Scala Barcelona

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióScala Barcelona
Dades bàsiques
Tipus entitat edifici
Organització i govern
Seu central Vista-down.png

Modifica les dades a Wikidata

Scala Barcelona fou un restaurant-espectacle i sala de festes de Barcelona situat al xamfrà entre el carrer Consell de Cent i el passeig de Sant Joan. Anteriorment, al mateix indret de l'anterior Cine Fregoli.

El regentaven els germans Riba i tingué un gran renom a la vida barcelonina dels anys setanta i vuitanta del segle XX. El local obrí portes a inicis de la dècada dels 1970 i simultaniejava una restauració de qualitat amb espectacles en directe sovint propers al gènere de la revista i també actuacions de figures de la cançó lleugera i de la música.

El 15 de gener del 1978, el restaurant va sofrir un atemptat terrorista que va provocar un incendi de considerable magnitud que va deixar l'edifici reduït a una pila de runa i cendra. Hi van morir quatre treballadors.[1] Atribuït per la policia i la premsa a militants de la CNT immediatament després dels fets, els historiadors tendeixen devers la hipòtesi d'un atac concebut i guiat per les instàncies de l'Estat espanyol.[2] Als anys 1980, va ser reconstruït i tornar a funcionar durant prop d'una dècada.

El «Cas Scala»[modifica]

L'anomenat «Cas Scala» fa referència a tot el sumari processal i procés d'investigació obert arran d'aquest atemptat que va destruir Scala Barcelona.

Durant el matí d'aquell diumenge es va celebrar una manifestació autoritzada convocada per la CNT que va recórrer el Paral·lel. Els cenetistes s'oposaven als Pactes de la Moncloa en considerar-los un pacte social entre les forces polítiques i sindicats més representatius que perjudicava la classe obrera. Acabada la manifestació, cap a un quart de dues del migdia, un grup de joves llençà diversos còctels molotov contra l'interior de Scala Barcelona el que va provocar l'incendi. L'edifici que aixoplugava el local d'espectacles s'esfondrà. Quatre treballadors de la mateixa empresa que gestionava la sala de festes –Ramón Egea, Juan López, Diego Montoro i Bernabé Bravo, tots quatre militants de la CNT[3]- no varen poder escapolir-se de les flames i varen morir. L'endemà mateix de l'incident la policia va fer pública una nota informativa i a través del Ministeri de Governació atribuïa a membres del sindicat CNT la responsabilitat i l'autoria de l'acció terrorista, tot informant de la detenció dels presumptes culpables.[1]

Primer judici[modifica]

La vista del cas Scala tingué lloc, el desembre de 1980. Els advocats defensors (Loperena, Palmés, Krauel i Seguí), varen sol·licitar que el ministre de Governació Rodolfo Martín Villa comparegués a declarar però no ho va fer. La posició de la defensa apuntava cap a un muntatge policial orquestrat mitjançant confidents infiltrats al sindicat CNT amb l'objectiu de desacreditar aquell sindicat davant els treballadors i així evitar la seva progressió a Catalunya.

Després d'un judici «ple d'irregularitats i d'incoherències»,[4] la sentència va condemnar José Cuevas, Javier Cañadas i Arturo Palma a disset anys de presó com a autors d'un delicte d'homicidi involuntari i per fabricació d'explosius. Luis Muñoz fou condemnat a dos anys i sis mesos per complicitat i Rosa López, a cinc mesos per encobriment. El recurs presentat pels defensors, per trencament de forma i denegació de proves per la no compareixença de Martín Villa a la vista, fou desestimat pel Tribunal Suprem espanyol.

Segon judici[modifica]

Amb el pas dels anys es va anar descobrint el paper cabdal i decisiu que Joaquín Gambín, confident de la policia infiltrat a la CNT per dirigir l'atemptat, havia jugat en aquest afer.[5] Gambin va ser reclutat per la cèl·lula paramilitar conduïda per José Maria Tejada de l'Escamot Informació.[6] La pressió de la premsa sobre la policia i l'absència de Gambín en la vista del cas, van aixecar la sospita sobre les veritables causes d'aquell atemptat i, fins i tot, provocaren desavinences manifestes entre el Ministeri Fiscal i alguns membres de la judicatura.[7] Finalment, a finals de 1981, Gambín va ser detingut per la policia després d'un tiroteig a València. El cas Scala tornava a obrir-se.

