Scott Moir

De Viquipèdia
Infotaula de personaScott Moir
CM
2018 Olympics - Scott Moir - PC - 1.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 setembre 1987 Modifica el valor a Wikidata (34 anys)
London (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióBluevale Collegiate Institute (en) Tradueix
Medway High School (Arva, Ontario) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Alçada180 cm[1]
Activitat
Ocupacióautobiògraf, ballarí sobre gel Modifica el valor a Wikidata
Artistes relacionatsTessa Virtue Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaCanadà Modifica el valor a Wikidata
Esportpatinatge artístic Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivadansa sobre gel Modifica el valor a Wikidata
Entrenador principalMarie-France Dubreuil
Patrice Lauzon
Romain Haguenauer Modifica el valor a Wikidata
Participà en
febrer 2018figure skating at the 2018 Winter Olympics – ice dancing (en) Tradueix  (medalla d'or olímpica)../... 25+ Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansDanny Moir Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webvirtuemoir.com… Modifica el valor a Wikidata
Twitter: ScottMoir Instagram: scottmoir14 Olympic.org: scott-moir Modifica el valor a Wikidata

Scott Patrick Moir CM (London, Ontàrio, 2 de setembre de 1987)[2] és un ballarí sobre gel retirat i entrenador canadenc. Amb Tessa Virtue, la seva parella de dansa, és el campió Olímpic de Jocs Olímpic d'hivern de Vancouver 2010 i Pyeongchang 2018, el sub-campió Olímpic de Sotxi 2014, tres vegades Campió del Món (2010, 2012, 2017), tres vegades campió dels Quatre Continents (2008, 2012, 2017), el campió de la Final del Gran Prix del 2016–2017, vuit vegades campió Nacional de Canadà (2008–2010, 2012–2014, 2017–2018), campió del Món Junior del 2006 i campió del Grand Prix Junior del 2006. Moir i Virtue també són campions olímpics de la competició en equips dels Jocs Olímpics de Pyeongchang del 2018 i els sub-campions olímpics de la competició en equips dels Jocs Olímpics de Sotxi del 2014. Després de guanyar la seva tercera medalla olímpica, es van convertir en la parella de dansa sobre gel canadenca més condecorada de la història i els patinadors sobre gel Olímpics més condecorats de la història.[3][4] Sovint nomenats com una de les millors parelles de dansa sobre gel de la història,[5][6][7][8] són els únics ballarins sobre gel de la història en aconseguir el Super Slam, al guanyar totes les grans competicions internacionals durant la seva carrera júnior i sènior. Virtue i Moir tenen la puntuació rècord de l'ara inexistent ball original.[9]

Virtue i Moir van ser aparellats quan tenien set i nou anys, respectivament. Són els campions júniors del Canadà i el 2007 es van convertir en la millor parella de dansa sobre gel del Canadà. Al Campionat del Món de 2008 van guanyar la medalla de plata i en el 2009 van aconseguir la de bronze i es van convertir en la primera parella de dansa sobre gel en rebre un 10.0 per un dels components del programa sota el nou Sistema de Jurats de l'ISU. El 2010 es van convertir en els primers ballarins sobre gel d'Amèrica del Nord en guanyar una medalla d'or Olímpica, trencant així, la ratxa europea de 34 anys. Virtue i Moir són la parella de dansa sobre gel més jove en guanyar un títol Olímpic, la primera en guanyar or en el seu debut Olímpic i la primera en guanyar un or Olímpic a casa.[10]

Virtue i Moir van continuar sent una de les millors parelles de dansa sobre gel després de la seva primera victòria Olímpica el 2010. Són els campions del món del 2010 i el 2012, els sub-campions del món del 2011 i el 2013 i els sub-campions Olímpics de dansa sobre gel de 2014. Després de fer una pausa de dos anys, van tornar a la competició a la tardor del 2016 i es van convertir en els campions del món de 2017, aconseguint una temporada invicta.[2] Als Olímpics de 2018, es van convertir en la segona parella de dansa de la història en aconseguir dues medalles Olímpiques en la competició individual.[a][5]

