Segon Congrés de Rastatt

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

El Segon Congrés de Rastatt, iniciat al desembre de 1797, intentà reorganitzar el mapa d'Alemanya amb la intenció de compensar aquells princeps de l'oest del Rin que havien perdut les seves terres en mans dels francesos.

No tingué èxit, a causa de l'esclat de guerra europea, però tingué implicacions en el futur. Els tres representants de França abandonaren la ciutat de Rastatt a l'abril de 1799, essent assaltats pel camí, dos d'ells morts per soldats hongaresos. L'origen d'aquests assassinats encara resta envoltat en misteri, però l'evidència indica que les autoritats austriaques haurien ordenat als seus soldats d'apoderar-se dels papers que els diplomàtics duien a sobre, per a poder evitar revelar interessos austriacs sobre Bavària, i que els soldats s'haurien excedit en les seves ordres. D'altra banda, algunes autoritats pensen que els assassinats foren executats per emigrants francesos, o del partit de Frrança que estava a favor de la guerra.

Tot i que poc fructuós des d'un punt de vista diplomàtic, el congrés reuní part de l'alta societat en l'àrea de Baden i fou el responsable del resurgiment de la ciutat de Baden Baden d'interès com a ciutat de spa.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]