Marcelo. La cantant d'Oaxaca Verónica Ávila debutaria al cinema realitzant el paper de la monja Caridad. Velia Lupercio qui ja comptava amb una llarga carrera en el cinema mexicà com a actriu secundària va interpretar a l'àvia de Marcelo. La resta del repartiment estava compost per actrius desconegudes, en la seva majoria debutants, de les quals únicament Amparo Furstenberg i Laura Montalvo comptaven amb l'antecedent d'haver actuat en algunes pel·lícules, televisió i teatre.[5]

Repartiment
Intèrpret Personatge
Cecilia Pezet Sor María
Enrique Rocha Luzbel/Lucifer
Delia Magaña Madre Superiora
Clemencia Colín Sor Clemencia
Daniel Albertos Marcelo
Velia Lupercio Abuela de Marcelo
Verónica Avila Sor Caridad
Laura Montalvo
Yayoy Togawa
Monja inicua
Adarene San Martín
Monja sáfica/Luzbel
Sandra Torres
Patricia Albán
Paula Aakc

Producció[modifica]

El Pel·lícula va ser una idea original del productor Jorge Barragán Elizondo, qui era amic molt pròxim de Adolfo Martínez Solares, fill del conegut director Gilberto Martínez Solares. Adolfo Martínez es va oferir a elaborar el guió amb la condició que fos el seu pare qui dirigís la pel·lícula. Els enregistraments de Satánico Pandemónium van iniciar en la primavera de 1974 al Museu Ex Convent de Tepoztlán, i algunes locacions de l'estat de Morelos i en Morelia, Michoacán. Encara que en un inici es va contemplar realitzar els enregistraments en el convent del Desierto de los Leones i l’ex convent d’Acolman.

Va comptar amb un pressupost de tres milions de pesos, sent finançada per la signatura Hollywood Films, propietat de Jorge Barragán, i es van realitzar els enregistraments en un transcurs de cinc setmanes. Va estar fortament inspirada per la pel·lícula de Ken Russell titulada The Devils, i un guió que havia estimat Luis Buñuel per a una possible pel·lícula basada en la novel·la The Monk de l'escriptor Matthew Lewis que finalment seria realitzada en 1972 pel director grec Ado Kyrou sota el títol Le Moine.[2]

Llançament[modifica]

La premier va ser el 26 de juny de 1975 en el desaparegut Cine Variedades de la Ciutat de Mèxic, amb el nom de Satánico Pandemónium: La Sexorcista, això per a aprofitar l'impacte que la pel·lícula L'Exorcista havia tingut en la societat un any abans. Malgrat ser una pel·lícula per a adults va comptar amb una bona resposta per part del públic. Anys després va ser llançada com Satanic Pandemonium: The Sexorcist per Eagle Vídeo en VHS. El DVD va ser llançat el 31 de maig de 2005 per Mondo Macabro als Estats Units i el Blu-Ray el 14 de febrer de 2020, també per Mondo Macabro. Una versió remasteritzada es troba disponible en la plataforma digital Claro Video.[6]

Banda sonora[modifica]

La creació de la banda sonora va ser a càrrec del mestre Gustavo César Carrión qui es va basar en l'ús d'instrumentacions clàssiques, cants gregorians, música de tambors, òrgans, així com el sintetitzador moog, el qual va ajudar a crear una atmosfera tètrica i contrastant en els moments de tensió. El tema principal va ser realitzat amb mandolines i guitarres. La banda sonora original mai va ser llançada sota cap format, i pertany a la companyia RCA Records de Mèxic, avui propietat de l'empresa Sony BMG.[7]

Trivia[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]