Havent patinat durant més de vint anys junts, Virtue i Moir són la parella de dansa sobre gel que més temps ha competit junta.[4] El 17 de setembre de 2019, Virtue i Moir van anunciar que deixaven la competició, després d'haver set 22 anys parella de dansa.[11] El 2020, Virtue i Moir van ser incorporats a l'Ordre del Canadà per la "seva excel·lència atlètica i per inspirar a una nova generació de patinadors sobre gel".[12]

Vida personal[modifica]

Moir va néixer a London, Ontàrio, Canadà,[1][2] fill de l'Alma, entrenadora de patinatge, i d'en Joe i va créixer a Ilderton, Ontàrio.[13] És el més petit de tres fills, els seus germans són en Danny Moir i en Charlie Moir, tots dos ballarins sobre gel.[14][15][16] Moir ve d'una família que sempre ha patinat, la seva mare i la seva tieta són entrenadores de patinatge, el seu pare havia jugat a hockey i els seus germans també van patinar competitivament.[13][17] Les seves cosines, Sheri Moir i Cara Moir també són patinadores sobre gel.[18] Moir va estudiar a l'escola secundària Medway, a Arva, Ontàrio.[19]

Moir va començar a fer patinatge artístic als tres anys, quan la seva mare el va animar per tal que pogués millorar la seva tècnica de hockey, esport en el qual va competir fins a l'adolescència.[20] El 2004, Moir va traslladar-se a Canton, Michigan, Estats Units per entrenar sota les ordres d'Igor Shpilband i Marina Zueva.[13][21] Després dels Jocs olímpics de 2014 va tornar al seu poble, Ilderton, Ontàrio.[22] El 2016 es va tornar a traslladar, aquesta vegada a Mont-real, Quebec, on ell i Virtue van començar a ser entrenats per Marie-France Dubreuil i Patrice Lauzon.[23]

L'agost del 2019, durant la Canada Walk of Fame Hometwon Star Ceremony, va confirmar que estava promès a Jackie Mascarin.[24] La parella es va casar el 24 de juny de 2022, havent hagut de posposar el casament a causa de les restriccions per la Covid-19. L'octubre de 2021, Moir va anunciar que ell i Mascarin havien tingut la seva primera filla, que va néixer el març d'aquell any.[25]

Carrera[modifica]

Inicis[modifica]

Virtue i Moir van començar a patinar junts el 1997, quan tot just tenien set i nou anys, respectivament.[26] La seva tieta, Carol Moir, qui ja els entrenava per separat, va decidir aparellar-los.[17][26] Al principi de la seva carrera, després de deixar el seu primer club de patinatge a Ilderton, Ontàrio, Virtue i Moir van entrenar a Kitchener-Waterloo, Ontàrio, sota les ordres de Paul MacIntosh i Suzanne Killing. L'any 2001, es van convertir en campions nacionals pre-novells.[27]

Durant la temporada 2001–02, Virtue i Moir van guanyar la medalla de bronze al Campionat del Canadà del 2002 a la categoria de novells. La següent temporada van competir a la categoria júnior i van quedar setens al Campionat del Canadà de 2003.[28]

Temporada 2003–04: Debut al Grand Prix Júnior[modifica]

Virtue i Moir al Campionat del Món Júnior de 2005.

