Sefardites

Sefardites

Tipus	ètnia
Població total	1.700.000
Llengua	Litúrgica: Hebreu sefardita Tradicionalment: Ladino, judeoportuguès, catalànic, shoadit, i diverses altres Actualment: normalment la llengua de qualsevol país on siguin incloent-hi l'hebreu modern d'Israel
Religió	Judaisme
Grups humans relacionats
Jueus (asquenazites, mizrahim) i llatins (espanyols, portuguesos)
Regions amb poblacions significatives
Israel: 950.000 Estats Units: 150.000 Turquia: 20.000 Països Baixos: 600 Nord d'Àfrica: nn Europa (sobretot França): 600.000 Argentina: 88.000 Brasil: 67.000 Sud Àfrica: nn Oceania: nm

Els sefardites (de l'hebreu: ספרדים, 'espanyols') són els descendents dels jueus que van viure a la península Ibèrica fins al 1492, any en què foren expulsats. Sefarad en hebreu modern es fa servir per a referir-se a Espanya. Durant l'edat mitjana, els hispanojueus foren reconeguts com els líders de la fe i la cultura jueves d'aquells segles. Un lideratge religiós, però sobretot cultural, que es perllongà durant diversos segles més enllà de l'expulsió.

Expulsats el 1492 pels reis Catòlics (Isabel i Ferran), els jueus espanyols es van establir al nord d'Àfrica, al sud de França i, sobretot, a l'antic Imperi otomà, on van fundar comunitats i van conservar el seu patrimoni cultural.

És destacable el manteniment de la seva llengua, coneguda com a espanyol sefardita, judezmo, haquitia, judeoespanyol o ladino. El seu origen es troba en l'espanyol de finals del segle XV, però fou evolucionant amb el pas dels segles i va mantenir una gran vitalitat fins a l'Holocaust, que va representar l'extermini de molts dels seus parlants i va provocar el desplaçament de molts dels supervivents. En l'actualitat, diverses institucions d'Israel-Palestina estan treballant per recuperar l'ús d'aquesta llengua.

Malgrat que sovint es parla dels jueus de la corona d'Aragó com a jueus espanyols, aquests no ho eren ni s'hi sentien. Cal tenir en compte que els jueus parlaven de Sefarad referint-se a Al-Àndalus i no pas a la península sencera, des dels Països Catalans fins a Portugal, passant per Castella i els regnes musulmans com el de Granada. Tot i ser molt poc estudiat i conegut, sembla que els jueus de Catalunya i de Mallorca parlaven una llengua coneguda com a judeocatalà.

L'1 de juny de 1990, les comunitats sefardites repartides pel món foren guardonades amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia.

Vegeu també

• L'entrada general sobre els jueus.
• Jueus catalans.
• Asquenazites - els jueus d'Alemanya i Europa de l'Est.
• Jueus mizrahim - els jueus de l'Orient Mitjà.
• Caraïtes - jueus d'un ritus especial caraïta, originàriament de Crimea.
• Armenis - els jueus d'Armènia.
• Beta Israel - els jueus d'Etiòpia.
• Entre d'altres en la categoria "grups de jueus".

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sefardites

• González, Isidro. Los judíos y la Segunda República (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 2004. ISBN 84-206-4598-2.