Segon Govern preconstitucional d'Espanya
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | Consell de Ministres d'Espanya  |
| Història | |
| Reemplaça | Primer Govern preconstitucional d'Espanya |
| Creació | 8 juliol 1976 |
| Data de dissolució o abolició | 5 juliol 1977 |
| Reemplaçat per | Consell de Ministres d'Espanya |
.jpg)
El Segon govern preconstitucional d'Espanya va durar del 5 de juliol de 1975 al 4 de juliol de 1977. Fou el segon govern de Joan Carles I d'Espanya com a nou rei i el primer presidit per Adolfo Suárez, qui va dimitir quan es convocaren les eleccions generals espanyoles de 1977.
Fets destacats[modifica]
El nou govern s'envoltà de personatges més joves i aperturistes i avençà en aprovar la Llei per a la Reforma Política, que fou sotmesa a referèndum que facilità la legalització dels partits polítics i sindicats, una llei d'amnistia per alliberar els presos i la convocatòria d'eleccions per tal que les noves Corts sorgides poguessin votar una nova constitució. Això no fou exempt de tensions internes. La legalització del Partit Comunista d'Espanya provocaria la dimissió del ministre de Marina, i la majoria de reformes comptaren amb la desaprovació del vicepresident primer, qui també va dimitir.
Com els anteriors governs, es va veure sacsejat per una gran agitació social i política, sobretot dels partits més a l'esquerra, que proposaven la ruptura amb el sistema. Continuaren els atemptats d'ETA i de grups d'extrema dreta contraris a qualsevol canvi en el sistema, així com les reivindicacions nacionalistes a Catalunya i el País Basc.
Composició[modifica]
- Cap d'Estat
- Tinent General Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil
- Teniente General Manuel Gutiérrez Mellado
- Tinent General Félix Álvarez-Arenas y Pacheco
- Tinent General Carlos Franco Iribarnegaray
- Almirall Gabriel Pita da Veiga y Sanz
- Almirall Pascual Pery Junquera
Canvis[modifica]
Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil presenta la dimissió el 21 de setembre de 1976, sent substituït per Manuel Gutiérrez Mellado, també militar.
L'11 d'abril de 1977 presenten la dimissió els ministres de Marina Gabriel Pita da Veiga y Sanz (per divergències polítiques) i d'Obres Públiques Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (per poder presentar-se a les eleccions) sent substituïts respectivament per Pascual Pery Junquera i Luis Ortiz González.
A partir del 13 d'abril de 1977, amb la desaparició del Movimiento Nacional, el Ministre Secretari General del Moviment passa a ser Ministre Secretari General del Govern fins a la seva desaparició al juliol.
Referències[modifica]
| Precedit per: Primer Govern preconstitucional |
Govern d'Espanya 1976-1977 |
Succeït per: Govern constituent d'Espanya |
