Segona Guerra de l'Opi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Segona Guerra de l'Opi
El pont de Pa-Li-Kiao el vespre anterior a la batalla homònima, d'Émile Bayard
El pont de Pa-Li-Kiao el vespre anterior a la batalla homònima, d'Émile Bayard
Data 1856-1860
Territori Xina
Resultat Victòria del Regne Unit, França i Rússia. El sud de Kowloon ocupat pel Regne Unit.
Bàndols
Regne Unit Regne Unit (Companyia Britànica de les Índies Orientals),
França Segon Imperi Francès,
Amb el suport de
Estats Units Estats Units
Rússia Imperi Rus
República Popular de la Xina Xina
Comandants
Regne Unit Michael Seymour
França Jean-Baptiste Louis Gros
Xina Ye Mingchen
Forces
16.700 homes i 173 vaixells 200.000 homes

La Segona Guerra de l'Opi (1856-1860) va ser un conflicte armat entre el Regne Unit i França, d'una banda, i la dinastia Qing de la Xina, per un altre costat.[1][2]

Antecedents històrics[modifica | modifica el codi]

En la dècada de 1850 es va veure un ràpid creixement de l'imperialisme.[3] Alguns objectius compartits entre les potències occidentals incloïen expandir els seus mercats ultramarins i establir nous ports d'escala. Tant l'acord francès conegut com a Tractat de Huangpu, com el pacte estatunidenc dit Tractat de Wangxia contenien clàusules que permetien la renegociació de dites tractats després de dotze anys. En un esforç d'expandir els seus territoris en la Xina, el Regne Unit va demanar a les autoritats de la dinastia Qing renegociar l'acordat en el Tractat de Nanquín, en 1854. Les demandes britàniques incloïen que pogueren exercir el lliure comerç en tota la Xina, legalitzar la comercialització de l'opi, abolir els impostos a estrangers per al trànsit intern, suprimir la pirateria, regular el tràfic de coolies (Treballadors semi esclaus) i permetre a l'ambaixador britànic residir en Pequín, entre altres coses.

La cort dels Qing va rebutjar les demandes presentades pel Regne Unit, França i els Estats Units.

La guerra[modifica | modifica el codi]

La guerra pot ser vista com una continuació de la Primera Guerra de l'Opi (1839-1842), i per això va ser anomenada Segona Guerra de l'Opi.

El 8 d'octubre de 1856, els oficials dels Qing van abordar l' Arrow, un vaixell d'amos xinesos que havia estat registrat a Hong Kong (en possessió dels britànics) i era sospitós de pirateria i contraban. Dotze subjectes xinesos van ser arrestats i fets presoners. Aquest fet va ser conegut com l'«Incident de l'Arrow». Els oficials britànics de Canton van demanar l'alliberament dels navegants afirmant que com que el vaixell havia estat recentment registrat per britànics estava protegit sota el Tractat de Nanquín. Només quan va ser demostrat que aquell era un argument feble, els britànics van insistir que l' Arrow havia tingut una insígnia britànica i que els soldats dels Qing havien insultat la bandera. Estant en guerra amb els insurgents de la Rebel·lió Taiping, els Qing no estaven en condicions de rebre un atac d'Occident.

Encara que els britànics van ser retardats per la Rebel·lió de l'Índia, van respondre a l'Incident de l' Arrow en 1857 atacant Guangzhou des del Riu Perla. Ye Mingchen, qui es convertiria en governador de les províncies de Guangdong i Guangxi, va alertar als soldats xinesos en els forts. Després de prendre els forts propers a Canton sense gaire esforç, l'Armada Britànica va atacar la ciutat.

El Parlament Britànic va decidir prendre compensació de la Xina basant-se en l'informe de l'Incident de l' Arrow presentat per Harry Parkes, el cònsol britànic en Guangzhou. França, els Estats Units i Rússia van rebre invitacions per a adherir-se al Regne Unit en una aliança. França es va unir a l'acció britànica en contra de la Xina, provocada per l'ajusticiament del missioner francès Pare Auguste Chapdelaine, en l'anomenat «Incident d'Auguste Chapdelaine», per part d'autoritats locals en la província de Guangxi. Rússia i els Estats Units van convidar a Hong Kong a unir-se a la causa anglo-francesa, però mai va aportar ajuda militar.

Els britànics i els francesos van unir forces sota el comandament de l'almirall Michael Seymour. L'armada britànica, liderada per Lord Elgin, i la francesa, encapçalada per Gros, va atacar i va ocupar Guangzhou en el tardà 1857. Ye Mingchen va ser capturat, i Bo-gui, el governador de Guangdong, es va rendir. Es va formar un comitè conjunt de l'aliança. Bo-gui va romandre en el seu lloc original per a mantenir l'ordre en nom dels agressors. L'aliança anglo-francesa va mantenir el control de Guangzhou per quasi quatre anys. Ye Mingchen va ser exiliat a Calcuta, Índia, on va morir d'inanició.

La coalició es va dirigir després cap al nord per a assaltar els forts de Taku, prop de Tientsin (Tianjin) en maig de 1858.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Michel Vié, Histoire du Japon des origines a Meiji, PUF, p.99. ISBN 2-13-052893-7
  2. Jack Beeching, The Chinese Opium Wars (1975), ISBN 0-15-617094-9
  3. Bonner-Smith and E. Lumley, The Second China War, 1944.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Segona Guerra de l'Opi