Secretari d'Estat (Monarquia Absolutista borbònica)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Els Secretaris d'Estat van ser durant la Monarquia Absolutista borbònica (1714-1833) els càrrecs institucionals que exercien les funcions directives del poder executiu per delegació directa i sota la confiança del monarca, que no per això deixava de concentrar tots els poders com a monarca absolut. Instaurats amb l'adveniment de la Casa de Borbó personificada en Felip V, el sistema de Consells de la Monarquia d'Espanya -règim polisinodial- fou minoritzat (a excepció del Consell de Castella) i la Secretaria d'Estat i del Despatx esdevingué la institució que assumí la major preeminència en la nova estructura governativa. Instaurada com a Secretaria del Despatx Universal primer, llavors des del 1705 desdoblada en dos, i des de 1714 en quatre (Estat, Hisenda, Justícia i una en conjunt per a Guerra, Marina i Índies).

En la monarquia absoluta la seva figura era en certa manera comparable al que posteriorment representaria el President del Consell de Ministres, càrrec que equival al de Primers Ministres i que també s'anomena President del Govern. En alguna ocasió, els secretaris d'Estat han estat denominats Primers Ministres, Ministres d'Estat, o Ministres Plenipotenciaris; històricament ocuparen una posició equivalent a les dels Privats durant el govern de la Casa d'Àustria, per bé que aquests no eren càrrecs institucionalitzats.

Antecedents[modifica]

El treball dels secretaris que portaven a terme la gestió diària dels assumptes havia estat sempre imprescindible, i va produir la formació d'una classe de lletrats que va permetre l'ascens social des de posicions no privilegiades o des de la baixa noblesa. Existien des de la baixa edat mitjana i alguns secretaris reials van aconseguir una elevada confiança dels reis que no van delegar en vàlids. Francisco de los Cobos va ser secretari fidel i Mayordomo Major del Reino durant el regnat de l'emperador Carles V. Martí de Gaztelu va tenir també posicions de poder durant el regnat de Felip II, que també recorreria a homes com Joan de Idiáquez, Mateu Vázquez o Antonio Pérez del Hierro, aquest darrer protagonista de l'enfrontament amb Felip II de Castella que desembocaria en les Alteracions d'Aragó (1590).

Els Borbons: Secretaria d'Estat i del Despatx[modifica]

Articles principals: Jean Orry i Decrets de Nova Planta

Les Secretaries d'Estat i de Despatx van ser alts departaments administratius durant la Monarquia Absolutista borbònica. El ministre enviat per Lluís XIV Jean Orry les va organitzar per convertir-les en departaments amb competències en els diferents sectors de l'administració (1714). Les primeres secretaries van ser les següents: Estat, Justícia i Afers Eclesiàstics, Hisenda, Guerra, Marina i Índies. Al capdavant de cadascuna es va situar un secretari d'Estat i Despatx, nomenat pel monarca, que els podia substituir quan ho considerés oportú. Al llarg del segle XVIII, el sistema de secretaries va experimentar successives transformacions. El poder i el grau de competència dels secretaris va créixer en detriment de la importància dels consells. Va ser habitual que diverses secretaries es posessin sota un mateix secretari, que d'aquesta manera es convertia en l'home fort del govern. Durant el regnat de Carles III d'Espanya es va introduir la novetat del despatx col·lectiu (des 1763), espècie de consell de secretaris que es reunia setmanalment per discutir tots els assumptes. Aquesta mesura es va reforçar amb la creació, pel comte de Floridablanca, de la Junta Suprema d'Estat (1787), reunió institucionalitzada de tots els secretaris per deliberar sobre els assumptes que superaven l'àmbit de cada secretaria. També a Floridablanca es va deure la fórmula més acabada del sistema, organitzat en set secretaries: Estat, Guerra, Hisenda, Marina, Gràcia i Justícia d'Espanya, Gràcia i Justícia d'Índies, Comerç i Navegació d'Índies. Amb l'esfondrament de la monarquia absoluta i la constitució del regne constitucional d'Espanya(1833) les secretaries d'Estat foren suprimides i es crearen els ministeris, reunits en el Consell de Ministres o gabinet, dirigit per un president del Consell (o cap de govern).

