Sedetans

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de grup humàSedetans
Sedetanos.png
Modifica el valor a Wikidata
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata

Els sedetans (en llatí sedetani, en grec antic Σιδητανοί) eren els ibers que ocupaven la zona sud de l'Aragó, des l'Ebre en direcció sud, fins a tocar el país dels edetans, que ocupaven el centre del País Valencià. La capital era Salduie (l'actual Saragossa), de la que parla Plini el Vell.[1]

Les monedes dels sedetans portaven la inscripció Sedeisken o Sedeiscen. El seu límit sud els formaven els rius Martín i Guadalop, on es troba el jaciment d'Azaila, del que no se'n coneix el nom antic però té restes ibèriques; cap a l'oest arribava fins a Alagó, més enllà del qual ja hi havia el territori dels vascons i celtibers; el seu límit nord era l'Ebre, a la regió de Saragossa; finalment, tenien a l'est als ilercavons i als edetans amb els que alguns autors confonen.[2][3]

Encara que es trobaven entre els celtibers i els ilergets, gairebé no van oferir resistència als romans i es van romanitzar ràpidament. Al segle II aC ja usaven la moneda romana i al segle I aC participaven en les legions.[3]

Referències[modifica]

  1. Plini el Vell. Naturalis Historia, III, 3,24
  2. Smith, William (ed.). «Edetani». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 2 març 2021].
  3. 3,0 3,1 De Bernardo Stempel, Patrizia «From Ligury to Spain: Hispanic coins (iberian -(sk(en) and some theonyms». Paleohispanica, 6, 2006, pàg. 45-58.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sedetans