Segon Món

Els tres móns, que es van separar durant l'era de la Guerra Freda, cadascun amb els seus respectius aliats en el període entre el 30 d'abril de 1975 (la caiguda de Saigon) i el 23 d'agost de 1975 (la presa del poder comunista a Laos). Els colors no representen el desenvolupament econòmic actual.

  Primer Món: Els Estats Units, el Regne Unit i els seus aliats.

  Segon Món: La Unió Soviètica, la Xina i els seus aliats.

  Tercer Món: Els països neutrals i els no alineats.

El Segon Món es refereix als estats industrialitzats, socialistes o comunistes (formalment el Bloc de l'Est), sobre tot el territori i la influència de la Unió Soviètica. Després de la Segona Guerra Mundial, hi havia dinou estats comunistes, i després de la caiguda de la Unió Soviètica, només cinc estats socialistes es van mantenir: Xina, Corea del Nord, Cuba, Laos i el Vietnam. Juntament amb "Primer Món" i "Tercer Món", el terme va ser utilitzat per dividir els estats de la Terra en tres grans categories. En altres paraules, el concepte de "Segon Món" era una construcció de la Guerra Freda i el terme ha caigut en gran part en desús des de les revolucions de 1989, tot i que encara s'utilitza per descriure als països que estan en entre la pobresa i la prosperitat, molts dels quals són ara estats capitalistes. Posteriorment, el veritable significat dels termes "Primer Món", "Segon Món" i "Tercer Món" ha passat a estar basat en la ideologia política d'una definició econòmica. La teoria dels tres mons ha estat criticat com crua i la relativament fora de lloc pel seu ordenament nominal (1, 2, 3) i els sociòlegs han encunyat els termes "desenvolupat", "en vies de desenvolupament", i "subdesenvolupat" com a termes de reemplaçament per l'estratificació mundial-però, la teoria dels tres mons segueix sent popular en la literatura i els mitjans contemporanis, tot i les variacions semàntiques del terme segons les entitats polítiques i els seus habitants de les regions en concret.