Segismundo Moret y Prendergast

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Segismundo Moret y Prendergast
Segismundo Moret, de Kaulak.jpg
Segismundo Moret, per Kaulak
President del Govern
Escudo de España 1874-1931.svg
1 de desembre de 1905 – 6 de juliol de 1906
Rei Alfons XIII

30 de novembre de 1906 – 4 de desembre de 1906
Rei Alfons XIII

21 d'octubre de 1909 – 9 de febrer de 1910
Rei Alfons XIII
Dades biogràfiques
Naixement 2 de juny de 1833
Cadis
Mort 29 de maig de 1913 (als 79 anys)
Partit polític Partit Liberal
Estàtua de Moret a Cadis

Segismundo Moret y Prendergast (Cadis, 2 de juny de 1833 – Madrid, 28 de gener de 1913)[1] va ser un hisendat, literat i polític espanyol.

Durant el regnat d'Amadeu I d'Espanya va ser ministre d'Ultramar i ministre d'Hisenda; durant el regnat d'Alfons XII, ministre de Governació; durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, ministre d'Estat, ministre de Foment, novament ministre de Governació i ministre de Ultramar; i finalment, durant el regnat d'Alfons XIII, ministre de Governació, president del Consell de Ministres i president del Congrés dels Diputats.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Orígens[modifica | modifica el codi]

Va estudiar Dret en la Universitat Central de Madrid on en 1858 va obtenir la càtedra d'Institucions d'Hisenda. El seu origen gadità i les seves relacions familiars i de negocis amb Gran Bretanya el predestinaven a ser, com va ser, un actiu defensor del lliurecanvisme.

En 1863 va ser escollit diputat independent per Almadén (Ciudad Real), escó al que aviat renunciaria. Va ser reelegit, per Ciudad Real en aquesta ocasió, en 1869 després del triomf de la Revolució de 1868 i va col·laborar en la redacció de la Constitució Espanyola de 1869.

Abolició de l'esclavitud[modifica | modifica el codi]

Va ser ministre d'Ultramar en el gabinet presidit pel general Prim (1870). Durant la seva gestió es va abolir la esclavitud a Puerto Rico, que va quedar limitada a la llibertat de ventres, coneguda com Llei Moret, de 4 de juliol de 1870 i va promoure un text constitucional per a Puerto Rico. Poc després va ser nomenat ministre d'Hisenda en el gabinet de Prim (1869) i després en el govern de Topete (1870). Va haver de dimitir al cap de poc a causa de certes irregularitats de gestió en dues concessions de tabac.

Vegeu també: Abolicionisme

Ambaixador i ministre liberal[modifica | modifica el codi]

Retrat de Moret a La Ilustración Española y Americana (1881).
Consell de ministres de Sagasta en 1902, amb Moret, a l'esquerra com a ministre de Governació; fotografia de Franzen.

Nomenat ambaixador en Londres en 1871, hi va fixar la seva residència després de la seva dimissió com a ambaixador, per dirigir un negoci bancari. En 1875, després de la restauració borbònica, va tornar a Espanya i va fundar el Partit Democràtic-Monàrquic, que en 1882 es va fusionar amb Izquierda Dinástica i va acabar dins del Partit Liberal de Sagasta.

Va ser nomenat en 1883 ministre de Governació sota el govern liberal de José Posada Herrera. Des de 1885 va formar part del Partit Liberal, en el qual va col·laborar amb Práxedes Mateo Sagasta com Ministre d'Estat (1885-1888), Governació (1888, 1901 i 1902), Foment (1892), Estat (1892 i 1894) i Ultramar (1897-1898). La seva gestió com a ministre va ser molt rebatuda per l'industrial basc Víctor Chávarri, qui entenia que la gestió de Moret i el tractat amb Alemanya perjudicaven els interessos de la indústria pesada espanyola, aconseguint derrocar-lo del ministeri.

A la mort de Sagasta, va participar en les lluites per la direcció del partit, en dura pugna amb Eugenio Montero Ríos, però la seva falta de resolució i els pocs escrúpols que en ocasions havia demostrat, li van tancar el camí. En 1897, sent ministre d'Ultramar, va decretar la autonomia de Cuba i Puerto Rico, en una obertura intento d'impedir l'emancipació d'ambdues colònies. Prop de 1902 va col·laborar en la creació de l'Institut de Reformes Socials, embrió del futur Ministeri de Treball.

