Segon setge d'Alacant de 1706

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Battle icon gladii.svgSegon setge d'Alacant de 1706
Guerra de Successió Espanyola
Data 8 d'agost al 7 de setembre de 1706
Localitat Alacant
Resultat Victòria aliada
Segon setge d'Alacant de 1706 (Regne Valencia 1493 1707)
Segon setge d'Alacant de 1706
Segon setge d'Alacant de 1706
Coord.: 38° 21′ 0″ N, 0° 29′ 0″ O / 38.35000°N,0.48333°O / 38.35000; -0.48333
Bàndols
Bandera de la corona de Castella Corona de Castella
Regne de França Regne de França
Catalunya Corona d'Aragó
Anglaterra Regne d'Anglaterra
Comandants en cap
Regne de França Daniel Mahoy Anglaterra George Byng
Comandants
Anglaterra John Jennings
Anglaterra Richard Gorges
Forces
Desconegudes 5 vaixells
Baixes
Desconegudes 30 morts
80 ferits

El Setge d'Alacant fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els aliats van assetjar Alacant l'estiu de 1706.

Antecedents[modifica]

A principis de 1706, Alacant era l'única ciutat del Regne de València en mans borbòniques, i la seva ocupació era d'importància estratègica, doncs el seu port tenia bones defenses i estava situat en bona posició per abastir l'exèrcit que havia d'ocupar Madrid.[1] Després del fracàs d'un primer setge el gener de 1706, per cloure l'ocupació del Regne de València, tot i que el gener de 1706 Jaume Rosell de Rocamora i Ruíz, marquès de Rafal, havia recuperat Sant Joan d'Alacant, Busot, Mutxamel, el Palamó, Agost, Montfort i Novelda.

El setge[modifica]

Un estol aliat de cinc naus comandat per George Byng[2] arriba a la badia d'Alacant el 31 de juliol de 1706 i bombardeja la ciutat durant vuit dies, fins que desembarca el regiment d'infanteria de Richard Gorges,[3] de mil-cinc-cents homes, i cent cinquanta genets hispànics,[4] i tres dies més tard arriba la infanteria de marina de Cartagena comandada per John Jennings, i les tropes austriacistes ocupen la ciutat el 8 d'agost amb només 30 morts i 80 ferits.

El governador militar, Daniel Mahoy es refugià al Castell de la Santa Bàrbara fins a la seva capitulació el 7 de setembre.[5]

Conseqüències[modifica]

L'armada de John Leake es dirigí a Eivissa i Mallorca, que aconseguí prendre, però no va aconseguir conquerir Menorca, on Joan Miquel Saura Morell es revoltà sense èxit,[6] fins a la conquesta austriacista de Menorca el 1808.

Després de la batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707, els austriacistes reculen en el seu domini del Regne de València, i finalment els borbònics assetgen la ciutat el 1708, les restes del Regiment d'Infanteria Ciutat d'Alacant embarca a Maó i s'integra al Regiment d'Infanteria Ahumada, i finalment la guarnició anglesa del Castell de la Santa Bàrbara es rendeix el 19 d'abril del 1709.

Referències[modifica]

  1. Enrique Giménez López, El municipio borbónico (castellà)
  2. (anglès) Thomas Benfield Harbottle, Dictionary of Battles from the Earliest Date to the Present Time, p.10
  3. (anglès) Tony Jaques, Dictionary of Battles and Sieges: A-E, p.34
  4. (francès) Thomas Lediard, Histoire navale d'Angleterre, depuis la Conquête des Normands en 1066, v.3, p.432-434
  5. Joaquim Escrig, Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies
  6. (castellà) Josep Juan Vidal i Enrique Martínez Ruiz, Política interior y exterior de los Borbones, p.73-74