Vés al contingut

Scipione Rebiba

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaScipione Rebiba

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 febrer 1504 Modifica el valor a Wikidata
San Marco d'Alunzio (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juliol 1577 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSan Silvestro al Quirinale Modifica el valor a Wikidata
Cardenal bisbe bisbat suburbicari d'Albano
1573 (Gregorià) – 1574 (Gregorià)
← Giovanni RicciFulvio Giulio della Corgna →
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
1565 (Gregorià) – 1567 (Gregorià)
← Giovanni Battista CicalaGianantonio Capizucchi →
Bisbe diocesà
19 juny 1560 – 4 setembre 1560
← Ferdinando PandolfiniProspero Rebiba (en) Tradueix →
Diòcesi: bisbat de Troia
Arquebisbe catòlic
13 abril 1556 –
← Onofrio Bartolini (en) Tradueix
Cardenal
20 desembre 1555 – 23 juliol 1577 (Gregorià)
Bisbe diocesà
12 octubre 1551 –
← Angelo Pasquali (en) TradueixCesare Gesualdo (en) Tradueix →
Bisbe titular
16 març 1541 (Gregorià) –
Bisbe auxiliar
16 març 1541 (Gregorià) –
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1541–), sacerdot catòlic (1528 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
Consagració14 de maig de 1541
Proclamació cardenalícia20 de desembre de 1555
per Pau IV
Participà en
12 maig 1572conclave de 1572
20 desembre 1565Conclave de 1565–66
5 setembre 1559conclave de 1559 Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org
Find a Grave: 246201820 Modifica els identificadors a Wikidata

Scipione Rebiba (San Marco d'Alunzio, 3 de febrer de 1504Roma, 23 de juliol de 1577) va ser un cardenal italià de l'Església catòlica.

Segons l'estudios de les genealogies episcopals Charles Bransom[1] és un des bisbes més antics del que es coneixen amb certesa les dates de les ordenacions episcopals que va fer; més del 95% dels més de 5.500 bisbes vius el posen al vèrtex de la seva pròpia genealogia, inclòs el Papa Francesc i tots els seus predecessors a partir de Benet XIII.

Biografia

[modifica]

Va néixer a San Marco, un petit poble de Sicília encimbellat en un vessant de les muntanyes Nebrodi, el 3 de febrer de 1504, fill de Francesco i Antonia Lucía Filingeri. Va estudiar Dret a Palerm, on es va graduar in utroque iure, i en teologia; rebut els ordes menors i els majors en els anys 1524-1528, mentre era bisbe Giovanni Carandolet, i va rebre el benefici a l'església de Santa Maria dels Miracles de Palerm.[2]

Més tard, al voltant dels anys 1536-1537, es va traslladar a Roma. Hi va entrar en contacte amb la jove congregació dels Clergues Regulars i va entrar al servei del cardenal Gian Pietro Carafa, bisbe de Chieti i protonotari apostòlic a la Cúria Romana. En representació de Carafa va assumir el govern de la diòcesi de Chieti i del Papa Pau III, el 16 de març de 1541, va ser nomenat bisbe titular d'Amicles i vicari general de l'església teatina.

El 27 de juliol 1551 que va ser encarregat pel cardenal Gian Pietro Carafa el govern de la diòcesi de Nàpols com el seu vicari i el 12 d'octubre de 1551 va ser nomenat bisbe de Mottola.

El 23 de maig de 1555 el cardenal Carafa va ser elegit papa amb el nom de Pau IV i el 5 de juliol de 1555 reclamà al bisbe Rebiba de Nàpols, nomenant-lo Governador de Roma; el Papa el va elevar a la dignitat de cardenal en el consistori del 20 de desembre de 1555. Va ser assignat inicialment l'església titular de Santa Pudenziana. El 13 d'abril de 1556 també va ser nomenat arquebisbe de Pisa i el legat pontifici davant l'emperador Carles V i el rei d'Espanya Felip II.[3]

