Scala Barcelona

De Viquipèdia
Infotaula d'edifici
Scala Barcelona
Imatge
Dades
TipusEdifici, terrorisme d'Estat i atemptat Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ 48″ N, 2° 10′ 22″ E / 41.39658°N,2.17281°E / 41.39658; 2.17281Coord.: 41° 23′ 48″ N, 2° 10′ 22″ E / 41.39658°N,2.17281°E / 41.39658; 2.17281

Scala Barcelona fou un restaurant-espectacle i sala de festes emblemàtica de Barcelona situat al xamfrà entre el carrer del Consell de Cent i el Passeig de Sant Joan, al mateix indret de l'anterior Cine Fregoli.

El regentaven els germans Antoni I Ramon Riba i tingué un gran renom a la vida barcelonina dels anys 1970 i 1980 del segle xx. El local obrí portes a inicis de la dècada dels 1970 i simultaniejava una restauració de qualitat amb espectacles en directe sovint propers al gènere de la revista i també actuacions de figures de la cançó lleugera i de la música.

El 15 de gener del 1978, el restaurant va sofrir un incendi provocat de considerable magnitud que va deixar l'edifici reduït a una pila de runa i cendra. Hi van morir quatre treballadors.[1] Tot i que atribuït per la policia i la premsa a militants de la Confederació Nacional del Treball (CNT), que aplegava 300.000 afiliats, immediatament després dels fets, els historiadors tendeixen devers la hipòtesi d'un atac concebut i guiat per les instàncies de l'Estat espanyol[2] com a colofó de la guerra bruta postfranquista contra l'anarquisme.[3] En els anys 1980, va ser reconstruït i va tornar a funcionar durant prop d'una dècada.

Paral·lelament, la CNT va perdre pes en el món laboral al no concórrer a les eleccions sindicals i el 1979 van sorgir tensions d'arrel diversa, especialment entre defensors i detractors d'anar als comicis sindicals. El resultat va ser l'escissió dels primers, que va originar la futura Confederació General del Treball (CGT).[4]

El cas Scala[modifica]

L'anomenat «Cas Scala» fa referència a tot el sumari processal i procés d'investigació obert arran d'aquest atemptat que va destruir Scala Barcelona.

Durant el matí d'aquell diumenge es va celebrar una manifestació de quinze mil persones convocada per la CNT que va recórrer l'avinguda del Paral·lel fins a la plaça Espanya. Els cenetistes, que venien de reunir el juliol de l'any anterior 100.000 persones a Montjuïc en un míting amb la intervenció de Frederica Montseny i d'unes Jornades Llibertàries Internacionals celebrades al Parc Güell n'haurien atret 600.000. s'oposaven als Pactes de la Moncloa en considerar-los un pacte social entre les forces polítiques i els sindicats CCOO i UGT que perjudicava la classe obrera. Acabada la manifestació, cap a un quart de dues del migdia, un grup de joves llençà diversos còctels molotov contra l'interior de Scala Barcelona, fet que va provocar l'incendi. L'edifici de set plantes que aixoplugava el local d'espectacles s'esfondrà. Quatre treballadors de la mateixa empresa que gestionava la sala de festes –Ramón Egea, Juan López, Diego Montoro i Bernabé Bravo, tots quatre militants de la CNT-[5] no varen poder escapolir-se de les flames i varen morir. Les pèrdues foren valorades en 489 milions de pessetes, i 174 treballadors es quedaren sense feina.[6]

L'endemà mateix de l'incident la policia va fer pública una nota informativa i a través del Ministeri de la Governació atribuïa a membres del sindicat CNT la responsabilitat i l'autoria de l'acció terrorista, tot informant de la detenció dels presumptes culpables.[1] La premsa publicava titulars com «Fueron los anarquistas» i Televisió Espanyola difonia la notícia emetent imatges de l'incendi amb la bandera de la CNT de fons. La detenció dels sospitosos es produí la mateixa tarda seus domicilis en una inversemblant operació policial. Es van difondre als mitjans les fotos dels presumptes autors del llançament dels còctels Molotov i els detinguts van passar gairebé tres anys en situació de presó preventiva.[7]

Primer judici[modifica]

La vista del cas Scala tingué lloc el desembre de 1980. Els advocats defensors, Josep Maria Loperena, Marc Palmés, Lluís Krauel i Mateu Seguí, varen sol·licitar que el ministre de Governació, Rodolfo Martín Villa, comparegués a declarar però no ho va fer. La posició de la defensa apuntava cap a un muntatge policial orquestrat mitjançant confidents infiltrats al sindicat CNT amb l'objectiu de desacreditar el sindicat davant els treballadors i així evitar la seva progressió a Catalunya.[8]

Després d'un judici «ple d'irregularitats i d'incoherències»,[9] la sentència va condemnar José Cuevas, Javier Cañadas i Arturo Palma a disset anys de presó com a autors d'un delicte d'homicidi involuntari i per fabricació d'explosius. Luis Muñoz fou condemnat a dos anys i sis mesos per complicitat i Rosa López, a cinc mesos per encobriment. El recurs presentat pels defensors, per trencament de forma i denegació de proves per la no compareixença de Martín Villa a la vista, fou desestimat pel Tribunal Suprem espanyol.

Segon judici[modifica]

Amb el pas dels anys es va anar descobrint el paper cabdal i decisiu que Joaquín Gambín, confident de la policia infiltrat en la CNT per dirigir l'atemptat, havia jugat en aquest afer.[10] Gambín va ser reclutat per la cèl·lula paramilitar conduïda per José Maria Tejada de l'Escamot Informació.[11] La pressió de la premsa sobre la policia i l'absència de Gambín en la vista del cas, van aixecar la sospita sobre les veritables causes d'aquell atemptat i, fins i tot, provocaren desavinences manifestes entre el Ministeri Fiscal i alguns membres de la judicatura.[12] Finalment, a finals de 1981, Gambín va ser detingut per la policia després d'un tiroteig a València. El cas Scala tornava a obrir-se.

