Segre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el riu. Vegeu-ne altres significats a «Segre (desambiguació)».
Infotaula de geografia físicaSegre
Lleida-Riu de Lleida.jpg
El Segre al seu pas per Lleida
Tipologia riu
Inici
Cota inicial 2.843 m
França
 » Alta Cerdanya
Vessant nord del Pic Petit de Segre 42° 24′ 08″ N, 2° 06′ 31″ E / 42.402222°N,2.108611°E / 42.402222; 2.108611
Final
Cota final 75 m
Mequinensa
A l'Ebre 41° 21′ 42″ N, 0° 18′ 15″ E / 41.361667°N,0.304167°E / 41.361667; 0.304167
Geografia
Afluents Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa i Cinca
Desguassos Ebre
Creua Catalunya i Aragó
Mesures i indicadors
Superfície 22.579 km²
Longitud 265 km
Cabal a Seròs 100,2 m³/seg
Modifica dades a Wikidata
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó).
Gràfic de règim fluvial del riu Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell

El Segre (del llatí Sicoris Flumen; flumen = riu) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra. La seva conca comprèn territoris de tres estats: França, Andorra i Espanya.

Neix al vessant occidental del Pic de Segre, al nord-oest del Coll d'Er, al nord del Pic Petit de Segre, al nord-est del Puigmal de Llo i al capdamunt -extrem de migdia- dels Clots del Segre, a l'Alta Cerdanya, en el terme comunal de Llo; desemboca, després de recórrer 265 quilòmetres, al riu Ebre, al seu pas per Mequinensa (Baix Cinca).

Es troba embassat als pantans d'Oliana, Rialb i Sant Llorenç de Montgai. Del Segre, en surten diversos canals i séquies de regadiu: el canal Segarra-Garrigues, el canal d'Urgell i les seves diverses séquies, el canal de Balaguer, el canal de Seròs, etc. En els textos catalans medievals, escrits en llatí tardà, apareix com a Ribo Sequere a partir de l'any (815), o Flumen Secore (el 840).[1] Per la seva longitud, cabal i conca és el principal afluent de l'Ebre.

A la fi dels anys 2010, per una de les primeres vegades en terres mediterrànies s'hi han constatat unes zones infectades pel julivert gegant, una espècie invasora, que a les rius d'Alemany causa anualment uns deu milions d'euros de danys en fomentar l'erosió.[2]

Afluents del riu Segre[modifica | modifica el codi]

Des del naixement fins a la desembocadura a l'Ebre:

Termes municipals i comunals que travessa[modifica | modifica el codi]

Projecte de canalització del Segre per La Seu d'Urgell el 1865 (no es va dur a terme)

Des del naixement fins a la desembocadura a l'Ebre:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bolòs i Hurtado, 2008
  2. Aymerich, Pere «Sobre algunes espècies al·lòctones a l’alt Segre (NE de la península Ibèrica), noves o molt rares per a la flora catalana». Orsis Organismes i sistemes, vol. 27, 2013, pàg. 195-207.
  3. «riu d’Angost». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «riu d’Ondara». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «el Cercavins». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • BOLÒS, Jordi i HURTADO, Víctor. Atles del Comtat d'Urgell (v788-993). Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2008. (Col·lecció "Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia"). ISBN 84-232-0700-5.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: La captació d'aigua del Segre seria per un màxim de vuit mesos.

Coord.: 41° 55′ 15″ N, 1° 09′ 59″ E / 41.920882°N,1.166251°E / 41.920882; 1.166251