Schüllerita
 Schüllerita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ba₂Na(Mn,Ca)(Fe3+,Mg,Fe2+)₂Ti₂(Si₂O₇)₂(O,F)₄ |
| Epònim | Willi Schüller (en)  |
| Localitat tipus | Löhley, Üdersdorf, Daun, Vulkaneifel, Renània-Palatinat, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.25 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,396(1) Å; b = 7,071(1) Å; c = 10,226(2) Å; α = 99,73(3)°; β = 99,55(3)°; γ = 90,09(3)° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Grup espacial | p1 |
| Color | marró |
| Exfoliació | perfecta en {001} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3 a 4 |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 3,974 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,756(3) nβ = 1,773(4) nγ = 1,780(4) |
| Birefringència | δ = 0,024 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 40° (20) |
| Dispersió òptica | r < v, feble |
| Impureses comunes | K, Sr, Al, Nb |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA2010-035 |
| Any d'aprovació | 2010 |
| Símbol | Shü |
| Referències | [1] |
La schüllerita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la murmanita. Rep el nom en honor de Willi Schüller (nascut el 1953), mineralogista i col·leccionista amateur alemany, especialista en la mineralogia d'Eifel i autor de moltes publicacions sobre els minerals d'aquesta regió.
Característiques[modifica]
La schüllerita és un silicat de fórmula química Ba₂Na(Mn,Ca)(Fe3+,Mg,Fe2+)₂Ti₂(Si₂O₇)₂(O,F)₄. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2010. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4. Visualment és indistinguible de la lileyita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la schüllerita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la pedrera Löhley, situada a la localitat de Daun, dins el districte de Vulkaneifel (Renània-Palatinat, Alemanya). També ha estat descrita en altres indrets, tots ells a dins del mateix districte alemany. Aquests indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Schüllerita |
- ↑ «Schüllerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 desembre 2019].