Segona guerra Matabele

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentSegona guerra Matabele
Burnham & Bonar Armstrong after the assassination of Mlimo.jpg
Tipus guerra
Data març 1896 –  octubre 1897
Localització Matabelelàndia
Estat Zimbàbue
Participant
Modifica les dades a Wikidata

La segona guerra Matabele fou un breu conflicte armat desenvolupat el 1896 que va portar a la Companyia Britànica de l'Àfrica del Sud a dominar completament Matabelàndia.

Després de la primera guerra Matabele (1893-1894), les forces britàniques de la Companyia Britànica de l'Àfrica del Sud basades a Maxonalàndia (ciutat de Salisbury, avui Harare) ocupaven el país militarment. Matabelàndia havia estat declarat protectorat britànic el 1891 però el rei mai havia reconegut aquest domini. Però el rei Lobengula va morir misteriosament el 1894 i en els mesos següents es va establir de fet una administració militar.

El març de 1896, els matabeles o ndebeles es van revoltar contra l'autoritat de la Companyia. Aquesta revolta és avui dia celebrada a Zimbàbue com a "Primera Chimurenga" (Primera guerra d'independència). El cap religiós Mlimo hauria instigat a la gent contra els britànics i els hauria convençut que els colons blancs (uns 4000 aleshores) eren responsables de la sequera, les plagues de llagostes i la pesta bovina del bestiar que assolava el país en aquell moment.

La crida a l'aixecament feta per Mlimo va ser molt oportuna. Només uns mesos abans, l'Administrador General de la British South Africa Company amb centre a Maxonalàndia i amb autoritat sobre Matabelàndia, Leander Starr Jameson, havia enviat les tropes i armaments per combatre contra la República de Transvaal en l'anomenat "Jameson Raid" el que va deixar la seguretat de Matabelàndia en precari.

El juny de 1896 els xona també es van unir a la lluita, encara que en general es van quedar majoritàriament a la defensiva. Els britànics van enviar tropes immediatament per suprimir les revoltes de ndebele i xona, però la tasca va ocupar mesos i els costos foren centenars de vides abans que el territori quedés sotmès altre cop i en pau.

Poc després de saber-se l'assassinat de Mlimo a mans de l'explorador nord-americà Frederick Russell Burnham, Cecil Rhodes va mostrar gran valentia quan va anar caminant sense armes a la fortalesa ndebele de Matobo Hills i va persuadir als impi (les unitats de guerrers zulús) de deposar les armes, de manera que la guerra va arribar a la seva fi a l'octubre de 1896.

Matabelelàndia i Maxonalàndia van seguir com províncies del govern de Rhodèsia, i per primer cop es va designar un administrador a Matabelàndia (1896 a 1901).

Bibliografia[modifica]

  • "1893 Sequence of Events; The Wilson (Shangani) Patrol" (PDF). Centenary of the Matabele War of 1893 (Harare: Mashonaland Branch of the History Society of Zimbabwe). 25–26 setembre 1993.
  • Cary, Robert (1968). A Time to Die. Cape Town: Howard Timmins.
  • Ferguson, Niall (April 2004). Empire: the rise and demise of the British world order and the lessons for global power. New York: Basic Books. ISBN 978-0465023295.
  • Gale, W. D. (1958). Zambezi Sunrise: How Civilisation Came to Rhodesia and Nyasaland. Cape Town: Howard Timmins.
  • Hopkins, Donald R. (September 2002) [1983]. The Greatest Killer: Smallpox in History. Chicago, Illinois: University Of Chicago Press. ISBN 978-0-226-35168-1.
  • Knight, Ian (July 1989). Queen Victoria's Enemies: Southern Africa. Oxford: Osprey Publishing. ISBN 978-0-85045-901-2.
  • Marshall Hole, Hugh (1926). The Making of Rhodesia. London: Macmillan Publishers.
  • Panton, Kenneth J. (2015). Historical Dictionary of the British Empire. London: Rowman & Littlefield. ISBN 978-0810878013.
  • Ranger, Terence O. (September 2010). Bulawayo Burning: The Social History of a Southern African City, 1893–1960. Oxford: James Currey. ISBN 978-1847010209. *Ransford, O. N. (July 1968). "'White Man's Camp', Bulawayo". Rhodesiana (Salisbury: The Rhodesiana Society) (18): 13–21.