Schoepita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralSchoepita
Fórmula química(UO₂)₄O(OH)₆ • 6H₂O)
EpònimAlfred Schoep Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusShinkolobwe mine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CategoriaMinerals òxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.GA.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.4.GA.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/H.01 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líOrtoròmbic
ColorGroc, groc llimona, groc marronós, ambre
ExfoliacióPerfecta
FracturaTrencadís
Duresa2,5 Mohs
LluïssorAdamantina
Color de la ratllaGroga
Densitat4.80 g/cm³
Pleocroismevisible
Fluorescència
Mineral radioactiu
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1962 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolSho Modifica el valor a Wikidata

La schoepita o epiianthinita va ser nomenada en honor d'Alfred Schoep (1881-1966), professor de mineralogia a la Universitat de Gant, Bèlgica, que ha contribuït en gran manera a la mineralogia de l'urani.

Va ser descrit per primera vegada a partir de les mostres de les mines de Shinkolobwe al Zaire l'any 1923.

Formació i jaciments[modifica]

La schoepita és una rara alteració hidrotermal a partir de la uraninita en els dipòsits d'urani, encara que també es pot formar directament des de l'iantinita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà).[1]

Propietats[modifica]

El mineral es presenta de forma transparent a translúcid de color groc, groga llimona, groc marró i ambre. Ortoròmbic. Cristalls en forma de quadre encara que és variable quant a les forma (s'han assenyalat més de 20 formes de cristall).

Quan s'exposen a l'aire, als pocs mesos d'estar exposat es transforma en metaschoepita (UO₃ • nH₂O, n < 2). Les mostres de schoepita són fortament radioactives en partícules α i β i els rajos γ. La duresa és de 2,5 i la densitat és de 4,8 g/cm3.

Referències[modifica]