La temporada 2003–04, Virtue i Moir van fer el seu debut al Grand Prix Júnior al Grand Prix Júnior ISU de 2003–04. A la competició de Croàcia van quedar quarts[29] i a la d'Eslovàquia sisens.[30] Al Campionat del Canadà de 2004, van guanyar la medalla d'or i d'aquesta manera es van classificar pel Campionat del Món Júnior de 2004, en el qual van quedar onzens.[31] Durant l'estiu de 2004, Virtue i Moir es van traslladar a Canton, Michigan, i van començar a ser entrenats pels entrenadors russos Igor Shpilband i Marina Zueva a l'Arctic Edge Ice Arena.[16][32]

Temporada 2004–05[modifica]

Durant la temporada 2004–05, Virtue i moir van passar al nivell sènior a nivell estatal, però internacionalment es van quedar al nivell júnior. Al Grand Prix Júnior ISU de 2004–05, van guanyar la competició disputada a la Xina[33] i van quedar segons a la que es va disputar a França,[34] quedant classificats per la seva primera final del Grand Prix Júnior, en la qual van guanyar plata.[35] Van fer el seu debut sènior al Campionat del Canadà de 2005, on van quedar quarts.[36] Van ser seleccionats pel Campionat del món júnior de 2005, on van quedar en segona posició.[37]

Temporada 2005–06: Títols al Grand Prix Júnior i al Campionat del Món Júnior[modifica]

Virtue i Moir van continuar competint al nivell júnior en competicions internacionals durant la temporada 2005–06. Al Grand Prix Júnior ISU de 2005–06, van guanyar les dues competicions que els van assignar[33] i també van guanyar la final disputada a la República Txeca.[38]

Al Campionat del Canadà del 2006, Virtue i Moir van quedar tercers i van ser nomenats el primers substituts per l'equip Olímpic.[39] Tot i estar a nivell júnior, el seu podi als nacionals, els va permetre competir als Quatre Continents de 2006, la seva primera competició internacional com a sèniors, on van penjar-se la medalla de bronze.[40] Al Campionat del Món Júnior de 2006, es van convertir en els primers ballarins sobre gel canadencs en aconseguir el títol.[41] Després d'haver set invictes internacionalment a nivell júnior, Virtue i Moir són els ballarins sobre gel més condecorats a nivell júnior.

Temporada 2006–07: Debut al Grand Prix[modifica]

Virtue i Moir al'Skate Canada International de 2006.

La temporada 2006–07 va ser la primera en que Virtue i Moir van competir únicament a nivell sènior. Van fer el seu debut al Grand Prix a l'Skate Canada International de 2006, on van guanyar la medalla de plata.[42] Al Trofeu Éric Bompard de 2006 a França van quedar en quarta posició.[43]

Al Campionat del Canadà de 2007, Virtue i Moir van penjar-se la medalla de plata[44] i als Quatre Continents de 2007, com l'any anterior, van tornar a quedar tercers.[45] Al seu primer Campionat del Món van quedar sisens, sent el debut més exitós en més de dues dècades.[46]

Temporada 2007–08: Títol dels Quatre Continents i plata al Campionat del Món[modifica]

Virtue i Moir al Campionat del Món de 2008.

Per la temporada 2007–08 del Grand Prix, a Virtue i Moir els van assignar l'Skate Canada International i al Treofeu NHK. Van guanyar l'Skate Canada International de 2007[47] i van quedar segons al Trofeu NHK de 2007 van quedar segons,[48] classificant-se per la Final del Grand Prix, competició que van quedar quarts.

Virtue i Moir van guanyar el seu primer títol nacional sènior al Campionat del Canadà de 2008 i,[41][49] d'aquesta manera, es van classificar pels Quatre Continents i pel Campionat del Món. Van ser el campions del Campionat dels Quatre Continents de 2008, sent així, la seva primera victòria internacional a nivell sènior.[50][41] Al Campionat del Món de 2008, disputat a Suècia, van quedar en segona posició,[51] guanyant el segment de dansa lliure al ritme de la banda sonora de The Umbrellas of Cherbourg.[52][53]

Temporada 2008–09[modifica]

