Vés al contingut

Schisandra chinensis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuSchisandra chinensis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deSchisandrae Fructus, baia de magnòlia i llavor de Schisandra chinensis Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitbaia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAustrobaileyales
FamíliaSchisandraceae
GènereSchisandra
EspècieSchisandra chinensis Modifica el valor a Wikidata
Baill.
Nomenclatura
BasiònimKadsura chinensis Modifica el valor a Wikidata
ExautorTurcz. Modifica el valor a Wikidata

Schisandra chinensis (en xinès tradicional 五味子 i en simplificat wǔwèizǐ, literalment, «baies de cinc sabors») és una parra llenyosa caducifòlia, pertanyent a la família Schisandraceae.

Il·lustració
Fruits
En el comerç com a extracte

Descripció

[modifica]

Schisandra chinensis és una planta dioica, la qual cosa significa que presenta plantes individuals mascle i femella, així les plantes masculines i femenines han de ser conreades conjuntament si es desitja obtenir llavors. És molt tolerant a l'ombra.

El seu nom xinès ve del fet que les seves baies posseeixen les cinc sabors bàsiques: salat, dolç, amarg, coent, i àcid.

Les baies s'usen en la medicina tradicional xinesa, on es considera com una de les 50 herbes fonamentals. S'utilitzen generalment en forma dessecada, i es bullen per a fer-ne un te.

Com a planta medicinal s'utilitza com a tònic i reconstituent adaptògen amb efectes notables documentats clínicament de protecció del fetge de les persones. Els components hepatoprotectors i inmunomoduladors primaris són els lignans schizandrina, deoxyschizandrina, gomisinas, i pregomisina, que hi ha en les llavors de la fruita. No ha de ser utilitzada per les dones embarassades.

A la Xina, es fabrica un vi per fermentació de les seves baies.[1]

En coreà les seves baies es coneixen com a omija (hangul: 오미자), i el te que se'n fa omija cha (hangul: 오미자 차). En japonès, es coneix com a gomishi.

El 1998, Rússia va editar un segell de correus amb el dibuix de S. chinensis.

És una planta a la qual se li atribueix la capacitat de desintoxicar de metalls pesants (mercuri), això és, mobilitzar-los, i extreure'ls del cos (una altra planta que se suposa que pot mobilitzar el mercuri és el coriandre).

Ús en la medicina tradicional xinesa

[modifica]

En la medicina tradicional xinesa, Schisandra chinensis (coneguda com a wu wei zi) es creu que:

  1. Astringeix el pulmó Qi i neteja els renyons
  2. Frena l'essència i acurta la Diarrea
  3. Disminueix la suor excessiva a causa de deficiència del Yin o Yang
  4. Calma l'esperit per la tonificació del cor i del ronyó
  5. Genera líquids corporals i alleuja la set

Wu wei zi es creu que entra en els meridians dels pulmons, cor i els renyons, es consideren com les seves propietats el fet de ser amarg i calent. La dosi comuna és d'1.5-9 grams.

Entre les seves contraindicacions s'inclou: excés de calor interna amb síndrome externa, tos primerenca, erupció, xarampió, o úlcera pèptica, atac epilèptic, hipertensió, i pressió intracranial.

Cultiu

[modifica]

Es conrea en zones de climes entre la zona 4 (límit) de zones de temperatura dels EUA, i la 7 a 9.

Es planta després de l'època de gelades.

És una planta que suporta bé el fred (normal de -20 °C, i límit de fins a -45 °C), i que requereix sòls humits i ben drenats. És una planta del nord de la Xina i sud de Rússia, que entre altres llocs es va adaptar al clima de Moldàvia.

Les fruites es recullen a la fi de l'estiu.

Propietats

[modifica]

La planta conté el sesquiterpeno Alpha-Cadinol.[1][2]

Taxonomia

[modifica]

Schisandra chinensis va ser descrita per (Turcz.) Baill. i publicat en Histoire des Plantes 1: 148. 1868.[3]

Sinonímia
  • Kadsura chinensis Turcz. basònim
  • Maximowiczia amurensis Rupr.
  • Maximowiczia chinensis (Turcz.) Rupr.
  • Maximowiczia japonica (A.Gray) K.Koch
  • Maximowiczia sinensis Rob.
  • Schisandra viridicarpa I.N.Lee
  • Sphaerostema japonicum A.Gray[4][5]

Referències

[modifica]
  1. Borg-Karlson, A «Configurations and conformations of torreyol (δ-cadinol), α-cadinol, T-muurolol and T-cadinol». Tetrahedron, 37, 22, 1981, pàg. 425. DOI: 10.1016/S0040-4020(01)92031-9.
  2. V. Herout, V. Sýkora «The chemistry of cadinenes and cadinols». Tetrahedron, 4, 3–4, 1958, pàg. 246–255. DOI: 10.1016/0040-4020(58)80046-0.
  3. «Schisandra chinensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 12 juny 2014].
  4. «Schisandra chinensis en PlantList». Arxivat de l'original el 2023-10-03. [Consulta: 16 gener 2020].
  5. «Schisandra chinensis». World Checklist of Selected Plant Families. [Consulta: 13 setembre 2013].

Bibliografia

[modifica]
  • Winston, David, and Steven Maimes (2007). ADAPTOGENS: Herbs for Strength, Stamina, and Stress Relief. Healing Arts Press. (Conté una detallada monografia de S. chinensis a més d'una discussió dels beneficis que aporta a la salut)
  • Flora of Xina Editorial Committee. 2008. Flora of Xina (Menispermaceae through Capparaceae). 7: 1–499. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (editors) Fl. Xina. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.

Enllaços externs

[modifica]