Pau IV va morir el 1559, va ser elegit papa, el cardenal Medici amb el nom de Pius IV: per al cardenal Rebiba va començar un període turbulent i trist que es va perllongar durant tot el pontificat de Pius IV. Va participar en els tristos esdeveniments de la família Carafa, va ser acusat injustament i empresonat al castell de Sant'Angelo per al voltant d'un any; trobat innocent va ser alliberat. Totalment provat i decebut, va abandonar els seus càrrecs i beneficis i es va retirar a la vida privada, fins que, mort Pius IV, va ser elegit papa el seu gran amic Michele Ghislieri amb el nom de Pius V el 7 de gener de 1566. El nou papa el va reintegrar als seus càrrecs i va rebre els títols cardenalicis de Sant'Anastasia, Sant'Angelo in Peschiera (1566), títol que va mantenir fins al 1570, quan es va obtar pel títol de Santa Maria in Trastevere; més tard (1573) passà a l'orde dels bisbes i d'allà a la seu suburbicari d'Albano i un any després al de Sabina. També va ser bisbe de Troia i Patriarca llatí de Constantinoble.[4]

Gregori XIII el 8 d'abril de 1573 el va nomenar Inquisidor Major de l'Església.[5]

Va morir a Roma el 23 juliol de 1577, a l'edat de 73 anys. Va ser enterrat a l'església de Sant Silvestro al Quirinale, on es veu clarament la tomba i l'epitafi composta pel seu net el bisbe Prospero Rebiba.[6]

Conclaves

[modifica]

El cardenal Scipione Rebiba participà a tres conclaves:

Referències

[modifica]
  1. Sito dello studioso Charles Bransom
  2. B. Rinaudo, op. cit., pp. 13-29.
  3. Ibidem, pp. 48-80.
  4. Ibidem, pp. 121-148.
  5. Ibidem, pp. 113-117.
  6. Ibidem, pp. 148-149.

Bibliografia

[modifica]
  • Basilio Rinaudo et al., Il cardinale Scipione Rebiba (1504-1577). Vita e azione pastorale di un vescovo riformatore, Patti, L'Ascesa, 2007. ISBN 978-88-903039-0-6.


Precedit per:
-

Bisbe titular d'Amicles

16 de març de 1541 - 12 d'octubre de 1551
Succeït per:
Pietro de Vico
Precedit per:
Angelo Pasquali

Bisbe de Mottola

12 d'octubre de 1551 - 13 d'abril de 1556
Succeït per:
Pier Paolo Mastrilli
Precedit per:
Giovanni Angelo de' Medici

Cardenal prevere de Santa Pudenziana

24 de gener de 1556 - 7 de febrer de 1565
Succeït per:
Francisco Pacheco de Villena
Precedit per:
Onofrio Bartolini

Arquebisbe de Pisa

13 d'abril de 1556 - 19 de juny de 1560
Succeït per:
Giovanni de' Medici
(administrador apostòlic)
Precedit per:
Onofrio Bartolini

Primat de Còrsega i Sardenya

13 d'abril de 1556 - 19 de juny de 1560
Succeït per:
Angelo Nicolini
Precedit per:
Ferrando Pandolfini

Bisbe de Troia

19 de juny de 1560 - 4 de setembre de 1560
Succeït per:
Prospero Rebiba
Precedit per:
Giovanni Michele Saraceni

Cardenal prevere de Sant'Anastasia

7 de febrer de 1565 - 7 d'octubre de 1566
Succeït per:
Pier Francesco Ferrero
Precedit per:
Ranuccio Farnese

Patriarca titular de Costantinoble

8 dicembre 1565 - 8 d'abril de 1573
Succeït per:
Prospero Rebiba
Precedit per:
Giovanni Ricci

Cardenal prevere de Sant'Angelo in Peschiera

7 d'octubre de 1566 - 3 de juliol de 1570
Succeït per:
Giovanni Antonio Serbelloni
Precedit per:
Giovanni Ricci

Cardenal prevere de Santa Maria in Trastevere

3 de juliol de 1570 - 8 d'abril de 1573
Succeït per:
Giacomo Savelli
Precedit per:
Giovanni Ricci

Cardenal bisbe d'Albano

8 d'abril de 1573 - 5 de maig de 1574
Succeït per:
Fulvio Giulio della Corgna
Precedit per:
Diego de Espinosa y Arévalo

Gran Inquisidor de la Congregació de la Inquisició Romana i Universal

1573 - 1577
Succeït per:
Giacomo Savelli
Precedit per:
Giovanni Ricci

Cardenal bisbe de Sabina

5 de maig de 1574 - 23 de juliol de 1577
Succeït per:
Giacomo Savelli