Sebastià Trullol i Plana

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaSebastià Trullol i Plana
Dades biogràfiques
Naixement 1853
Figueres
Mort 1946 (92/93 anys)
Maià de Montcal
Activitat professional
Ocupació Periodista, dramaturg i poeta
Modifica dades a Wikidata

Sebastià Trullol i Plana (Figueres, Alt Empordà, 1853 - Maià de Montcal, Garrotxa, 1946) fou un periodista, dramaturg, llibretista i poeta.[1]

Es va llicenciar en dret l'any 1882, treballant d'advocat[2] i dedicant-se posteriorment al periodisme. Va col·laborar en publicacions com ara El Correo Catalán, La Tradició Catalana, Almanaque de "El Áncora" para el año...,[3] La música ilustrada hispano-americana i va publicar la col·lecció d'articles crítics La Setmana artística a Barcelona (1891).[4] Va ser secretari dels Consistori dels Jocs Florals sota la presidència d'Eusebi Güell l'any 1900, i Mantenidor l'any 1901.[5][6]

Nets de Sebastià Trullol van ser les escriptores Montserrat Vayreda i Trullol (1924-2006) i Maria dels Àngels Vayreda i Trullol (1910-1977) i els pintors Lluís Vayreda i Trullol (1918-1986) i Francesc Vayreda i Trullol (1919-2003).

Un carrer de la ciutat de Figueres porta el nom de Sebastià Trullol en el seu honor.[7]

Obres[modifica]

Entre les seves obres una va tenir un significat especial per a Amadeu Vives: l'òpera Artús, estrenada el 19 de maig de 1897 al Teatre Novedades de Barcelona, que esdevindria el primer èxit del compositor de Collbató, i de resultes de l'èxit li va proporcionar els diners necessaris per a estabilitzar la seva economia i emprendre el viatge cap a Madrid.[8]

Va escriure peces de teatre, llibrets d'òpera, poesies i lletres per a cançons i sardanes,[9][10] en català o castellà. També va traduir al castellà obres de Jacint Verdaguer.[11] Es poden destacar les següents:

Obres escèniques[modifica]

  • Lo Diamant perdut: essaig dramátich en un acte y en vers (1881).
  • El señorío de Vilarnau: leyenda dramática en cuatro actos (1884) (en castellà).
  • Artús, òpera en tres actes i un epíleg, amb música d'Amadeu vives (Molgosa, 1897).
  • Magnificat: Fantasia poètica en un acte, amb música de Joaquim Cassadó i Valls.
  • El príncipe tonto: Zarzuela en tres actos, amb música de Joaquim Cassadó (1902).

Poesia[modifica]

  • Poesies? (Est. de La Hormiga de oro, 1889).

Altres[modifica]

  • La semana artística en Barcelona: colección de artículos críticos... (1891).
  • El Libro de mis fantasmas (Establecimiento Tipográfico de Francisco Altés, 1892).

Referències[modifica]

  1. «Sebastià Trullol i Plana». Enciclopèdia Catalana.
  2. «Jubileo Sacerdotal de Su Santidad León XIII» (en castellà). La Ilustración Católica, 25-01-1887, pàg. 28.
  3. Givanel i Mas, Joan. Bibliografia catalana: premsa. Vol.II, 1937, p. 288. 
  4. «Crónica». La Dinastía [Barcelona], 15-02-1891, pàg. 3.
  5. «Notas literarias» (en castellà). Revista crítica de historia y literatura, juny-juliol 1900, pàg. 320.
  6. Estampa La Renaixença. Jochs Florals de Barcelona, 1907. 
  7. «Carrer Sebastià Trullol, 17600 Figueres, Girona». Google Maps.
  8. Vallès Altés, Joan. Aproximació a la figura d'Amadeu Vives. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998, p. 40-41. ISBN 84-7826-922-3. 
  9. «Lletra de la sardana No estiguis trista». Portal Sardanista.
  10. Gironella, Joaquim «Sebastià Trullol i Plana». Los Sitios, Diari de Girona, 21-12-1985, pàg. 35.
  11. Per exemple, «El paso de Aníbal». La Hormiga de Oro, 01-03-1886, pàg. 148-150., traduït en versos alexandrins aconsonants.

Bibliografia[modifica]

  • Vilardell Domènech, Laura «Les traduccions castellanes de Caritat. Unes notes». Anuari Verdaguer 19 - 2011.

Enllaços externs[modifica]