Sebastià Alzamora i Martín
![]() Sebastià Alzamora, el 2014 (2014) ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 març 1972 ![]() Llucmajor (Mallorca) ![]() |
Dades personals | |
Formació | Universitat de les Illes Balears ![]() |
Activitat | |
Ocupació | Escriptor i filòleg ![]() |
Membre de | Institut d'Estudis Catalans (2020–) ![]() |
Gènere | Poesia ![]() |
Obra | |
Obres destacables La pell i la princesa (2005), Nit de l'ànima (2007), Crim de sang (2012)
| |
Premis |
Sebastià Alzamora i Martín (Llucmajor, Mallorca, 6 de març de 1972)[1] és un poeta, assagista, novel·lista, periodista i crític literari mallorquí, membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans des del juliol del 2020.[2]
Vida[modifica]
Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears (1995), ben aviat s'erigí com una sòlida i arriscada veu del panorama literari català, innovadora i alhora deutora de les fonts dels clàssics. Les seves obres solen retratar una societat en declivi on els personatges presenten els dubtes de l'existència. Entre 2000 i 2003 fou delegat del llibre de la Generalitat, treballà a l'editorial Destino dirigint la secció de llibres en català i fou director literari de l'editorial Moll. A la segona meitat de la dècada del 2000 dirigí la revista Cultura del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. És col·laborador habitual en revistes i diaris, com ara Serra d'Or, Lluc, El Mirall, El Temps, Avui, Diari de Balears, Diario de Mallorca i Ara, des de la fundació del qual hi escriu un article diari.[3]
El juliol del 2020 fou nomenat membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans adscrit a la Secció Filològica.[4]
Obra[modifica]
Es va fer conèixer amb el poemari Rafel (1994; Premi Salvador Espriu) formalització de l'experiència de la mort en accident de trànsit d'un amic adolescent. Posteriorment publicà Apoteosi del cercle (1997), Mula morta (2001), El benestar (2003), La part visible (2009) i La netedat (2018). Amb la publicació conjunta amb Hèctor Bofill i Manuel Forcano Imparables: Una antologia (2004) fou fundador del grup generacional "Els Imparables", amb els quals també publica l'assaig programàtic Dogmàtica imparable: Abandoneu tota esperança (2005).[5] Com a narrador, ha publicat L'extinció (1999); Sara i Jeremies (2002), en què l'amor i el mal marquen el transcurs d'una vida; La pell i la princesa (2005); Nit de l'ànima (2007); Miracle a Llucmajor (2010) on imaginà una relació d'amistat entre la poetessa Maria Antònia Salvà i l'inventor Pere Sastre al Llucmajor de principis del segle XX; Crim de sang (2012), obra que parteix de la matança històrica de 172 maristes a mans de nuclis anarcosindicalistes l'estiu del 1936 a Barcelona; Dos amics de vint anys (2013)[6], recreació de l'amistat entre els poetes Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu; La Malcontenta (2015), una imaginària història d'amor i revenja[3] amb el bandoler mallorquí del segle XIX Joan Puig, Durí, i la seva estimada com a protagonistes; i Reis del món[7] (2020), en què proposa un encontre entre dues figures fonamentals de Mallorca com foren Joan Mascaró, traductor i divulgador del pensament místic hindú a la cultura occidental, i Joan March, contrabandista i banquer considerat "l'últim gran pirata del Mediterrani". És autor de l'assaig sobre Gabriel Janer Manila L'escriptura del foc (1998). A més de ser profusament premiada, la seva obra compta també de diverses traduccions al castellà, italià, francès, portuguès, hebreu i eslovè.[5]
Obres[modifica]
Poesia[modifica]
|
Narrativa[modifica]
|
Guardons[modifica]
- 1994: Premi Salvador Espriu per a poetes joves per Rafel
- 1996: Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel dels Premis 31 de desembre de l'Obra Cultural Balear.
- 1999: Premi Documenta de narrativa
- 2002: Premi Ciutat de Palma per Sara i Jeremies
- 2003: Premi Jocs Florals de Barcelona per El benestar
- 2005: Premi Josep Pla de narrativa per La pell i la princesa
- 2008: Premi Carles Riba de poesia per La part visible
- 2011: Premi Sant Jordi, per Crim de sang[8]
- 2019ː Premi Crítica Serra d'Or de poesia, per La Netedat[9]
Referències[modifica]
- ↑ Biografia a Escriptors.cat
- ↑ «Sebastià Alzamora, Vicent Partal, Sandra Montserrat i Enric Ribes, nous membres numeraris de l'IEC». DBalears, 02-07-2020 [Consulta: 3 juliol 2020].
- ↑ 3,0 3,1 «Sebastià Alzamora i Martín | enciclopèdia.cat» (en català). [Consulta: 8 octubre 2018].
- ↑ «L'Institut d'Estudis Catalans incorpora quatre nous membres numeraris adscrits a la Secció Filològica», 02-07-2020. [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ 5,0 5,1 «Sebastià Alzamora». [Consulta: 8 octubre 2018].
- ↑ Nopca, Jordi. «Espriu - Rosselló-Pòrcel, una amistat de novel·la», 08-06-2013. [Consulta: 21 gener 2021].
- ↑ Nopca, Jordi. «Dos mallorquins universals a la recerca de la llibertat», 22-01-2020. [Consulta: 21 gener 2021].
- ↑ «L'escriptor mallorquí Sebastià Alzamora ha guanyat el 52è Premi Sant Jordi de novel·la, dotat amb 60.000 euros, amb l'obra "Crim de sang"». 324.cat, 21-12-2011. [Consulta: 21 desembre 2011].
- ↑ Pla, Ricard. «Melcior Comes i Sebastià Alzamora, guardonats amb els premis Crítica Serra d'Or 2019» (en català), 03-04-2019. [Consulta: 21 abril 2019].
Enllaços externs[modifica]
- «Sebastià Alzamora i Martín». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
- Fitxa de l'autor
- Sebastià Alzamora i Martín al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
- LletrA. «Sebastià Alzamora i Martín». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
- Persones vives
- Premis Josep Pla de narrativa
- Poetes mallorquins en català
- Escriptors mallorquins contemporanis en català
- Premis 31 de Desembre
- Escriptors llucmajorers
- Premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la
- Membres de la Secció Filològica de l'IEC
- Premis Sant Jordi de novel·la
- Alumnes de la Universitat de les Illes Balears
- Premis Carles Riba de poesia