Sebastián Zamora Medina
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 desembre 1899  (124 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
Sebastián Zamora Medina va ser un militar espanyol que va intervenir en la Guerra civil espanyola.
Biografia[modifica]
Militar professional, pertanyia a l'arma d'artilleria. El juliol del 1936 ostentava el rang de capità en el Regiment d'infanteria «Albuera» n. 16 de Lleida.[1] Després de l'esclat de la Guerra civil es va mantenir fidel a la República, oposant-se a la rebel·lió militar. Al costat de l'anarquista Hilario Esteban Gil va ser un dels caps de la columna «Hilario-Zamora», organitzada a Lleida el 21 de juliol; la columna es va internar a Aragó i va aconseguir ocupar Casp després de derrotar els guàrdies civils i elements rebels.[2]
Al desembre de 1936 va ser nomenat cap d'Estat Major de l'acabada de crear 64a Brigada Mixta,[1] unitat amb la qual va romandre durant algunes mesos. Al maig de 1937 va ser nomenat comandant de la 141a Brigada Mixta,[3] al Front d'Aragó. Posteriorment va servir en l'Estat Major de l'Exèrcit de l'Est,[4] i també hauria manat per algun temps la 29a Divisió.[5] L'agost de 1938 va ser nomenat comandant de la 16a Divisió, en substitució de l'anarquista Manuel Mora.[6][7] Al capdavant d'aquesta unitat va participar en els duríssims combats de la batalla de l'Ebre. També va prendre part en la campanya de Catalunya, retirant-se amb la seva divisió cap a la frontera francesa.
La contesa també va afectar personalment a Sebastián Zamora: durant el bombardeig de Lleida, al novembre de 1937, una de les seves filles va morir i una altra va resultar greument ferida.[8] Malgrat això, poc després intervindria en la ràdio amb un discurs que va apaivagar els ànims i va contribuir a evitar represàlies.[8]
Després del final de la contesa va marxar a l'exili a França. Posteriorment es traslladaria a Mèxic,[9] al costat d'altres militars republicans.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Engel, 1999, p. 65.
- ↑ Maldonado, 2007, p. 45, 56.
- ↑ Engel, 1999, p. 178.
- ↑ Alpert, 1989, p. 388.
- ↑ Maldonado, 2007, p. 240.
- ↑ Cabrera Castillo, 2002, p. 462.
- ↑ Besolí et al., 2005, p. 190.
- ↑ 8,0 8,1 Preston, 2013, p. 599.
- ↑ Segòvia, 2000, p. 71.
Bibliografia[modifica]
- Alpert, Michael. El ejército republicano en la guerra civil. Siglo XXI Editores, 1989.
- Besolí, Andreu. Ebro 1938. Barcelona: Inedita Editores, 2005.
- Cabrera Castillo, Francisco. Del Ebro a Gandesa. La batalla del Ebro, julio-noviembre 1938. Almena, 2002.
- Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999.
- Maldonado, José M.ª. El frente de Aragón. La Guerra Civil en Aragón (1936–1938). Mira Editores, 2007. ISBN 978-84-8465-237-3.
- Preston, Paul. El Holocausto Español. Odio y Exterminio en la Guerra Civil y después. Barcelona: Debolsillo, 2013.
- Segovia, Rafael. Misión de Luis I. Rodríguez en Francia. La protección de los refugiados españoles, julio a diciembre de 1940. Colegio de México, 2000.