Sefardites

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Sefardita)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de grup humàSefardites
יהודים ספרדים
Yehudim Sefaradim
Torah Reading Sephardic custom.jpg
Tipus ètnia
Població total 1.700.000
Llengua

Litúrgica: Hebreu sefardita
Tradicionalment: Ladino, judeoportuguès, catalànic, shoadit, i diverses altres

Actualment: normalment la llengua de qualsevol país on siguin incloent-hi l'hebreu modern d'Israel
Religió Judaisme
Part de jueus
Grups relacionats Jueus (asquenazites, mizrahim) i llatins (espanyols, portuguesos)
Geografia
Estat Israel, França, Estats Units d'Amèrica, Argentina, Veneçuela, Espanya, Canadà, Uruguai i Itàlia
Regions amb poblacions significatives

Israel: 950.000[1]
Estats Units: 150.000[2]
Turquia: 20.000[3]
Països Baixos: 600
Nord d'Àfrica: nn
Europa (sobretot França): 600.000
Argentina: 88.000
Brasil: 67.000
Sud Àfrica: nn

Oceania: nm
Modifica les dades a Wikidata

Els sefardites (en hebreu: יהודים ספרדים) (transliterat: Yehudim Sefaradim) són els descendents dels jueus que van viure en la península Ibèrica fins a 1492, any en què foren expulsats. Sefarad en hebreu modern es fa servir per a referir-se a Espanya. Durant l'edat mitjana, els hispanojueus foren reconeguts com els líders de la fe i la cultura jueves d'aquells segles. Un lideratge religiós, però sobretot cultural, que es perllongà durant diversos segles més enllà de l'expulsió.

Expulsats el 1492 pels reis Catòlics (Isabel i Ferran), els jueus espanyols es van establir al nord d'Àfrica, al sud de França i, sobretot, a l'antic Imperi otomà, on van fundar comunitats i van conservar el seu patrimoni cultural.

És destacable el manteniment de la seva llengua, coneguda com a espanyol sefardita, judezmo, haquitia, judeoespanyol o ladino. El seu origen es troba en l'espanyol de finals del segle XV, però fou evolucionant amb el pas dels segles i va mantenir una gran vitalitat fins a l'Holocaust, que va representar l'extermini de molts dels seus parlants i va provocar el desplaçament de molts dels supervivents. En l'actualitat, diverses institucions d'Israel estan treballant per recuperar l'ús d'aquesta llengua.

Malgrat que sovint es parla dels jueus de la corona d'Aragó com a jueus espanyols, aquests no ho eren ni s'hi sentien. Cal tenir en compte que els jueus parlaven de Sefarad referint-se a al-Àndalus i no pas a la península sencera, des dels Països Catalans fins a Portugal, passant per Castella i els regnes musulmans com el de Granada. Tot i ser molt poc estudiat i conegut, sembla que els jueus de Catalunya i de Mallorca parlaven una llengua coneguda com a judeocatalà.[4]

L'1 de juny de 1990, les comunitats sefardites repartides pel món foren guardonades amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia.[5]

Referències[modifica]

  1. [1]
  2. [2]
  3. [3]
  4. Miralles i Monserrat, Joan; Massot i Muntaner, Josep. Entorn de la història de la llengua. L'Abadia de Montserrat, 2001, p.90-91. ISBN 8484153096. 
  5. (castellà) Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia - Acta

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sefardites Modifica l'enllaç a Wikidata
  • González, Isidro. Los judíos y la Segunda República (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 2004. ISBN 84-206-4598-2. 

Vegeu també[modifica]