Sefardites

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sefardites
Sefardites llegint la Torah
Població total 1.700.000
Regions amb poblacions significatives

Israel: 950.000[1]
Estats Units: 150.000[2]
Turquia: 20.000[3]
Països Baixos: 600
Nord d'Àfrica: nn
Europa (sobretot França): 600.000
Argentina: 88.000
Brasil: 67.000
Sud Àfrica: nn

Oceania: nm
Llengua

Litúrgica: Hebreu sefardita
Tradicionalment: Ladino, judeoportuguès, catalànic, shoadit, i diverses altres

Actualment: normalment la llengua de qualsevol país on siguin incloent-hi l'hebreu modern d'Israel
Religió Judaisme
Grups humans relacionats
Jueus (asquenazites, mizrahim) i llatins (espanyols, portuguesos)
Modifica dades a Wikidata

Els sefardites (de l'hebreu: ספרדים, 'espanyols') són els descendents dels jueus que van viure a la península Ibèrica fins al 1492, any en què foren expulsats. Sefarad en hebreu modern es fa servir per a referir-se a Espanya. Durant l'edat mitjana, els hispanojueus foren reconeguts com els líders de la fe i la cultura jueves d'aquells segles. Un lideratge religiós, però sobretot cultural, que es perllongà durant diversos segles més enllà de l'expulsió.

Expulsats el 1492 pels reis Catòlics (Isabel i Ferran), els jueus espanyols es van establir al nord d'Àfrica, al sud de França i, sobretot, a l'antic Imperi otomà, on van fundar comunitats i van conservar el seu patrimoni cultural.

És destacable el manteniment de la seva llengua, coneguda com a espanyol sefardita, judezmo, haquitia, judeoespanyol o ladino. El seu origen es troba en l'espanyol de finals del segle XV, però fou evolucionant amb el pas dels segles i va mantenir una gran vitalitat fins a l'Holocaust, que va representar l'extermini de molts dels seus parlants i va provocar el desplaçament de molts dels supervivents. En l'actualitat, diverses institucions d'Israel-Palestina estan treballant per recuperar l'ús d'aquesta llengua.

Malgrat que sovint es parla dels jueus de la corona d'Aragó com a jueus espanyols, aquests no ho eren ni s'hi sentien. Cal tenir en compte que els jueus parlaven de Sefarad referint-se a Al-Àndalus i no pas a la península sencera, des dels Països Catalans fins a Portugal, passant per Castella i els regnes musulmans com el de Granada. Tot i ser molt poc estudiat i conegut, sembla que els jueus de Catalunya i de Mallorca parlaven una llengua coneguda com a judeocatalà.[4]

L'1 de juny de 1990, les comunitats sefardites repartides pel món foren guardonades amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia.[5]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [1]
  2. [2]
  3. [3]
  4. Miralles i Monserrat, Joan; Massot i Muntaner, Josep. Entorn de la història de la llengua. L'Abadia de Montserrat, 2001, p.90-91. ISBN 8484153096. 
  5. (castellà) Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia - Acta

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sefardites Modifica l'enllaç a Wikidata
  • González, Isidro. Los judíos y la Segunda República (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 2004. ISBN 84-206-4598-2.