La segona vista del cas Scala Barcelona tingué lloc al desembre de 1983, amb només un acusat: Joaquín Gambín. La sentència el va condemnar a set anys per anar a una manifestació amb armes i preparar explosius. La CNT ha presentat sempre aquests fets com una maniobra fosca del govern adreçada a frenar l'ascens del sindicat llibertari, que sens dubte es va ressentir del ressò social que va tenir el cas Scala.[13]

Un cas sempre obert?[modifica]

Més de trenta anys després dels fets, queda un cas «ple de clarobscurs».[14] La majoria del material d'arxiu encara no és accessible als investigadors. Nogensmenys, segons l'historiador Jesús Sánchez Tenedor, moltes qüestions queden obertes i en la versió oficial dels fets es van escamotejar uns elements crucials: la detenció ràpida dels presumptes autors, el fet que els bombers van trobar traces de fòsfor al costat contrari de l'impacte dels còctels molotov; tot just abans de l'atemptat, la unitat mòbil de RTVE, que preparava la transmissió de l'espectacle de la Scala del vespre, va retirar-se i el fet que l'edifici va enderrocar-se ràpidament, sense inspecció criminalista.[15] L'efecte de la versió oficial era desastrós per al moviment llibertari. Aquestes qüestions i la implicació d'un infiltrat de la policia en l'incident fan concloure al periodista Pepe Ribas que molt probablement va ser un acte de terrorisme d'estat.[16]

En la cultura[modifica]

El 2011 l'escriptor Cesc Martínez va debutar amb una novel·la, Opi i sardines,[17] un fals thriller inspirat en el cas Scala.[14]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Sopena Daganzo, Enrique «Ni rastro de los desaparecidos en el incendio de Scala» (pdf) (en castellà). Informaciones. Archivo Linz de la Transición Española - Fundación Juan March, 16 gener 1978 (1978-01-16), pàg. 27 [Consulta: 22 juliol del 2014]. «Un muerto y tres desaparecidos, la destrucción total del restaurante - espectáculo Scala-Barcelona, además de la discoteca adyacente, Planeta 2001 es el balance provisional de un gigantesco incendio registrado, a partir del mediodía de ayer, en la capital catalana.»
  2. Dolidier (2013), p. 141, «Les historiens qui se sont penchés sur l'affaire Scala ont mis en évidence l'idée d'une attaque conçue et pilotée par les instances de l'État pour déstabiliser le mouvement libertaire dans son ensemble, et la CNT en particulier.».
  3. Martínez, Jonathan. «La guinda de la guerra sucia posfranquista contra el anarquismo». Público, 14-01-2018. [Consulta: 21 agost 2021].
  4. Casals, Xavier. «'Cas Scala': les claus», 16-01-2018. [Consulta: 21 agost 2021].
  5. Diez, Xavier. L'anarquisme, fet diferencial català. Barcelona: Virus, abril de 2013, p. 55. ISBN 978-84-92559-44-2. 
  6. Viadel, Francesc. «Cas Scala o la fi de la CNT» (en català). El Temps, 12-02-1996. [Consulta: 21 agost 2021].
  7. Sánchez Tenedor, Jesús. «El cas Scala: 40 anys d’enigmes i amnèsia». Ara, 17-01-2018. [Consulta: 21 agost 2021].
  8. «L'incendi de la Scala, un crim d'estat | VÍDEO | betevé». betevé, 17-05-2017. [Consulta: 21 agost 2021].
  9. Dolidier (2013), p. 142.
  10. Díaz Herrera, José; Durán, Isabel. Los Secretos Del Poder (en castellà). Ediciones Temas de Hoy, 1994, p. 114. ISBN 8478804250. 
  11. Gutiérrez Molina, José Luis. «El caso Scala de Barcelona». A: El Estado frente a la anarquía: los grandes procesos contra el anarquismo español: 1883-1982 (en castellà). Madrid: Síntesis, 2008, p. 357-360. 
  12. CNT, «La presión sobre la policía por el asunto Gambín se multiplicó a raíz de la vista y de las exigencias, en aquel sentido, del indignado fiscal del caso, Alejandro del Toro, que desde instancias judiciales conservadores fue acusado de "simpatizar con los anarquistas".».
  13. CNT, «1978: El caso Scala».
  14. 14,0 14,1 Guixà, Pere «El cas Scala, encara». El Punt Avui - Cultura, 7 abril 2011 (2011-04-07), pàg. 14 [Consulta: 22 juliol del 2014]. «Aquesta novel·la s'ocupa d'aquell atemptat contra la sala de festes, encara ple de clarobscurs, que va recaure sobre la CNT.»
  15. Sánchez Tenedor, Jesús «La versión oficial del caso Scala no encaja con algunas pruebas: No se demostró que el fuego de la sala Scala empezara en la fachada en la que impactaron unos cócteles molotov. Es una de las piezas que no encajan en un caso clave de la Transició» (en castellà). Diagonal, 22 gener 2013 (2013-01-22) [Consulta: 22 juliol del 2014].
  16. Sánchez Tenedor, «El director de la revista Ajoblanco, Pepe Ribas, reconocido periodista y agitador cultural de la época, fue entrevistado hace pocos años en el canal CNN, donde expuso claramente que el Caso Scala fue un caso de terrorismo de Estado».
  17. Martínez, Cesc. Opi i sardines. Barcelona: La Magrana, 2011, p. 196 (N°303 de la col·lecció Les Ales Esteses). ISBN 9788482649559. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]