Sefardites
 |
|
| Població total | 1.700.000 |
|---|---|
| Regions amb poblacions significatives | |
|
Israel: 950.000[1] |
|
| Llengua |
Litúrgica: Hebreu sefardita |
| Religió | Judaisme |
| Grups humans relacionats | |
| Jueus (asquenazites, mizrahim) i llatins (espanyols, portuguesos) | |
 |
|
Els sefardites (de l'hebreu: ספרדים, 'espanyols') són els descendents dels jueus que van viure a la península Ibèrica fins al 1492, any en què foren expulsats. Sefarad en hebreu modern es fa servir per a referir-se a Espanya. Durant l'edat mitjana, els hispanojueus foren reconeguts com els líders de la fe i la cultura jueves d'aquells segles. Un lideratge religiós, però sobretot cultural, que es perllongà durant diversos segles més enllà de l'expulsió.
Expulsats el 1492 pels reis Catòlics (Isabel i Ferran), els jueus espanyols es van establir al nord d'Àfrica, al sud de França i, sobretot, a l'antic Imperi otomà, on van fundar comunitats i van conservar el seu patrimoni cultural.
És destacable el manteniment de la seva llengua, coneguda com a espanyol sefardita, judezmo, haquitia, judeoespanyol o ladino. El seu origen es troba en l'espanyol de finals del segle XV, però fou evolucionant amb el pas dels segles i va mantenir una gran vitalitat fins a l'Holocaust, que va representar l'extermini de molts dels seus parlants i va provocar el desplaçament de molts dels supervivents. En l'actualitat, diverses institucions d'Israel-Palestina estan treballant per recuperar l'ús d'aquesta llengua.
Malgrat que sovint es parla dels jueus de la corona d'Aragó com a jueus espanyols, aquests no ho eren ni s'hi sentien. Cal tenir en compte que els jueus parlaven de Sefarad referint-se a Al-Àndalus i no pas a la península sencera, des dels Països Catalans fins a Portugal, passant per Castella i els regnes musulmans com el de Granada. Tot i ser molt poc estudiat i conegut, sembla que els jueus de Catalunya i de Mallorca parlaven una llengua coneguda com a judeocatalà.[4]
L'1 de juny de 1990, les comunitats sefardites repartides pel món foren guardonades amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia.[5]
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
- L'entrada general sobre els jueus.
- Jueus catalans.
- Asquenazites - els jueus d'Alemanya i Europa de l'Est.
- Jueus mizrahim - els jueus de l'Orient Mitjà.
- Caraïtes - jueus d'un ritus especial caraïta, originàriament de Crimea.
- Armenis - els jueus d'Armènia.
- Beta Israel - els jueus d'Etiòpia.
- Entre d'altres en la categoria "grups de jueus".
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ [1]
- ↑ [2]
- ↑ [3]
- ↑ Miralles i Monserrat, Joan; Massot i Muntaner, Josep. Entorn de la història de la llengua. L'Abadia de Montserrat, 2001, p.90-91. ISBN 8484153096.
- ↑ (castellà) Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia - Acta
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sefardites |
- González, Isidro. Los judíos y la Segunda República (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 2004. ISBN 84-206-4598-2.
|
