Saxifraga paniculata

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaSaxifraga paniculata
Saxifraga paniculata.jpg
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Saxifragales
Família Saxifragaceae
Gènere Saxifraga
Espècie Saxifraga paniculata
Mill.
Modifica dades a Wikidata
Planta sense flor
Il·lustració

Saxifraga paniculata és una espècie de planta de flors de la família de les saxifragàcies.

Descripció[modifica | modifica el codi]

És una planta perenne, densament cespitosa de fulles obovades a oblongues, verd-blavoses, finament dentades, incrustades de calç. Les fulles estan disposades en denses rosetes hemisfèriques d'on surt un tija floral amb flors de color blanc. Peduncles de fins a 30 cm ramosos per sobre. Flors de 8-11 mm de diàmetre; pètals blancs o crema, de 4-6 mm, que a vegades presenten taques vermelles. Floreix a finals de primavera i a l'estiu.

La seva capacitat per tancar les seves rosetes de fulles quan es troba en condicions ambientals perjudicials, com la calor excessiva i les sequeres, proporciona a Saxifraga paniculata una resistència molt alta a la fotoinhibició sostinguda i la deshidratació irreversible.[1]

Distribució i hàbitat[modifica | modifica el codi]

Es distribueix per les muntanyes del centre i sud d'Europa, des dels Vosges i Polònia al nord d'Espanya, sud d'Itàlia i nord de Grècia. Molt local a Noruega.[2] Habita a llocs pedregosos, còdols de les muntanyes. Creix a altures de 1.000 a 2.800 msnm.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Saxifraga paniculata va ser descrita per Philip Miller i publicada a The Gardeners Dictionary no. 3, l'any 1768.[3]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

  • Saxifraga: nom genèric que ve del llatí saxum = "pedra" i frangere = "trencar". Aquestes plantes es diuen així per la seva capacitat, segons els antics, de trencar les pedres amb les seves fortes arrels. Així ho afirmava Plini el Vell, per exemple.
  • paniculata: epítet llatí que significa "amb panícules".[4]

Sinonímia[modifica | modifica el codi]

  • Chondrosea aizoon (Jacq.) Haw.
  • Chondrosea aizoopsis Jord. & Fourr.
  • Chondrosea alpicola Jord. & Fourr.
  • Chondrosea beugesiaca Jord. & Fourr.
  • Chondrosea brevicaulis Jord. & Fourr.
  • Chondrosea calcarea Jord. & Fourr.
  • Chondrosea carthusiana Jord. & Fourr.
  • Chondrosea cartilaginea (Willd.) Haw.
  • Chondrosea flexipes Jord. & Fourr.
  • Chondrosea glabrata Jord. & Fourr.
  • Chondrosea glareosa Jord. & Fourr.
  • Chondrosea gracilescens Jord. & Fourr.
  • Chondrosea laevigata Jord. & Fourr.
  • Chondrosea leptopetala Jord. & Fourr.
  • Chondrosea orophila Jord. & Fourr.
  • Chondrosea paniculata (Mill.) Á.Löve
  • Chondrosea patulipes Jord. & Fourr.
  • Chondrosea petrophila Jord. & Fourr.
  • Chondrosea punctillata Jord. & Fourr.
  • Chondrosea pusilla Jord. & Fourr.
  • Chondrosea refracta Jord. & Fourr.
  • Chondrosea rosella Jord. & Fourr.
  • Chondrosea rosularis Haw.
  • Chondrosea valida Jord. & Fourr.
  • Chondrosea virgata Jord. & Fourr.
  • Chondrosea viridula Jord. & Fourr.
  • Saxifraga aizoon Jacq.
  • Saxifraga aizoonia St.-Lag.
  • Saxifraga carinthiaca Schott
  • Saxifraga cartilaginea Willd.
  • Saxifraga chlorantha Dulac
  • Saxifraga ciliolata Schur
  • Saxifraga compacta Hegetschw.
  • Saxifraga cordi Bubani
  • Saxifraga cultrata Schott
  • Saxifraga dilatata Schott
  • Saxifraga elatior Wimm.
  • Saxifraga erecta Ten.
  • Saxifraga intacta Willd.
  • Saxifraga kolenatiana Regel
  • Saxifraga laeta Schott
  • Saxifraga maculata Schrank
  • Saxifraga malyi Schott
  • Saxifraga neglecta Ten.
  • Saxifraga notata Schott
  • Saxifraga paniculata subsp. cartilaginea (Willd.) D.A.Webb
  • Saxifraga paniculata subsp. stabiana (Ten.) Pignatti
  • Saxifraga recta Lapeyr.
  • Saxifraga robusta Schott
  • Saxifraga rosularis Haw.
  • Saxifraga rosulenta Ehrh. ex Ser.
  • Saxifraga stabiana Ten.
  • Saxifraga stenoglossa Tausch ex Schott
  • Saxifraga sturmiana Schott
  • Saxifraga submutica Steud.
  • Saxifraga zeleborii Schott[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Penskar, M. R. «Special Plant Abstract for Saxifraga paniculata (encrusted saxifrage)». Lansing, Michigan: Michigan Natural Features Inventory, 2008. [Consulta: 18 desembre 2013].
  2. Polunin, o. Guía fotográfica de las flores de España y de Europa. Barcelona:Omega, 1989. ISBN 84-282-0857-3. 
  3. «Saxifraga paniculata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 20 febrer 2013].
  4. paniculata a Epítetos Botánicos
  5. «Saxifraga paniculata a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 1 agost 2017].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Saxifraga paniculata Modifica l'enllaç a Wikidata
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.