Segor

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaSegor

Localització
 31° 02′ 49″ N, 35° 30′ 09″ E / 31.0469°N,35.5025°E / 31.0469; 35.5025Coord.: 31° 02′ 49″ N, 35° 30′ 09″ E / 31.0469°N,35.5025°E / 31.0469; 35.5025

Zoar, Zoara (o Segor, segons la traducció septuaginta de la bíblia) fou una ciutat cananea propera a la mar Morta, membre de la pentàpolis o lliga de cinc ciutats: Adamà, Gomorra, Sodoma i Seboïm.[1]

A la mitologia bíblica es diu també Bela, Bala o Balà (hebreu: בֶּלַע)[2] Hauria sigut la única dels cincs ciutats que no hauria sigut destruïda, en l'operació Sodoma i Gomorra, com que Lot i sa família hi haurien trobat refugi.[3]

No es coneix el seu lloc exacte. Flavius Josefus l'identifica amb Zoara d'Aràbia, al extrem sud de la mar Morta.[4] El 1879 W.F. Birch va llançar la hipòtesi que l'excavació de Tell al-Shâghur (10 km al nord de la mar Morta) és l'històric Zoar.[5] Altres llocs proposats van ser Khirbet al-Safish (5 km al sud de la mar Morta) ; també podria ser el llogaret de Lisan.

Després de la destrucció d'els quatre ciutats va sorgir a la zona el regne cananeu d'Arad, centrat a la ciutat d'aquest nom, que ha estat descoberta pels arqueòlegs.

A l'època romana pertanyia a la província d'Aràbia o Palestina Tertia. En l'organització administrativa de l'Església catòlica, és catalogada com a diòcesi titular.[6]

Referències[modifica]

  1. «pentàpolis». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. La traducció dels Monjos de Monserrat escriu Balà: «14:1-2». A: Gènesi. «…aquests van fer la guerra a Barà, rei de Sodoma, a Bersà, rei de Gomorra, a Senaab, rei d'Adamà, a Seméber, rei de Seboïm, i al rei de Balà (això és, Segor)» 
  3. «19:20-21». A: Gènesi. «[L'àngel] li respongué: «Mira: fins en això et vull complaure, no destruint la ciutat de què em parles. Salva-t'hi, ràpid, que no puc fer res fins que hi hagis arribat». Per això, han donat a la població el nom de Segor.» 
  4. Smith, William. «Zoara (Ζοάρα)». A: Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood. Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854. 
  5. Birch, W.F.. «Zoar». A: Palestine Exploration Fund. Quarterly Statement (en anglès). The Society, 1879, p. 15-18. 
  6. «Zoara (Titular See)» (en anglès). Catholic-Hierarchy. [Consulta: 19 març 2020].