Durant la temporada 2008–09, Virtue i Moir es van retirar de les dues competicions del Grand Prix a causa de la condició mèdica de Virtue; va ser diagnosticada amb síndrome compartimental crònic i a l'octubre de 2008 va recórrer a la cirurgia per millorar la condició.[16][54] A principis de desembre va tornar al gel, tot i que més tard va admetre que potser va ser un retorn massa precipitat.[16] Al Campionat del Canadà de 2009, la seva primera competició de la temporada, van guanyar el seu segon títol nacional consecutiu.[41]

Al Campionat dels Quatre Continents, Virtue i Moir van quedar segons, darrera els seus amics i companys d'entrenament americans Meryl Davis i Charlie White.[55] Al Campionat del Món de 2009, van penjar-se la medalla de bronze,[56] després de quedar tercers al ball obligatori,[57] sisens al ball original[58] i quarts al ball lliure.[59]

Temporada 2009–10: Títols Olímpics i Mundials[modifica]

Virtue i Moir van començar la temporada Olímpics 2009–10 a França, amb el Trofeu Éric Bompard de 2009, guanyant la competició amb un marge de 16.07 punts respecte els segons classificats, Nathalie Péchalat i Fabian Bourzat.[60] També van guanyar l'Skate Canada International de 2009 amb una puntuació total de 204.38 punts, 19.31 punts més que Péchalat/Bourzat.[61] En aquella competició, van rebre el primer 10.0, en dansa sobre gel, sota el nou Sistema de Jurats ISU.[62] A la Final del Grand Prix, van quedar segons darrere de Davis i White.[63]

El gener de 2010, Virtue i Moir van aconseguir el seu tercer títol nacional al Campionat del Canadà de 2010, quedant en primera posició en els tres segments i aconseguint una puntuació total de 221.95 punts, que van ser 37.25 punts més que els sub-campions Vanessa Crone i Paul Poirier.[64] Van trencar els rècords canadencs per puntuació del ball lliure i per puntuació total.[65]

Virtue i Moir van competir a la competició de dansa sobre gel als Jocs Olímpics d'Hivern de 2010, disputada des del 19 fins els 22 de febrer. Al ball obligatori van quedar segons, sent un nou rècord personal de 42.74 punts, només 1.02 punts menys que els primers classificats.[66] Al ball original van guanyar una puntuació de 68.41 punts, guanyant el segment de la competició.[67] Al ball lliure, van aconseguir 110.42 punts i van guanyar la seva primera medalla d'or olímpica amb una puntuació total de 221.57 punts,[68] 5.83 punts més que els sub-campions Davis i White.[69] Al ball lliure, que van ballar a ritme de la Simfonia num. 5 de Gustav Mahler,[69] els jutges els van atorgar quatre 10.0, dos per l'execució i dos per la interpretació,[70] fet que cap patinador o equip havia aconseguit sota el Sistema de Jutges Internacional. Gràcies a la medalla d'or, es van convertir en els primers ballarins sobre gel canadencs, i també nord-americans, i els ballarins sobre gel més joves, Virtue amb 20 anys i Moir amb 22, en guanyar els Olímpics,[41] i els primers ballarins sobre gel en guanyar els Olímpics a casa.[10] També van ser els primers ballarins sobre gel en guanyar or en el seu debut Olímpic des de la primera competició de dansa sobre gel el 1976.

Després dels Olímpics, Virtue i Moir van competir al Campionat del Món de 2010 i van guanyar el segment del ball obligatori amb 44.13 punts,[71] superant el seu rècord personal establert durant els Olímpics. També van guanyar la dansa original amb 70.27 punts, establint un rècord mundial sota el Sistema de Jutges de la ISU.[72] Al ball lliure van quedar segons amb 110.03 punts, 0.46 per darrere de Davis i White;[73] tot i així, van guanyar el seu primer títol mundial amb un total de 224.43 punts,[74] 1.40 punts per davant dels americans.[75] Als balls original i lliure van rebre varis 10.0 pels components dels programes.[73][76]