President[modifica | modifica el codi]

Després de la dimissió d'Eugenio Montero Ríos a causa de la seva intenció de sancionar als militars implicats en els fets del diari Cu-Cut!, va ocupar la presidència del Govern (1905-1906). Durant aquest mandat, va recolzar als militars i va fer aprovar la Llei de Jurisdiccions, que va posar les ofenses a l'Exèrcit i els símbols i unitat d'Espanya sota jurisdicció militar, amb el que va conjugar en contra seva a tots els sectors polítics catalans. Una de les seves armes per lluitar contra ells va ser el suport que va concedir de sotamà a Alejandro Lerroux, qui amb el seu radicalisme demagògic podia apartar del catalanisme les masses obreres barcelonines. L'atemptat de Mateu Morral contra Alfons XIII el maig de 1906 el va forçar a dimitir al juliol de 1906, després d'una gestió en què no havia guanyat cap prestigi, quedant sense majoria suficient en les Corts, encara que va tornar a exercir breument el càrrec del 30 de novembre al 4 de desembre del mateix any, provocant la "crisi del papelito" (novembre), però el Congrés el va fer objecte d'un vot de censura, i el nou govern de Moret va haver de presentar la dimissió a les 48 hores d'haver-se format.

Després de la caiguda de Maura, va arribar per última vegada a la direcció del Govern el 21 d'octubre de 1909), però els membres del seu propi partit el van vetar el 9 de febrer de 1910, i el van obligar a retirar-se de la política.

Caiguda i president del Congrés[modifica | modifica el codi]

Després dels successos de la Setmana Tràgica en 1909, va aconseguir fr nou la prefectura del govern succeint Antoni Maura, al mateix temps que exercia la cartera de Governació, però novament va haver de dimitir al febrer de l'any següent en no aconseguir la dissolució de les Corts per obtenir una majoria que recolzés el seu projecte, sent substituït per José Canalejas y Méndez i derrocat pels seus companys de partit, que el van vetar i el van obligar a retirar-se de la política activa. En 1912, quan Canalejas va ser assassinat, el govern del comte de Romanones el va escollir com a president del Congrés dels Diputats, càrrec que va exercir fins a la seva mort.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Segismundo Moret y Prendergast


Càrrecs públics
Precedit per:
Manuel Becerra y Bermúdez
Marcelo Azcárraga
Ministre d'Ultramar
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)

31 de març de 1870 – 27 de desembre de 1870
4 d'octubre de 1897 – 18 de maig de 1898
Succeït per:
Adelardo López de Ayala
Vicente Romero Girón
Precedit per:
Constantino de Ardanaz y Undabarrena
Ministre d'Hisenda
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)

2 de desembre de 1870 – 10 de juliol de 1871
Succeït per:
Servando Ruiz Gómez y González Llanos
Precedit per:
Pío Gullón e Iglesias
José Luis Albareda y Sezde
Francisco Javier Ugarte Pagés
Alfonso González Lozano
Juan de la Cierva y Peñafiel
Ministre de Governació
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)

13 d'octubre de 1883 – 18 de gener de 1884
14 de juny de 1888 – 11 de desembre de 1888
6 de març de 1901 – 15 de juliol de 1901
19 de març de 1902 – 6 de desembre de 1902
21 d'octubre de 1909 – 9 de febrer de 1910
Succeït per:
Francisco Romero Robledo
Trinitario Ruiz Capdepón
Miguel Villanueva Gómez
Antoni Maura i Montaner
Fernando Merino Villarino
Precedit per:
José Elduayen Gorriti
Antonio Aguilar y Correa
Ministre d'Estat
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)

27 de novembre de 1885 – 14 de juny de 1888
12 de març de 1894 – 4 de novembre de 1894
Succeït per:
Antonio Aguilar y Correa
Alejandro Groizard y Gómez de la Serna
Precedit per:
Aureliano Linares Rivas
Ministre de Foment
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)

11 de desembre de 1892 – 12 de març de 1894
Succeït per:
Alejandro Groizard y Gómez de la Serna
Precedit per:
Eugenio Montero Ríos
José López Domínguez
Antoni Maura i Montaner
President del Consell de Ministres
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)

1 de desembre de 1905 – 6 de juliol de 1906
30 de novembre de 1906 – 4 de desembre de 1906
21 d'octubre de 1909 – 9 de febrer de 1910
Succeït per:
José López Domínguez
Antonio Aguilar y Correa
José Canalejas y Méndez