Sebastià Junyent Sans

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSebastià Junyent Sans

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Sebastià Junyent i Sans Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 setembre 1865 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1908 Modifica el valor a Wikidata (42/43 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióEscola de la Llotja Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, crític d'art Modifica el valor a Wikidata
Artpintura
Família
FillsAlbert Junyent i Quinquer Modifica el valor a Wikidata
GermansOleguer Junyent i Sans Modifica el valor a Wikidata
Obres destacables

Clorosis, conservada al MNAC

Sebastià Junyent Sans (Barcelona, 1865 - 1908) va ésser un pintor i il·lustrador modernista que es va formar a Llotja sota el mestratge d'Antoni Caba[1] i es donà a conèixer pels seus tapissos. Més endavant conreà la pintura de gènere i el paisatge. Fou un dels pintors més cultes del seu temps, però mai acabà de trobar el seu estil, i oscil·là entre el realisme i el simbolisme. Fou també dissenyador de mobles, argenteria, enquadernacions, etc. Tenia el seu taller ubicat al carrer Bonavista, a prop d'on vivia Gaspar Homar, amb qui va mantenir molts contactes professionals. Amb Junyent hi varen col·laborar de forma regular el seu germà Oleguer i Josep Pey i Farriol.[2]

Fou amic i protector del jove Picasso, amb qui compartí inquietuds artístiques i del qual va pintar un retrat al fons del qual apareix l'obra La Vida, que en aquell moment estava realitzant. En aquest període de relació (1903-1904), Picassó va pintar l'aquarel·la El foll, que està dedicada "al meu amic Sebastià Junyent".[3]

Va col·laborar a la revista Joventut amb una sèrie d'articles sobre estètica, i va ser un dels més decidits defensors de la jove generació postmodernista catalana.

El 1906 va ser ingressat al frenopàtic de les Corts, on acabaria els seus dies.[3]

A Catalunya es poden trobar obres d'aquest artista al MNAC i també a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, com Figura (1915).

Referències[modifica]

  1. ↑ Vallès, Edmon. La cultura contemporània a Catalunya, 1977. ISBN 84-297-1276-3. 
  2. ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 123. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013]. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Sala, Teresa-M. La Casa Busquets. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2006. ISBN 844902434X. , pàg. 19-20

Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sebastià_Junyent_Sans&oldid=32694168»