Segre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el riu. Vegeu-ne altres significats a «Segre (desambiguació)».
Infotaula de geografia físicaSegre
Lleida-Riu de Lleida.jpg
El Segre al seu pas per Lleida
Tipologia riu
Inici
Cota inicial 2.843 m
Estat França
Regió Alta Cerdanya
Localització Vessant nord del Pic Petit de Segre 42° 24′ 08″ N, 2° 06′ 31″ E / 42.402222°N,2.108611°E / 42.402222; 2.108611
Final
Cota final 75 m
Mequinensa
Localització A l'Ebre 41° 21′ 42″ N, 0° 18′ 15″ E / 41.361667°N,0.304167°E / 41.361667; 0.304167
Geografia
Afluents Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa i Cinca
Desguassos Ebre
Creua Catalunya i Aragó
Mesures i indicadors
Superfície de la conca 22.579 km²
Longitud 265 km
Cabal a Seròs 100,2 m³/seg
Modifica dades a Wikidata
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó).
Gràfic de règim fluvial del riu Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell

El Segre (del llatí Sicoris Flumen; flumen = riu) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra. La seva conca comprèn territoris de tres estats: França, Andorra i Espanya.

Neix al vessant occidental del Pic de Segre, al nord-oest del Coll d'Er, al nord del Pic Petit de Segre, al nord-est del Puigmal de Llo i al capdamunt -extrem de migdia- dels Clots del Segre, a l'Alta Cerdanya, en el terme comunal de Llo; desemboca, després de recórrer 265 quilòmetres, al riu Ebre, al seu pas per Mequinensa (Baix Cinca).

Es troba embassat als pantans d'Oliana, Rialb i Sant Llorenç de Montgai. Del Segre, en surten diversos canals i séquies de regadiu: el canal Segarra-Garrigues, el canal d'Urgell i les seves diverses séquies, el canal de Balaguer, el canal de Seròs, etc. En els textos catalans medievals, escrits en llatí tardà, apareix com a Ribo Sequere a partir de l'any (815), o Flumen Secore (el 840).[1] Per la seva longitud, cabal i conca és el principal afluent de l'Ebre.

A la fi dels anys 2010, per una de les primeres vegades en terres mediterrànies s'hi han constatat unes zones infectades pel julivert gegant, una espècie invasora, que als rius d'Alemanya causa anualment uns deu milions d'euros de danys en fomentar l'erosió.[2]

Afluents del riu Segre[modifica | modifica el codi]

Des del naixement fins a la desembocadura a l'Ebre:

Termes municipals i comunals que travessa[modifica | modifica el codi]

Projecte de canalització del Segre per La Seu d'Urgell el 1865 (no es va dur a terme)

Des del naixement fins a la desembocadura a l'Ebre:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bolòs i Hurtado, 2008
  2. Aymerich, Pere «Sobre algunes espècies al·lòctones a l’alt Segre (NE de la península Ibèrica), noves o molt rares per a la flora catalana». Orsis Organismes i sistemes, vol. 27, 2013, pàg. 195-207.
  3. «riu d’Angost». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «riu d’Ondara». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «el Cercavins». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • BOLÒS, Jordi i HURTADO, Víctor. Atles del Comtat d'Urgell (v788-993). Barcelona: Rafael Dalmau, 2008. (Col·lecció "Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia"). ISBN 84-232-0700-5.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: La captació d'aigua del Segre seria per un màxim de vuit mesos.

Coord.: 41° 55′ 15″ N, 1° 09′ 59″ E / 41.920882°N,1.166251°E / 41.920882; 1.166251