Saturació d'oxigen en sang

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Corba de saturació de l'hemoglobina en funció de la pressió parcial de l'oxigen

La saturació d'oxigen és un cas particular de l'ùs del terme saturació (del llat. saturatio) que s'utilitza per a indicar la quantitat (en %) d'un gas en un líquid. En medicina es mesura la saturació d'oxigen en fluids corporals generalment en la sang.

En medicina la saturació d'oxigen.s'utilitza habitualment per referir-se al nivell d'oxigenació de la sang. L'oxigenació es produeix quan les molècules d'oxigen (O2) entren en els teixits del cos. Per exemple, la sang s'oxigena als pulmons, on les molècules d'oxigen viatgen des de l'aire cap a la sang on es combinen amb l'hemoglobina formant l'oxihemoglobina, i amb ella es reparteixen per tot el cos.

La saturació d'oxigen en sang, concretament la saturació arterial d'oxigen (SaO2), és un important paràmetre per a l'avaluació de la funció respiratòria. En molts casos, segons el quadre clínic, l'edat i la situació del pacient, permet treure conclusions sobre la funció i l'activitat del pulmó.

Saturació d'oxigen en sang[modifica]

Com abans s'ha dit, la mesura més corrent de la saturació en les activitats de la medicina és mesurar la saturació d'oxigen en sang (saturació d'oxigen en sang arterial) mitjançant un aparell anomenat pulsioximetre i així poder detectar, entre altres anomalies, una insuficiència respiratòria. És important, en particular, el seguiment del pacient durant l'anestèsia general en els procediments mèdics, o durant l'oxigenoteràpia en cas d'un estat greu del pacient. De fet, es mesura el percentatge d'oxigen vinculat amb l'hemoglobina de la sang (el contingut d'oxihemoglobina).

Per a designar els valors de saturació s'expressa amb l'abreviatura "S", afegint el símbol químic de l'oxigen "O2".

A baixes pressions parcials d'oxigen, la majoria de l'hemoglobina està desoxigenada. Al voltant del 90% (el valor varia segons el context clínic) la saturació d'oxigen augmenta d'acord amb una corba de dissociació d'oxihemoglobina i s'aproxima al 100% a pressions parcials d'oxigen superiors als 10 kPa.

Saturació d'oxigen i pressió parcial d'oxigen[modifica]

Corba de l'oxigen vinculat

La corba mostra que el percentatge d'hemoglobina saturada d'oxigen està directament relacionada amb la pressió arterial parcial d'oxigen: com més alta és la pressió parcial de l'oxigen (pO2), més alta és la saturació d'oxigen en sang. A causa de la dependència de l'afinitat de l'oxigen amb l'hemoglobina que depèn del nombre de molècules O2 ja vinculades (cooperativitat), aquesta relació no és lineal. la corba de l'oxigen vinculat mostra un pendent en forma de "S".[1]

Valors estàndard:[2]

  • pO2 arterial::  71 - 100 mm Hg; sO2: 94 - 97 %
  • pO2 venosa mixta: pO2: 36 - 44 mm Hg; sO2: 65 - 82 %

Mesura i abast de la saturació[modifica]

La mesura de la saturació es realitza mitjançant pulsioxímetre i es basa en el principi d'absorció d'una llum característica per l'oxihemoglobina. El valor de la saturació d'oxigen en sang per als humans sans està en el rang de 95-99%. Per a les persones fumadores, aquests valors són una mica més baixos. Una saturació d'oxigen en sang inferior al 90% implica una hipòxia que pot ser originada, entre altres causes, per una anèmia. Un dels símptomes d'una baixa saturació d'oxigen en sang és la cianosi.

Tipus[modifica]

Per tal de designar els valors de saturació d'oxigen, en general, s'expressa amb l'abreviatura "S", afegint el símbol químic de l'oxigen "O2", amb un subíndex al mig: a, p, v, cv o ⊽ segons es tracti de saturació: arterial, perifèrica, venosa, venosa central o venosa mixta.

 Abreviatures comunes per la saturació d'oxigen de diferents tipus
sO2
Saturació d'oxigen en general
SaO2
Saturació d'oxigen arterial (mesurada en mostra de sang arterial )[3]
SpO2 Saturació d'oxigen capil·lar perifèrica (quasi-arterial)[4]
SvO2 Saturació d'oxigen venosa[3][5]
ScvO2 Saturació d'oxigen venosa central[5]
SO2 Saturació d'oxigen venosa mixta[6]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. saturation3.
  2. Guder, Notte; "El Laboratori Llibre", P. 999; Elsevier 2009, 2.
  3. 3,0 3,1 Jean-Louis Vincent. Yearbook of Intensive Care and Emergency Medicine 2010. Springer Science & Business Media, 28 juny 2010, p. 313–. ISBN 978-3-642-10286-8. 
  4. William H. Spriggs. Essentials of Polysomnography. Jones & Bartlett Publishers, 15 maig 2014, p. 92–. ISBN 978-1-284-03028-0. 
  5. 5,0 5,1 Andrew Webb; Luciano Gattinoni Oxford Textbook of Critical Care. Oxford University Press, 26 maig 2016, p. 624–. ISBN 978-0-19-960083-0. 
  6. Illustrated Manual of Nursing Practice. Lippincott Williams & Wilkins, 2002, p. 354–. ISBN 978-1-58255-082-4. 

Enllaços externs[modifica]