Secretaris en els diferents regnats[modifica]

Secretaries d'Estat i del Despatx

  • 1700 - setembre de 1703
  • setembre de 1703 - agost de 1704 Va ser desdoblada en 2 (extra-oficialment)
  • agost de 1704 - febrer de 1705
  • febrer de 1705 - juliol de 1705
  • 1705-1714 – Reial Decret 11-VII-1705: la Secretaria és desdoblada en 2
  • 30 de novembre de 1714, 30 de novembre de 1724 – Va ser desdoblada en 4
    • Secretaria del Despatx d'Estat: José de Grimaldo
    • Secretaria del Despatx d'Hisenda:
    • Secretaria del Despatx de Justícia: Manuel de Vadillo y Velasco
    • Secretaria del Despatx de Guerra: Miguel Fernández Durán
    • Secretaria del Despatx de Marina i Índies: Bernanrdo Tinajero
  • 24 de gener de 1724 – 4 de novembre de 1724Juan Bautista Orendain y Azpilcueta
Període Secretari d'Estat Inici Final Nota
Felip V (1700-1746) Antonio de Ubilla 1698 1705
Jean Orry 1705 1714
José de Grimaldo 30 de novembre de 1714 14 de gener de 1724
Juan Bautista de Orendain 14 de gener de 1724 4 de novembre de 1724 En part, durant el regnat de Lluís I.
José de Grimaldo 4 de novembre de 1724 12 de desembre de 1725
Juan Guillermo Ripperdá 12 de desembre de 1725 14 d'abril de 1726
José de Grimaldo 14 d'abril de 1726 1 d'octubre de 1726
Juan Bautista de Orendain 1 d'octubre de 1726 21 de novembre de 1734
José Patiño 21 de novembre de 1734 26 de novembre de 1736 Secretari interí.
Sebastián de la Cuadra 26 de novembre de 1736 4 de desembre de 1746
Ferran VI (1746-1759) José de Carvajal 4 de desembre de 1746 9 d'abril de 1754
Fernando de Silva 9 d'abril de 1754 15 de maig de 1754 Secretari interí.
Ricardo Wall 15 de maig de 1754 9 d'octubre de 1763
Carles III (1759-1788)
Jerónimo de Grimaldi 9 d'octubre de 1763 19 de febrer de 1777
José Moñino, comte de Floridablanca 19 de febrer de 1777 28 de febrer de 1792
Carles IV (1788-1808)
Pedro Pablo Abarca de Bolea, comte d'Aranda 28 de febrer de 1792 15 de novembre de 1792
Manuel Godoy 15 de novembre de 1792 30 de març de 1798
Francisco de Saavedra 30 de març de 1798 22 d'octubre de 1798 En propietat des del 6 de setembre de 1798.
Mariano Luis de Urquijo 22 de febrer de 1799 13 de desembre de 1800 Oficial habilitat.
Pedro Cevallos 13 de desembre de 1800 19 d'abril de 1808
Període de la Guerra del Francès

Junta Central Suprema i Governativa (1808-1810)

Consell de Regència (1810-1814)
- Primera regència (30 de gener - 28 d'octubre de 1810)

- Segona regència (28 d'octubre de 1810 - 22 de gener de 1812)

- Tercera regència (22 de gener de 1812 - 8 de març de 1813)

- Quarta regència (8 de març de 1813 - 10 de maig de 1814)

Josep I (1808-1813)

Ferran VII

a l'exili (1808-1813)

Pedro Cevallos 19 d'abril de 1808 7 de juliol de 1808
Pedro Cevallos 15 d'octubre de 1808 5 de gener de 1809
Martín Garay 5 de gener de 1809 13 d'octubre de 1809 Secretari interí
Eusebio de Bardaxí 13 d'octubre de 1809
Pedro de Rivero 13 d'octubre de 1809 30 d'octubre de 1809 Secretari interí
Francisco de Saavedra 30 d'octubre de 1809
Nicolás Ambrosio Garro 31 de gener de 1810 6 de febrer de 1812 Secretari interí
Eusebio de Bardaxí 20 de febrer i 27 de maig de 1810 Secretari interí
José García de León 6 de febrer de 1812 12 de maig de 1812 Secretari interí
Ignacio de la Pezuela 12 de maig de 1812 23 de juny de 1812 Secretari interí
Carlos Martínez de Irujo 23 de juny de 1812 27 de setembre de 1812
Ignacio de la Pezuela 23 de juny de 1812 27 de setembre de 1812 Secretari interí
Pedro Gómez Labrador 27 de setembre de 1812 11 de juliol de 1813
Antonio Cano Ramírez de Arellano 11 de juliol de 1813 10 d'octubre de 1813 Secretari interí
Juan O'Donojú 10 d'octubre de 1813 6 de desembre de 1813 Secretari interí
José Luyando 6 de desembre de 1813 Secretari interí
Ferran VII (1814-1820)

