Schüllerita

Schüllerita
Fórmula química	Ba₂Na(Mn,Ca)(Fe3+,Mg,Fe2+)₂Ti₂(Si₂O₇)₂(O,F)₄
Epònim	Willi Schüller
Localitat tipus	Löhley, Üdersdorf, Daun, Vulkaneifel, Renània-Palatinat, Alemanya
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.25
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,396(1) Å; b = 7,071(1) Å; c = 10,226(2) Å; α = 99,73(3)°; β = 99,55(3)°; γ = 90,09(3)°
Grup puntual	1 - pinacoide
Grup espacial	p1
Color	marró
Exfoliació	perfecta en {001}
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3 a 4
Color de la ratlla	blanc
Densitat	3,974 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,756(3) nβ = 1,773(4) nγ = 1,780(4)
Birefringència	δ = 0,024
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 40° (20)
Dispersió òptica	r < v, feble
Impureses comunes	K, Sr, Al, Nb
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA2010-035
Any d'aprovació	2010
Símbol	Shü
Referències

La schüllerita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la murmanita. Rep el nom en honor de Willi Schüller (nascut el 1953), mineralogista i col·leccionista amateur alemany, especialista en la mineralogia d'Eifel i autor de moltes publicacions sobre els minerals d'aquesta regió.

Característiques

La schüllerita és un silicat de fórmula química Ba₂Na(Mn,Ca)(Fe³⁺,Mg,Fe²⁺)₂Ti₂(Si₂O₇)₂(O,F)₄. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2010. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4. Visualment és indistinguible de la lileyita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la schüllerita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la pedrera Löhley, al poble de Daun, dins el districte de Vulkaneifel (Renània-Palatinat, Alemanya). També ha estat descrita en altres indrets del mateix districte alemany. Aquests indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquest mineral.