Saurmag II d'Ibèria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Saurmag II (en georgià : საურმაგ II, llatinitzat Sauromaces) fou rei d'Ibèria del 361 al 368.

El rei anterior Mirian III, que era d'origen persa, va ser substituït per Saurmag, de la mateixa família (nét de Mirian III, i fill de Rev II d'Ibèria), però que no va tenir bones relacions amb el xa, ja que era pro-romà i cristià. La crònica georgiana l'ignora totalment però en canvi apareix sovint als escrits de l'historiador romà contemporani Ammià Marcel·lí.

Vers el 364 els perses van enderrocar al rei Archak II d'Armènia. Segons els georgians Archak va fugir cap a Ibèria (el que no està d'acord amb les fonts armènies) i un exèrcit enviat per Saurmag el va restablir el 365. Sembla però que els ibers es limitarien a donar suport als elements favorables a Archak. El 368 els perses envaïren Ibèria, van deposar a Saurmag i van col·locar al tron al seu oncle Aspagur II (Aspacures dels romans, Varaz Bakur I de les cròniques georgianes). Sembla que això va passar molt ràpid (potser el mateix 364 segons Ammià Marcel·lí) però les fonts georgianes ho retarden a vers el 368.

No molt de temps després els romans del co-emperador d'Orient Valent van enviar forces militars (12 legions) sota el comandament de Terenci, que van imposar la retirada parcial persa. Derrotat Aspagur II, va buscar un acord que es va concloure el 370, repartint el país entre una part aliada romana governada per Saurmag II,[1] i una part aliada dels Sassànides,[2] governada per Aspagur II (Varaz Bakur I),[3] i després pel seu fill Mirdat o Mitridates III.[4] Conjuntament varen governar uns deu anys però la retirada de les forces romanes, que feien falta a altres llocs de l'Imperi,[5] va deixar Ibèria en mans dels perses, Sapor II va enviar al seu general Surena que va derrotar a Saurmag II i Aspagur III (fill de Mirdat III) va ser coronat rei d'un regne reunificat (vers 378). La sort de Saurmag II no és coneguda.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. formada per la Lazika i els territoris propers a la frontera armènia
  2. Ibèria oriental i la frontera amb l'Aghuània i Pèrsia
  3. aquest va garantir la fidelitat a Pèrsia enviant als seus fill com hostatges a al cort del xa
  4. sembla que Aspagur II hauria mort poc després de signar l'acord
  5. L'ofensiva general dels gots a la zona del Danubi requeria tropes romanes. Valent hi va anar i va acabar morint a la batalla d'Adrianòpolis el 31 d'agost del 378

Referència[modifica | modifica el codi]

  • Assiatiani, Nodar; Bendianachvili, Alexandre. Histoire de la Géorgie. París: Harmattan, 1997, p. . ISBN 2-7384-6186-7. 
  • Ammià Marcel·lí, libres XXVII i XXX