Notes[modifica]

  1. En dansa sobre gel, la competició individual inclou als dos membres de la parella.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Tessa VIRTUE / Scott MOIR». isuresults.com. Arxivat de l'original el 20 juliol 2022. [Consulta: 4 agost 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Scott Moir - Team Canada» (en anglès). Olympic.ca. Arxivat de l'original el 20 abril 2022. [Consulta: 4 agost 2022].
  3. «Canada's Tessa Virtue, Scott Moir become most decorated figure skaters in Olympic history». ESPN. Associated Press, 19-02-2018. Arxivat de l'original el 29 novembre 2020. [Consulta: 5 agost 2022].
  4. 4,0 4,1 Russell, Scott. «Road to the Olympic Games: Virtue-Moir partnership 20 years in the making». CBC, 31-03-2017. Arxivat de l'original el 5 agost 2022. [Consulta: 5 agost 2022].
  5. 5,0 5,1 Sportsbeat. «Virtue and Moir rival Torvill and Dean as ice dancing's greatest» (en anglès). Eurosport, 20-02-2018. [Consulta: 4 agost 2022].
  6. Kwong, Pj. «There will never be another Virtue and Moir». CBC, 21-02-2018. Arxivat de l'original el 20 setembre 2020. [Consulta: 4 agost 2022].
  7. Rutherford, Lynn. «New-look Virtue, Moir redefine ice dance greatness». Ice Network, 25-04-2018. Arxivat de l'original el 28 juny 2018. [Consulta: 4 agost 2022].
  8. Samuels, Robert. «After wardrobe malfunction, Canadian and French rivals face off for ice dancing gold». The Washington Post, 19-02-2018. [Consulta: 4 agost 2022].
  9. «Progression of Highest Score - Ice Dance». isuresults.com. Arxivat de l'original el 22 abril 2022. [Consulta: 4 agost 2022].
  10. 10,0 10,1 «Re-live Virtue and Moir's skate to gold at Vancouver 2010 Olympics». CBC, 18-09-2019. Arxivat de l'original el 5 agost 2022. [Consulta: 5 agost 2022].
  11. Phillip, David J. «Canadian stars Tessa Virtue, Scott Moir say they’re ‘stepping away’ from ice dancing». The Globe and Mail, 18-09-2019. Arxivat de l'original el 4 agost 2021. [Consulta: 5 agost 2022].
  12. «Ice dancers Virtue, Moir among 114 Order of Canada inductees». CBC. The Canadian Press, 28-11-2020. Arxivat de l'original el 11 gener 2022. [Consulta: 5 agost 2022].
  13. 13,0 13,1 13,2 Macdonald, Nancy; Lunau, Kate. «Canada’s Sweethearts: Tessa Virtue and Scott Moir». Maclean's, 01-03-2010. Arxivat de l'original el 24 juliol 2021. [Consulta: 5 agost 2022].
  14. Virtue, Moir i Milton, 2011, p. 21.
  15. Virtue, Moir i Milton, 2011, p. 148.
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 Mittan, Barry. «Virtue and Moir Win Canada’s First Junior Worlds Dance Crown». Skate Today, 01-05-2006. Arxivat de l'original el 17 juliol 2018. [Consulta: 5 agost 2022].
  17. 17,0 17,1 Golden Skate. «Interview with Tessa Virtue and Scott Moir». Golden Skate, 17-09-2007. Arxivat de l'original el 9 octubre 2021. [Consulta: 6 agost 2022].
  18. Virtue, Moir i Milton, 2011, p. 26.
  19. Virtue, Moir i Milton, 2011, p. 60.
  20. Virtue, Moir i Milton, 2011, p. 81.
  21. Virtue, Moir i Milton, 2011, p. 71.
