Sebastià Alzamora i Martín
![]() Sebastià Alzamora, el 2014 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement |
(es) Sebastià Alzamora Martín 6 de març de 1972 Llucmajor, Mallorca |
Formació professional | Filologia Catalana |
Formació | Universitat de les Illes Balears |
Activitat | |
Ocupació | Escriptor i filòleg |
Gènere | Poesia |
Obra | |
Obres destacables La pell i la princesa (2005), Nit de l'ànima (2007), Crim de sang (2012) | |
Premis | |
![]() |
Sebastià Alzamora i Martín (Llucmajor, Mallorca, 6 de març de 1972)[1] és un escriptor mallorquí.
Contingut
Vida[modifica]
Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears (1995), ben aviat s'erigí com una sòlida i arriscada veu del panorama literari català, innovadora i alhora deutora de les fonts dels clàssics. Les seves obres solen retratar una societat en declivi on els personatges presenten els dubtes de l'existència. Entre 2000 i 2003 fou delegat del llibre de la Generalitat, treballà a l’editorial Destino dirigint la secció de llibres en català i fou director literari de l’editorial Moll. A la segona meitat de la dècada del 2000 dirigí la revista Cultura del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. És col·laborador habitual en revistes i diaris, com ara Serra d’Or, Lluc, El Mirall, El Temps, Avui, Diari de Balears, Diario de Mallorca i Ara, des de la fundació del qual hi escriu un article diari.[2]
Obra[modifica]
Es va fer conèixer amb el poemari Rafel (1994; Premi Salvador Espriu) formalització de l’experiència de la mort en accident de trànsit d’un amic adolescent. Posteriorment publicà Apoteosi del cercle (1997), Mula morta (2001), El benestar (2003), La part visible (2009) i La netedat (2018). Amb la publicació conjunta amb Hèctor Bofill i Manuel Forcano Imparables: Una antologia (2004) fou fundador del grup generacional "Els Imparables", amb els quals també publica l'assaig programàtic Dogmàtica imparable: Abandoneu tota esperança (2005).[3] Com a narrador, ha publicat L'extinció (1999); Sara i Jeremies (2002), en què l’amor i el mal marquen el transcurs d’una vida; La pell i la princesa (2005); Nit de l'ànima (2007); Miracle a Llucmajor (2010) on imaginà una relació d'amistat entre la poetessa Maria Antònia Salvà i l'inventor Pere Sastre al Llucmajor de principis del segle XX; Crim de sang (2012), obra que parteix de la matança històrica de 172 maristes a mans de nuclis anarcosindicalistes l’estiu del 1936 a Barcelona; Dos amics de vint anys (2013), recreació de l’amistat entre els poetes Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu; i La Malcontenta (2015), una imaginària història d'amor i revenja[2] amb el bandoler mallorquí del segle XIX Joan Puig, Durí, i la seva estimada com a protagonistes. És autor de l'assaig sobre Gabriel Janer Manila L'escriptura del foc (1998). A més de ser profusament premiada, la seva obra compta també de diverses traduccions al castellà, italià, francès, portuguès, hebreu i eslovè.[3]
Obres[modifica]
Poesia[modifica]
|
Narrativa[modifica]
|
Guardons[modifica]
- 1994: Premi Salvador Espriu per a poetes joves per Rafel
- 1996: Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel dels Premis 31 de desembre de l'Obra Cultural Balear.
- 1999: Premi Documenta de narrativa
- 2002: Premi Ciutat de Palma per Sara i Jeremies
- 2003: Premi Jocs Florals de Barcelona per El benestar
- 2005: Premi Josep Pla de narrativa per La pell i la princesa
- 2008: Premi Carles Riba de poesia per La part visible
- 2011: Premi Sant Jordi, per Crim de sang[4]
- 2019ː Premi Crítica Serra d'Or de poesia, per La Netedat[5]
Referències[modifica]
- ↑ Biografia a Escriptors.cat
- ↑ 2,0 2,1 «Sebastià Alzamora i Martín | enciclopèdia.cat» (en català). [Consulta: 8 octubre 2018].
- ↑ 3,0 3,1 «Sebastià Alzamora». [Consulta: 8 octubre 2018].
- ↑ «L'escriptor mallorquí Sebastià Alzamora ha guanyat el 52è Premi Sant Jordi de novel·la, dotat amb 60.000 euros, amb l'obra "Crim de sang"». 324.cat, 21-12-2011. [Consulta: 21 desembre 2011].
- ↑ Pla, Ricard. «Melcior Comes i Sebastià Alzamora, guardonats amb els premis Crítica Serra d'Or 2019» (en català), 03-04-2019. [Consulta: 21 abril 2019].
Enllaços externs[modifica]
- «Sebastià Alzamora i Martín». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
- Fitxa de l'autor
- Sebastià Alzamora i Martín al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
- LletrA. «Sebastià Alzamora i Martín». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.