La segona vista del Cas Scala Barcelona tingué lloc al desembre de 1983, amb només un acusat: Joaquín Gambín. La sentència el va condemnar a set anys per anar a una manifestació amb armes i preparar explosius. La CNT ha presentat sempre aquests fets com una maniobra fosca del govern adreçada a frenar l'ascens del sindicat cenetista, que sens dubte es va ressentir del ressò social que va tenir el cas Scala.[8]

Un cas sempre obert?[modifica]

Més de trenta anys després dels fets, queda un cas «ple de clarobscurs».[9] La majoria del material d'arxiu encara no és accessible als cercadors. Nogensmenys, segons l'historiador Jesús Sánchez Tenedor, moltes qüestions queden obertes i en la versió oficial dels fets es van escamotejar uns elements crucials: la detenció ràpida dels autors presumptes, el fet que els bombers van trobar traces de fòsfor al costat contrari de l'impacte dels còctels molotov; tot just abans l'atemptat, la unitat mòbil de RTVE, que preparava la transmissió de l'espectacle del Scala del vespre va retreure's i el fet que l'edifici va enderrocar-se ràpidament, sense inspecció criminalista.[10] L'efecte de la versió oficial era desastrós per al moviment llibertari. Aquestes qüestions i la implicació d'un infiltrat de la policia en l'incident fa concloure el periodista Pepe Ribas que molt probablement era un acte de terrorisme d'estat.[11]

En la cultura[modifica]

El 2011, l'escriptor Cesc Martínez va debutar amb una novel·la, Opi i sardines[12] un fals thriller inspirat del Cas Scala.[9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Sopena Daganzo, Enrique «Ni rastro de los desaparecidos en el incendio de Scala» (pdf) (en castellà). Informaciones. Archivo Linz de la Transición Española - Fundación Juan March, 16 gener 1978 (1978-01-16), pàg. 27 [Consulta: 22 juliol del 2014]. «Un muerto y tres desaparecidos, la destrucción total del restaurante - espectáculo Scala-Barcelona, además de la discoteca adyacente, Planeta 2001 es el balance provisional de un gigantesco incendio registrado, a partir del mediodía de ayer, en la capital catalana.»
  2. Dolidier (2013),, p. 141, «Les historiens qui se sont penchés sur l’affaire Scala ont mis en évidence l’idée d’une attaque conçue et pilotée par les instances de l’État pour déstabiliser le mouvement libertaire dans son ensemble, et la CNT en particulier.».
  3. Diez, Xavier. L'anarquisme, fet diferencial català. Barcelona: Virus, abril de 2013, p. 55. ISBN 978-84-92559-44-2. 
  4. Dolidier (2013),, p. 142.
  5. Díaz Herrera, José; Durán, Isabel. Los Secretos Del Poder (en castellà). Ediciones Temas de Hoy, 1994, p. 114. ISBN 8478804250. 
  6. Gutiérrez Molina, José Luis. «El caso Scala de Barcelona». A: El Estado frente a la anarquía: los grandes procesos contra el anarquismo español: 1883-1982 (en castellà). Madrid: Síntesis, 2008, p. 357-360. 
  7. CNT, «La presión sobre la policía por el asunto Gambín se multiplicó a raíz de la vista y de las exigencias, en aquel sentido, del indignado fiscal del caso, Alejandro del Toro, que desde instancias judiciales conservadores fue acusado de "simpatizar con los anarquistas".».
  8. CNT, «1978: El caso Scala».
  9. 9,0 9,1 Guixà, Pere «El cas Scala, encara». El Punt Avui - Cultura, 7 abril 2011 (2011-04-07), pàg. 14 [Consulta: 22 juliol del 2014]. «Aquesta novel·la s'ocupa d'aquell atemptat contra la sala de festes, encara ple de clarobscurs, que va recaure sobre la CNT.»
  10. Sánchez Tenedor, Jesús «La versión oficial del caso Scala no encaja con algunas pruebas: No se demostró que el fuego de la sala Scala empezara en la fachada en la que impactaron unos cócteles molotov. Es una de las piezas que no encajan en un caso clave de la Transició» (en castellà). Diagonal, 22 gener 2013 (2013-01-22) [Consulta: 22 juliol del 2014].
  11. Sánchez Tenedor, «El director de la revista Ajoblanco, Pepe Ribas, reconocido periodista y agitador cultural de la época, fue entrevistado hace pocos años en el canal CNN, donde expuso claramente que el Caso Scala fue un caso de terrorismo de Estado».
  12. Martínez, Cesc. Opi i sardines. Barcelona: La Magrana, 2011, p. 196 (N°303 de la col·lecció Les Ales Esteses). ISBN 9788482649559. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Reportatge sobre el Cas Scala