  22. Levinson-King, Robin. «How Canada's Tessa Virtue and Scott Moir beat France». BBC News, 20-02-2018. Arxivat de l'original el 22 març 2020. [Consulta: 5 agost 2022].
  23. Beacon, Bill. «Ice dancers Tessa Virtue and Scott Moir return to competition with Montreal event». Montreal Gazette. The Canadian Press, 29-09-2016. Arxivat de l'original el 9 octubre 2021. [Consulta: 5 agost 2022].
  24. Ho, Jessie. «Scott Moir Is Engaged». Elle Canada, 12-08-2019. Arxivat de l'original el 17 juny 2021. [Consulta: 5 agost 2022].
  25. Selenkova, Maria. «Трехкратный олимпийский чемпион Скотт Моир стал отцом» (en rus). Sports.ru, 09-10-2021. Arxivat de l'original el 9 octubre 2021. [Consulta: 5 agost 2022].
  26. 26,0 26,1 «Canadian Virtue/Moir win ice dance Olympic gold». People's Daily Online, 23-02-2010. Arxivat de l'original el 9 agost 2022. [Consulta: 9 agost 2022].
  27. Virtue, Moir i Milton, 2011, p. 48.
  28. «Junior Ice Dance» (en anglès). Skate Canada, 09-01-2003. Arxivat de l'original el 12 novembre 2004. [Consulta: 6 agost 2022].
  29. «Croatia Cup 2003-Junior Grand Prix of Fig.Skating - Junior Ice Dance» (en anglès). ISU Results. Arxivat de l'original el 19 setembre 2021. [Consulta: 7 agost 2022].
  30. «Skate Slovakia - Ice Dance» (en anglès). ISU Results. Arxivat de l'original el 19 setembre 2021. [Consulta: 7 agost 2022].
  31. Team IDC. «Results – 2004 Junior World Championships» (en anglès). ice-dance.com, 07-03-2004. Arxivat de l'original el 17 setembre 2021. [Consulta: 7 agost 2022].
  32. Mittan, Barry. «Virtue and Moir in Prime Form for Olympics». Golden Skate, 30-08-2019. Arxivat de l'original el 1 agost 2021. [Consulta: 7 agost 2022].
  33. 33,0 33,1 «Competition Results - Tessa VIRTUE / Scott MOIR» (en anglès). ISU results, 25-06-2018. Arxivat de l'original el 17 febrer 2022. [Consulta: 8 agost 2022].
  34. «JGP Courchevel - Ice Dancing» (en anglès). ISU results, 28-08-2004. Arxivat de l'original el 30 juliol 2018. [Consulta: 8 agost 2022].
  35. «ISU Junior GP Final 2004/2005 - Ice Dancing». ISU results, 04-12-2004. Arxivat de l'original el 28 juny 2021. [Consulta: 8 agost 2022].
  36. «2005 Canadian Figure Skating Championships: Ice Dance Highlights». Golden Skate, 25-01-2005. Arxivat de l'original el 30 juliol 2021. [Consulta: 8 agost 2022].
  37. «World Junior Championships 2005 - Junior Ice Dancing» (en anglès). ISU results. Arxivat de l'original el 17 febrer 2022. [Consulta: 8 agost 2022].
  38. «ISU Junior Grad Prix of Figure Skating Final - Ice Canding» (en anglès). ISU results, 26-11-2005. Arxivat de l'original el 28 febrer 2021. [Consulta: 8 agost 2022].
  39. Buck, Genna. «The Olympics Are Over, but Tessa Virtue Is Just Getting Started». The Walrus, 14-11-2019. Arxivat de l'original el 7 abril 2022. [Consulta: 8 agost 2022].
  40. «ISU Four Continents Figure Skating Championships - Ice Dancing». ISU results, 27-01-2006. Arxivat de l'original el 6 novembre 2019. [Consulta: 8 agost 2022].
  41. 41,0 41,1 41,2 41,3 41,4 Williams, Cheryl; Rashid, Sam; King, Betty Nygaard. «Tessa Virtue and Scott Moir» (en anglès canadenc). The Canadian Encyclopedia, 23-07-2018. Arxivat de l'original el 7 novembre 2021. [Consulta: 8 agost 2022].