Període absolutista

José Miguel de Carvajal, duc de San Carlos 4 de maig de 1814 15 de novembre de 1814
Pedro Cevallos 15 de novembre de 1814 30 d'octubre de 1816
José García de León 30 d'octubre de 1816 14 de setembre de 1818
Carlos Martínez de Irujo 14 de setembre de 1818 12 de juny de 1819 Secretari interí
Manuel González Salmón 12 de juny de 1819 12 de setembre de 1819 Oficial habilitat
Joaquín José de Melgarejo 12 de setembre de 1819 18 de març de 1820
Ferran VII (1820-1823)

Trienni Liberal

Evaristo Pérez de Castro 18 de març de 1820 2 de març de 1821
Joaquín Anduaga 2 de març de 1821 23 d'abril de 1821 Secretari interí per absència
Eusebio de Bardaxí 4 de març de 1821 8 de gener de 1822
Ramón López Pelegrín 8 de gener de 1822 24 de gener de 1822
José Gabriel de Silva 24 de gener de 1822 30 de gener de 1822
Ramón López Pelegrín 30 de gener de 1822 28 de febrer de 1822 Secretari interí
Francisco Martínez de la Rosa 28 de gener de 1822 5 d'agost de 1822
Evaristo Fernández de San Miguel 5 d'agost de 1822 25 d'abril de 1823
José Manuel Vadillo 25 d'abril de 1823 7 de maig de 1823 Secretari interí
Santiago Usoz 7 de maig de 1823 13 de maig de 1823 Oficial habilitat
Álvaro Flórez 28 de febrer de 1823 20 d'abril de 1823 No pren possessió
José María Pando 13 de maig de 1823 29 d'agost de 1823
Juan Antonio Yandiola 29 d'agost de 1823 4 de setembre de 1823 Secretari interí
José Luyando 4 de setembre de 1823 30 d'octubre de 1823
Ferran VII (1823-1833)

Dècada Ominosa

Francisco Ramón de Eguía 9 d'abril de 1823 25 de maig de 1823 President de la Junta Provisional de Govern d'Espanya i Índies
Pedro de Alcántara Álvarez de Toledo 25 de maig de 1823 1 d'octubre de 1823 President de la Regència
Antonio Vargas Laguna 27 de maig de 1823 7 d'agost de 1823 Habilitat per la reina Maria Cristina
Víctor Damián Sáez 7 d'agost de 1823 2 de desembre de 1823
Carlos Martínez de Irujo 2 de desembre de 1823 18 de gener de 1824
Narciso Heredia 18 de gener de 1824 11 de juliol de 1824
Francisco Cea Bermúdez 11 de juliol de 1824 24 d'octubre de 1825
Pedro de Alcántara Álvarez de Toledo 24 d'octubre de 1825 19 d'agost de 1826
Manuel González Salmón 19 d'agost de 1826 20 de gener de 1832 Secretari interí fins a octubre de 1830
Antonio de Saavedra 20 de gener de 1832 1 d'octubre de 1832 Secretari interí
Francisco Cea Bermúdez 1 d'octubre de 1832 29 de setembre de 1833

Notes[modifica]

  1. President en funcions
  2. S'incorpora el 29 de maig
  3. Renuncia
  4. En substitució de l'anterior
  5. El 1811 se l'autoritza a prendre el comandament de les tropes i abandonar interinament la regència
  6. Interí fins a l'arribada de Císcar
  7. Interí fins a l'arribada de Blake
  8. S'incorpora el 15 de juny de 1815
  9. Fins al 29 d'agost de 1812
  10. S'incorpora el 29 de setembre de 1812