Secret candent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreSecret candent
Brennendes Geheimnis
Tipusobra escrita Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorStefan Zweig
Llenguaalemany
PublicacióAlemanya, 1911
EditorialQuaderns Crema
Edició en català
Publicació1999
Dades i xifres
Gènerenovel·la
Altres
ISBN84-7727-284-0
OCLC24073604 Modifica el valor a Wikidata
Archive.org: brennendesgeheim00zwei Goodreads work: 21479495 Goodreads book: 588644

Secret candent és una novel·la de Stefan Zweig escrita en 1911 traduïda al català. Ha inspirat la pel·lícula homònima de Robert Siodmak.

Argument[modifica]

Un jove aristòcrata s'apropa a una mare jueva després d'haver-se guanyat la confiança del seu fill. Aquest té gelosia de la relació que tenen els dos adults i intenta impedir els seus encontres. Llavors la mare s'enfada i exigeix una disculpa al nen, el qual s'escapa perquè troba la conducta de la seva mare indigna. El nen va a trobar-se amb el seu pare i la seva àvia i la mare, penedida, el segueix per reconciliar-s'hi. Aleshores el nen accepta no dir res de les relacions il·lícites i comparteix el secret de la parella, que no arriben a ser amants malgrat els intents del noble.

Anàlisi[modifica]

La novel·la comparteix amb altres obres de Zweig el gust per l'anàlisi detallada dels sentiments i l'aproximació a la psicoanàlisi i les teories de Freud, en aquest cas pel complex d'Èdip del nen, que es manifesta en una relació possessiva amb la mare que intenta allunyar el competidor home, i per la repressió d'ella, que la fa caure en el remordiment a causa de la moral de l'època, que condemna la infidelitat i més en el cas de la dona. El noble apareix com a estereotip de seductor agressiu i estableix un triangle de tensió amb mare i fill. Ells dos només poden restablir el vincle quan comparteixen el secret ardent que dona títol a la novel·la i, esdevenint còmplices, s'alien tant contra el seductor frustrat (l'instint maternal venç la luxúria) com contra el pare que podria reprovar la conducta de la dona. La crítica[1] ha vist en aquest final una defensa de l'ordre tradicional, en risc per l'ambient que acabaria en la primera guerra mundial, i que està lligat a una cultura centroeuropea que l'autor descriu amb nostàlgia en llibres posteriors.

Referències[modifica]

  1. Achim Küpper: „Eine Fährte, die ins Dunkel läuft“. Das Scheitern epochaler Übergänge und die Dehumanisation des Menschen: Stefan Zweigs „Brennendes Geheimnis“. Modern Austrian Literature