  42. «2006 HomeSense Skate Canada International - Ice Dancing» (en anglès). ISU results, 05-11-2006. Arxivat de l'original el 29 maig 2022. [Consulta: 8 agost 2022].
  43. Team IDC. «Results – 2006 Trophée Éric Bompard». ice-dance.com, 19-11-2006. Arxivat de l'original el 8 agost 2022. [Consulta: 8 agost 2022].
  44. Golden Skate. «2007 Canadian Figure Skating Championships: Ice Dance Highlights». Golden Skate, 21-01-2007. Arxivat de l'original el 2 agost 2021. [Consulta: 8 agost 2022].
  45. «2007 Four Continents Dance Final Results». skatingscores.com. Arxivat de l'original el 8 agost 2022. [Consulta: 8 agost 2022].
  46. «ISU World Figure Skating Champioships 2007 - Ice Dancing» (en anglès). ISU results, 23-03-2007. Arxivat de l'original el 30 juliol 2018. [Consulta: 8 agost 2022].
  47. «HomeSense Skate Canada International - Ice Dancing» (en anglès). ISU results, 04-11-2007. Arxivat de l'original el 29 maig 2022. [Consulta: 8 agost 2022].
  48. «NHK Trophy 2007 - Ice Dancing». ISU results, 01-12-2007. Arxivat de l'original el 21 novembre 2021. [Consulta: 8 agost 2022].
  49. Kaye, Rosaleen. «Virtue and Moir win national title». Golden Skate, 20-01-2008. Arxivat de l'original el 31 juliol 2021. [Consulta: 8 agost 2022].
  50. «ISU Four Continents Skating Championships - Ice Dancing» (en anglès). ISU results, 15-02-2008. Arxivat de l'original el 21 novembre 2021. [Consulta: 8 agost 2022].
  51. «ISU World Figure Skating Championships 2008 - Ice Dancing». ISU results, 26-03-2008. Arxivat de l'original el 19 setembre 2021. [Consulta: 8 agost 2022].
  52. «ISU World Figure Skating Championships 2008 - Ice Dancing: Free Dance» (PDF) (en anglès). ISU results, 21-03-2008. Arxivat de l'original el 26 agost 2018. [Consulta: 8 agost 2022].
  53. «Tessa VIRTUE / Scott MOIR: 2007/2008» (en anglès). International Skating Union, 15-12-2007. Arxivat de l'original el 26 desembre 2007. [Consulta: 8 agost 2022].
  54. «Canada's Virtue sidelined by surgery». CBC Sports, 12-10-2010. Arxivat de l'original el 8 agost 2022. [Consulta: 8 agost 2022].
  55. «ISU Four Continents Figure Skating Championships 2009 - Ice Dance». ISU results, 02-06-2009. Arxivat de l'original el 3 abril 2022. [Consulta: 8 agost 2022].
  56. «ISU World Figure Skating Championships 2009 - Ice Dance». ISU results, 27-03-2009. Arxivat de l'original el 23 febrer 2022. [Consulta: 8 agost 2022].
  57. «ISU World Figure Skating Championships 2009 - Ice Dance: Compulsory Dance» (PDF). isuresults.com, 24-03-2009. Arxivat de l'original el 26 novembre 2021. [Consulta: 8 agost 2022].
  58. «ISU World Figure Skating Championships 2009 - Ice Dance: Original Dance results» (en anglès). ISU results, 26-03-2009. Arxivat de l'original el 26 novembre 2021. [Consulta: 8 agost 2022].
  59. «ISU World Figure Skating Championships 2009 - Ice Dance: Free Dance» (en anglès). ISU results, 27-03-2009. Arxivat de l'original el 7 abril 2009. [Consulta: 8 agost 2022].
  60. «ISU GP Trophée Éric Bompard 2009 - Ice Dance». ISU results, 17-10-2009. Arxivat de l'original el 29 novembre 2021. [Consulta: 8 agost 2022].
  61. «ISU GP HomeSense Skate Canada International 2009 - Ice Dance». ISU results, 22-11-2009. Arxivat de l'original el 29 maig 2022. [Consulta: 8 agost 2022].
  62. Mittan, J. Barry. «Virtue, Moir win dance at Skate Canada». icenetwork.com, 22-11-2009. Arxivat de l'original el 27 novembre 2009. [Consulta: 8 agost 2022].
  63. «ISU Grand Prix Final 2009/2010 - Ice Dance». ISU results, 04-12-2009. Arxivat de l'original el 20 octubre 2021. [Consulta: 8 agost 2022].
  64. «Senior Dance Results». Skate Canada. Arxivat de l'original el 7 març 2016. [Consulta: 8 agost 2022].
  65. Smith, Beverly. «Virtue, Moir make figure skating history». The Globe and Mail, 16-01-2010. Arxivat de l'original el 12 març 2010. [Consulta: 9 agost 2022].
  66. «Tessa Virtue and Scott Moir place second in compulsory dance». Toronto Star, 20-02-2010. Arxivat de l'original el 24 març 2022. [Consulta: 9 agost 2022].
  67. «Judges details per skater - Ice Dance: Original Dance» (PDF). ISU results, 21-02-2010. Arxivat de l'original el 20 setembre 2021. [Consulta: 9 agost 2022].
  68. «XXI Olympic Winter Games 2010 - Ice Dance» (en anglès). ISU results, 22-02-2010. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 9 agost 2022].
  69. 69,0 69,1 Macur, Juliet. «Canadians Secure Ice Dancing Gold». The New York Times, 23-02-2010. Arxivat de l'original el 9 novembre 2020. [Consulta: 9 agost 2022].
  70. «Judges details per skater - Ice Dance: Free Dance» (PDF) (en anglès). ISU results, 22-02-2010. Arxivat de l'original el 16 juny 2021. [Consulta: 9 agost 2022].
  71. «ISU World Figure Skating Championships 2010 - Ice Dance: Compulsory Dance - Judges details per skater» (PDF). ISU results, 23-03-2010. Arxivat de l'original el 26 novembre 2021. [Consulta: 9 agost 2022].
  72. Kondakova, Anna. «Virtue and Moir maintain lead in Turin». Golden Skate, 25-03-2010. Arxivat de l'original el 3 agost 2021. [Consulta: 9 agost 2022].
  73. 73,0 73,1 «ISU World Figure Skating Championships 2010 - Ice Dance: Free Dance - Judges details per skater». ISU results, 26-03-2010. Arxivat de l'original el 26 novembre 2021. [Consulta: 9 agost 2022].
  74. «Virtue and Moir add world dance title to Olympic gold». France 24, 26-03-2010. Arxivat de l'original el 19 febrer 2020. [Consulta: 9 agost 2022].
  75. «ISU World Figure Skating Championships 2010 - Ice Dance» (en anglès). ISU results, 26-03-2010. Arxivat de l'original el 21 desembre 2021. [Consulta: 9 agost 2022].
  76. «ISU World Figure Skating Championships 2010 - Ice Dance: Original Dance - Judges details per skater» (en anglès). ISU results, 25-03-2010. Arxivat de l'original el 10 gener 2022. [Consulta: 9 agost 2022].

Bibliografia[modifica]

  • Virtue, Tessa; Moir, Scott; Milton, Steve. Tessa and Scott: Our Journey from Childhood Dream to Gold (en anglès). Toronto: House of Anansi, 2011. ISBN 9781770892163. 

Enllaços externs[modifica]